Séder de Pessa'h: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 24:
# Maguid, relats sobre l'historia de Pésaj
# Rojtzá, netejar-se les mans
# [[Matsà]], presentar pan ázimo o sense
# Motzí, menjar la matzá.
# Maror, menjar herba amarga
Línia 48:
== El Séder ==
Consisteix en un banquet familiar (tot i que també pot estar organitzat per escoles, sinagogues o centres comunitaris -que estan oberts al públic en general-). La taula ha d'estar cuberta amb un mantel blanc (o folrada amb paper blanc), es col·loca la millor vaixella i copes de vi per a tots. Tradicionalment es deixa una cadira més vuida "per al [[Elies|profeta Elías]]" a qui s'espera que aparegui amb la noticia del mesías.
=== Kadesh ===
El Séder s'inicia amb el Kadesh o [[Kidush]], la primera copa (de quatre) proclama de bendició a Deu Creador i es diu: "''Baruj atá Adonai, elojeinu melej haolam, bore peri hagafen''" (Beneït ets tu Senyor, nostre Deu, rei de l'univers, creador del fruit de la vida). Les quatre copes celebren els quatre verbs utilitzats en el missatge de Deu a Moisés en Èxode (o Shemot) 6:6-7: els treuré (de l'opresió egipcia), els salvaré (del seu treball), els redimiré (amb el braç estès), els agafaré (per a Mi com a poble i seré per vosaltres dos).
=== Urjatz ===
{{Judaisme2}}▼
S'afectua la primera [[ablució]] de mans de la nit (sense bendició).
=== Karpas ===
Cada participant del Sopar agafa verdures banyades en aigua salada mentre ora dient: "''...boré pri haadamá''" (que significa "...Creador de la fruita de la terra"). Recordant així que la vida dels esclaus va ser submergida en llàgrimes.
=== Yajatz ===
S'agafa el matsà central entre les tres i es parteix per la meitat. S'envolica la mitat major en un tovalló especial que es converteix així en el ''afikomán'' (que s'ingereix després del banquet, abans de la bendició d'agreïment pels aliments - el Bircat Hamazón, per a que perduri en la boca el sabor de la matsà, ja que la seva ingestió constitueix en moment més important de la nit).
=== Maguid ===
Es relata la historia de la partida del poble d'Israel d'Egipte, mentre els pares responen a la pregunta dels nens, la primera és: "''¿Ma nishtaná halaila hazé micol haleilot?''" (Per què aquesta nit es diferent de totes les altres nits?)
=== Rajtzah ===
La segona ablució amb l'oració: "''...Al Netilat Iadaim''" ("...que ens vas ordenar l'ablució de mans") perocedint inmediatament a menjar la matsà.
=== Motzí-matzá ===
Es comença el banquet ingerint matsà. Abans de l'ingestió es reciten dues bendicions:
# "''...hamotzí lejem min haaretz''" ("...que extreus el pà de la terra")
# "''...asher kidshanu bemitzvotav vetzivanu al ajilat matzá''" ("... que ens vas consagrar amb els Teus preceptes i ens vas ordenar ingerir pà sense llevat")
=== Maror ===
S'ingereixen les herbes amargues, amb la bendició: "...''asher kidshanu bemitzvotav vetzivanu al ajilat maror''" ("...que ens vas consegra amb els Teus preceptes i ens vas ordenar la ingestió d'herbes amargues).
=== Korej ===
Es col·loca la jazeret (enciam) entre dos troços de matsà (fent un sandvitx) i es pronuncia un text per recordar el Temple i les costums de Hillel, menjant no menys de 25 grams d'aquest aliment que el sabi acostumaba a preparar.
=== Shulján Orej ===
Es tracte del banquet festiu en si.
Les comunitats sefardíes acostumaven a incloure en el seu banquet lleguminoses com arròs, maníes, pipes de girasol, etc. Les comunitats asquenanzíes, per la seva part, van prohibir el ús de lleguminoses ja que en molts casos la farina es veia semblant a la dels cereals, buscant així evitar confusions.
=== Tzafún ===
Al concloure el banquet es pren el ''afikomán'' que ha estat amagat durant la nit del Seder i es menja abans de començar el ''Birkat Hamazón'' (la bendició final)
=== Bareich ===
Bendició i tercera copa que es pren després del sopar. És la copa de redempció, per a recordar el vessament de la sang del porc que va identificar les cases dels israelitas al àngel exterminador a Egipte.
=== Halel ===
Es pronuncia un capítul de lloances pels miracles i marevelles que els acompanyaren a la sortida d'Egipte: es llegeixen dels Salmos 113 a 118 ("petit Hallel"), després el Salmo 136 o "Gran Hallel"
Després de la bendició final: "''Baruj atá H' melej mehulal batishbajot''" ("Beneït ets Tú H, Rey enaltit en lloances) es procedeix a beure la quarta i última copa de vi de la nit, recitant-se inmediatament la bendició final corresponent.
=== Barej ===
Es recita la bendició d'ageïment pels aliments, ''Birkat Hamazón'' , la qual inclou "''yaalé veiavó'' ", que s'agrega a la bendició tots els dies de Pesaj i es pren la 4a copa de vi.
=== Nirtzá ===
El capítul final de la Hagadá, en el qual s'expressa el desitg de qur tot el que s'ha realitzat durant la not hagi agradat a Deu. Acabant amb una oració conjunta: ''Leshaná habaá birushalaim habenuiá'' (''El pròxim any en Jerusalén reconstruida'').
Una vegada acabat el Séder, les comunitats reciten poemes alusius a la festivitat. Aquests agregats son obra de compositors grans i amb renom com Yanai, Rabí Eliezer de Kalir i altres.
▲<br />{{Judaisme2}}
[[Categoria:Celebracions jueves]]
| |||