Estrateg: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «'''Estrateg''' (''strategus'', plural ''strategi'') fou un ofici militar a Grècia, equivalent a general. Era principalment característic dels estats democràt...». |
m Aristàgores de Milet, Aristides d'Atenes, Cares (general), Caridem d'Eubea, Diòfites d'Atenes, Ifícrates el Vell, Lisicles d'Atenes, Polemarc (càrrec) |
||
Línia 1:
'''Estrateg''' (''strategus'', plural ''strategi'') fou un ofici militar a Grècia, equivalent a general.
Era principalment característic dels estats democràtics com [[Atenes]], [[Tàrent]], [[Siracusa]], [[Ciutat d'Argos|Argos]], i [[Thuris]]; quan a [[Jònia]] es van deposar les tiranies per [[Aristàgores de Milet]], es va establir al seu lloc ''strategi'' com a magistrats suprems.
Els estrategs a Atenes foren establerts després de la modificació de la constitució de [[Clístenes]] i tenia funcions que antigament corresponien al rei i després al [[arcont]] [[Polemarc (càrrec)|polemarc]]. Foren deu, un per cadascuna de les deu tribus, i escollits per sufragi, i passaven un examen abans d'entrar en el càrrec; havien de tenir al menys un fill legítim i tenir propietats immobiliàries a Àtica; se'ls encarregava la direcció de les expedicions militars i els seus preparatius i demés matèries connectades. Nomenaven per un any a les persones que els havien de servir com trierarques; presidien les corts marcials en els casos d'infraccions de caire militar i en casos d'emergència podien convocar assemblees populars.
A la [[batalla de Marató]] van ser presents els deu estrategs i l'arcont polemarc; també van participar els deu a l'expedició contra [[Samos]] (un dels estrategs era el poeta [[Sòfocles]]), però això foren excepcions i en general no més de tres generals eren enviats a una missió dels quals un era considerat el cap però els altres dos tenien el mateix vot al consell de guerra.
Algun estrateg fou investit de poders extraordinaris (per exemple [[Pèricles]]; els que van dirigir l'expedició a Sicília: [[Nícies]], [[Alcibíades]] i Lamarc; o [[Aristides d'Atenes]] a [[Platees]]) però en general no fou així i era un càrrec amb responsabilitat i el seu final depenia de l'assemblea que podia estar influenciada per enemics personals; fins i tot Pèricles va haver de pagar una multa per una suposada mala direcció (en realitat per haver esperat més que el que va obtenir).
En temps de [[Càbries]] i [[Foció]] els generals romanien en general a casa i deixaven la guerra a caps militars mercenaris; algun no eren comandants de tot un exèrcit i només de la cavalleria o de la infanteria o de grups militars separats; un dels generals s'ocupava de la administració de justícia i altres serveis civils com el pagament dels soldats. La flota atenenca era manada també per estrategs.
Els estrateg atenenc eren l'ofici més important de la república especialment en temps de guerra i els més distingits ciutadans el van exercir; l'home d'estat i el general eren sovint la mateixa persona però en temps posterior els càrrecs van anar a persones diferents ; el darrer que va reunir la doble condició fou [[Foció]] que fou estrateg no menys de 45 vegades. En temps de [[Demòstenes]] els generals o estrategs més destacats foren [[Timoteu]], [[Càbries]], [[Ifícrates el Vell]] i [[Diòfites d'Atenes]]; també importants foren [[Cares (general)|Cares]] i [[Lisicles d'Atenes|Lisicles]]; [[Caridem d'Eubea]] fou en realitat un cap de mercenaris.
Al final de l'Imperi el suprem magistrat d'Atenes va rebre de l'emperador [[Constantí I el Gran]] el títol de Gran Duc amb funcions militars.
| |||