Declinació del llatí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Casos |
|||
Línia 9:
En llatí, els adjectius han de concordar amb els substantius que acompanyen no només en gènere i nombre, sinó també en cas gramatical. Això també és cert quan el substantiu i l'adjectiu pertanyen a declinacions diferents. Per exemple, a la frase ''poeta bonus magnas aves habet'',<ref>«El bon poeta té ocells grossos.»</ref> ''poeta'' i ''bonus'' són nominatius singulars de la primera i la segona declinació, respectivament, mentre que ''magnas'' i ''aves'' són acusatius plurals de la primera i la tercera declinació.
Tant al món anglosaxó<ref>{{ref-llibre | títol = Kennedy's New Latin Primer | autor = Benjamin Hall Kennedy | any = 2008 | editorial = Tiger Xenophon | isbn = 978-1904799191}}</ref> (amb la notable excepció dels Estats Units) com al món catalanòfon,<ref name="Llibre de text">{{ref-llibre | títol = Llatí | autor = Carlos García Gual, José A. Monge, Mariano A. Andrés | any = 1999 | editorial = Grup Promotor Santillana | lloc = Barcelona | isbn = 84-7911-951-9}}</ref> l'ordre d'ensenyament dels casos és generalment N-V-Ac-G-D-Ab. Això reflecteix la tendència de casos diferents a compartir terminacions similars (vegeu ''[[#Tendències sincrètiques|
===Cas nominatiu===
| |||