Revisió del 07:29, 17 juny 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.783.639 edits m neteja d'infotaules i altres canvis menors ← Edició anterior		Revisió del 13:55, 3 jul 2019 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 7: Yakub s'havia apoderat de Kirman i Fars i va marxar cap a l'Iraq, però fou derrotat a [[Dayr al-Akul]] i mort poc després (juny del [[879]]) Amr fou elevat per l'exèrcit com a successor. El seu germà Ali ibn al-Layth es va revoltar reclamant participar en el poder però fou derrotat. Amr llavors va oferir la seva submissió al califa que li va acceptar i li va retornar les províncies que abans havien governat els tahírides a Pèrsia oriental (Khorasan, Sistan i Kirman), i el [[Sind]], a les que va afegir [[Fars]] i [[Esfahan]] i la direcció de la ''[[shurfa]]'' a [[Bagdad]] i [[Samarra]] (octubre del [[879]]). La Tārīḵ-e Sīstān diu que també se li va donar el govern de [[Gurgan]] i [[Tabaristan]] però a canvi d'un tribut d'un milió de [[dírham]]s a l'any. Amr va aconseguir imposar al seu protegit Ubayd Allah ibn Abd Abd Allah ibn Tahir com a cap de policia (''sahib al-surta'') de Bagdad, però contra l'opinió dels seus parents. El [[881]]/[[882]] va poder ocupar el [[Fars]] però al Khorasan havia assolit el poder Ahmad ibn Abd Allah al-Khudjistani i després de mort assassinat per un dels seus guàrdies el [[882]] el poder va passar a mans de [[Rafi ibn Harthama]], antic general tahírida i ~~ara~~després cap del moviment fatimita al [[Khorasan (província del Califat)\|Khorasan]] (que tenia per califa a Muhammab ibn Ziyad) que el [[883]] va fer aliança amb els [[samànides]] de [[Transoxiana]]. Del 882/883 hi ha monedes saffàrides emeses a Esfahan que indiquen que aquesta ciutat ja estava a les seves mans. Les lluites al Khorasan van esdevenir complexes i un general turc esclau Abu Talha Mansur s'hi va afegir i les aliances es van fer i desfer diverses vegades, algunes amb suport del deposat Muhammad ibn Tahir o el Califa. Després del final de la revolta Zandj el 883 el califat ara podia recuperar el terreny perdut. El regent Muwaffik va declarar a Amr fora de la llei el [[885]]; Amr fou derrotat ([[886]]) per les forces del califa dirigides per Ahmad ibn Abd al-Aziz ibn Abi Dulaf, quan avançava cap a Bagdad, i va haver d'abandonar Fars; llavors fou destituït dels seus governs cosa que fou poc efectiva, ja que va seguir conservant Kirman, Sistan i Khorasan. El [[885]], [[886]] i [[887]] els saffàrides van atacar Khorasan i van entrar finalment a [[Nishapur]]. Rafi ibn Harthama i Muhammad ben Ziyad foren ~~capturats~~derrotats i(el darrer en el seu intent de conquesta de Rayy, que ~~enviats~~pertanyia al califa abbàssida, el 896) i l'emir saffàrida va enviar al califa diversos regals, segellant així la reconciliació amb el califat; els governs de Khorasan, Kirman, Sistan i Fars li foren retornats a canvi d'un tribut de deu milions de dírhams. Rafi es va recuperar en els tres anys següents i el 889 va enviar un exèrcit que va ocupar Gurgan i després va anar a Tabaristan (890) i va ocupar Qazwin i Rayy. El [[890]] Amr va trencar altre cop amb el califat i fou privat novament dels seus governs cosa només efectiva al Fars. El [[890]] va trencar altre cop amb el califat i fou privat novament dels seus governs cosa només efectiva al Fars. El [[891]] el califa va concedir el Khorasan a Rafi ben Harthama i els samànides el van ajudar a ocupar-lo. El [[892]] o [[893]] el nou califa [[Al-Mu'tadid]] (892-902) es va reconciliar amb Amr i li va concedir el govern del [[Sistan]] (que mai havia perdut) i del Khorasan. El [[893]] Amr va començar a atacar el Khorasan però no va entrar a Nishapur fins al [[896]]; Rafi ben Harthama va fugir cap al [[Tabaristan]] governat pels [[Dinastia zaidita del Tabaristan\|zaidites]]. El califa va concedir a Amr el govern de Rayy i nord de Pèrsia i es creu que en aquest moment també s'havien imposat a [[Oman]]. Amr va voler estendre el seu poder a Khwarizm el que implicava la guerra contra els samànides.

Amr ibn al-Layth: diferència entre les revisions