Antioquia de l'Orontes: diferència entre les revisions

El [[cristianisme]] hi va penetrar aviat (el nom ''cristians'' es va originar allí: segons els [[Fets dels Apòstols]], 11:26, els deixebles de Jesús van rebre per primer cop el nom de ''cristians''), ja que fou visitada diverses vegades per [[Pau de Tars|sant Pau]] i els caps d'aquesta religió a la ciutat foren patriarques com a [[Constantinoble]] i [[Alexandria]]; segons la tradició, [[sant Pere]] havia estat bisbe de la ciutat, nomenat després de ressuscitar el fill del senyor local, mort 14 anys abans. [[Ignasi d'Antioquia|Sant Ignasi]] en fou bisbe el 69. Es van fer deu concilis a la ciutat entre el [[252]] i el [[380]]. Vers el [[270]], es va produir una divisió entre els partidaris del bisbe [[Pau de Samosata]] i els que se li oposaven; aquestos van demanar l'arbitratge o més aviat el favor de l'emperador [[Lluci Domici Aurelià|Aurelià]]. Al {{segle|IV}}, l'[[Església d'Antioquia]] era considerada la més important després de la de [[Església Catòlica Romana|Roma]] i [[Església d'Alexandria|Alexandria]]. Fou de les primeres a construir una catedral (entre [[327]] i [[341]]), amb cúpula i mosaics. Més tard, la seva importància va disminuir amb l'ascens de [[Constantinoble]] i l'erecció de [[Jerusalem]] com a patriarcat, i per l'activitat de l'[[heretgia arriana]] ([[concili d'Antioquia]], del 324) i després nestoriana i monofisita. Als segles IV i V, un gran nombre de personatges van participar en les controvèrsies teològiques, entre els quals [[Diodor de Tars]], [[Teodor de Mopsuèstia]], [[Teodoret]] i sant [[Joan Crisòstom]], partidaris de la interpretació literal contra l'escola alexandrina, que consideraven una interpretació al·legòrica.

 

Durant el regnat de [[Flavi Valeri Lleó|Lleó I]] ([[457]]-[[474]]) va patir un terratrèmol, i també hi va haver disturbis a l'hipòdrom, massacres de jueus i guerres faccionals. El [[526]], un terratrèmol va fer un quart de milió de víctimes; la ciutat fou restaurada per Efrem, ''comites'' d'Orient i més tard patriarca. Durant el regnat de Justinià, fou engrandida i restaurada, però vers el [[535]] fou destruïda altre cop per un terratrèmol i el [[538]] fou ocupada pels perses, que van completar la destrucció; la població fou deportada en bona part cap a [[Ecbatana]]. Quan van sortir els perses, estava tan malmesa que es va fundar una nova ciutat (''Theupolis'', 'Ciutat de Déu') per ordre de [[Justinià I]], que fou més petita que l'anterior, i a la qual es va acabar imposant el nom d'''Antioquia''. A començament del [[segle VII]], fou saquejada pels sassànides ([[602]] i [[611]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tucker |nom=Spencer C. |títol=A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East |url= http://books.google.cat/books?id=h5_tSnygvbIC&pg=PA196&lpg=PA196&dq=siege+damascus+613&source=bl&ots=XZVnwiUt0O&sig=smiQPquNMeE-2Dl_KUasmFe2Vm4&hl=ca&sa=X&ei=8DpzUPmmEo6AhQe_roCYDg&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=siege%20damascus%20613&f=false |llengua=anglès | editorial=Spencer C. Tucker |data=2009 |pàgines=p.196 |isbn=1851096728}}</ref>) fins que foren expulsats per [[Heracli]].