Amr ibn al-Layth: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules i altres canvis menors |
mCap resum de modificació |
||
Línia 7:
Yakub s'havia apoderat de Kirman i Fars i va marxar cap a l'Iraq, però fou derrotat a [[Dayr al-Akul]] i mort poc després (juny del [[879]]) Amr fou elevat per l'exèrcit com a successor. El seu germà Ali ibn al-Layth es va revoltar reclamant participar en el poder però fou derrotat. Amr llavors va oferir la seva submissió al califa que li va acceptar i li va retornar les províncies que abans havien governat els tahírides a Pèrsia oriental (Khorasan, Sistan i Kirman), i el [[Sind]], a les que va afegir [[Fars]] i [[Esfahan]] i la direcció de la ''[[shurfa]]'' a [[Bagdad]] i [[Samarra]] (octubre del [[879]]). La Tārīḵ-e Sīstān diu que també se li va donar el govern de [[Gurgan]] i [[Tabaristan]] però a canvi d'un tribut d'un milió de [[dírham]]s a l'any. Amr va aconseguir imposar al seu protegit Ubayd Allah ibn Abd Abd Allah ibn Tahir com a cap de policia (''sahib al-surta'') de Bagdad, però contra l'opinió dels seus parents.
El [[881]]/[[882]] va poder ocupar el [[Fars]] però al Khorasan havia assolit el poder Ahmad ibn Abd Allah al-Khudjistani i després de mort assassinat per un dels seus guàrdies el [[882]] el poder va passar a mans de [[Rafi ibn Harthama]], antic general tahírida i
Després del final de la revolta Zandj el 883 el califat ara podia recuperar el terreny perdut. El regent Muwaffik va declarar a Amr fora de la llei el [[885]]; Amr fou derrotat ([[886]]) per les forces del califa dirigides per Ahmad ibn Abd al-Aziz ibn Abi Dulaf, quan avançava cap a Bagdad, i va haver d'abandonar Fars; llavors fou destituït dels seus governs cosa que fou poc efectiva, ja que va seguir conservant Kirman, Sistan i Khorasan.
El [[885]], [[886]] i [[887]] els saffàrides van atacar Khorasan i van entrar finalment a [[Nishapur]]. Rafi ibn Harthama i Muhammad ben Ziyad foren
El [[892]] o [[893]] el nou califa [[Al-Mu'tadid]] (892-902) es va reconciliar amb Amr i li va concedir el govern del [[Sistan]] (que mai havia perdut) i del Khorasan. El [[893]] Amr va començar a atacar el Khorasan però no va entrar a Nishapur fins al [[896]]; Rafi ben Harthama va fugir cap al [[Tabaristan]] governat pels [[Dinastia zaidita del Tabaristan|zaidites]]. El califa va concedir a Amr el govern de Rayy i nord de Pèrsia i es creu que en aquest moment també s'havien imposat a [[Oman]]. Amr va voler estendre el seu poder a Khwarizm el que implicava la guerra contra els samànides.
|