Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Afegir referències
MIllorar referència bibliogràfica
Línia 95:
Aquestes circumstàncies exercien una pressió innegable per rebutjar qualsevol teoria que amenacés el valor exemplar de les peces obtingudes i atorgués més valor a obres recentment dutes a Europa Occidental, com els marbres del [[Partenó]] (obra d’en [[Fídies]]) per part de l’ambaixador britànic a Constantinoble [[Thomas Bruce]], posteriorment Lord Elgin.
 
Ennio Quirino Visconti, conservador d’escultura antiga del [[Museu del Louvre]], exposà en el 1797 una teoria alternativa; en ella l’art ja no era captiu d’un cicle d’expansió i declivi, sinó que la tradició clàssica era vista capaç de sostenir-se a si mateixa de forma indefinida, a base de fer una imitació assenyada de peces provinents del període clàssic inicial perfeccionant de fet els models produïts en l’etapa primerenca. Aquesta revisió estava totalment en contra de privilegiar les fases inicials de la tradició grega. Argumentava contundentment que la imitació d’una obra anterior podia ser considerada com una millora sempre que es seguís al peu de la lletra la veritable doctrina artística. Les obres produïdes en el període de llibertat de les ciutats estat gregues podien ser millorades, encara que els artistes que ho fessin visquessin sota un emperador romà.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Potts,|nom = Alex,|títol = ''Flesh and the Ideal: Winckelmann and the origins of art history'' |url = |edició = |llengua = |data = 2000|editorial = Yale University Press,|lloc = New Haven|pàgines ...= p.30.|isbn = 978-0-300-08736-9}}</ref>
 
 
== Obres ==