Televisor: diferència entre les revisions

El '''televisor''', anomenat també '''TV''' o receptor de televisió , és un receptor utilitzat per al servei de televisió. Després de la segona guerra mundial, la televisió es va convertir en un producte de consum molt popular; des de 1970 també s'ha convertit en el principal dispositiu per poder veure el principals mitjans visuals, com ara cassets VHS, Laser Disc i més tard ordinadors domèstics, reproductors de DVD, reproductors de Blu-Ray i consoles de videojocs.

 

[[Fitxer:OTVbelweder-front.jpg|miniatura| Un model de televisió de finals [[Dècada del 1950|dels]] anys [[Dècada del 1950|cinquanta]] OT -1471 "Belweder", a 14 polzades ]]

[[File:Televisione_in_cinema_per_Lascia_o_Raddoppia.jpg|miniatura| Un televisor muntat davant de la pantalla va permetre, als anys cinquanta, a [[Itàlia]], assistir als espectadors d'un cinema, abans de la projecció de la pel·lícula, el programa d'èxit ''Lascia o raddoppia?'' ]]

 

En detall, la televisió de Baird estava formada per un sistema d’exploració mecànica: un disc de Nipkow al davant dels elements sensibles del seleni i, instantàniament, es va obtenir un valor elèctric corresponent a la brillantor d’un punt de la imatge, línia després de línia. ; el principi era similar al que s'utilitzava en els següents televisors per tubs de raigs catòdics. L'espectador consistia en un altre disc de Nipkow, que funcionava davant d'un llum de neó controlat pel senyal modulat en funció de la brillantor dels punts llegits moment a moment: a la pràctica es controlava el corrent de descàrrega de neó. Els discs dels dos dispositius (l’escàner i l’espectador) es van sincronitzar. Entre el 1930 i el 1933 es venen prop de mil unitats; el "Baird Telivisor" estava disponible fins i tot sense ràdio.

El primer televisor completament electrònic prové de les investigacions de Philo Farnsworth i Vladimir Koz'mič Zvorykin (aquest últim mentre treballava a Westinghouse), mentre que la primera televisió comercial amb tub de raigs catòdics es fabrica a Alemanya per Telefunken el 1934. A França, Itàlia i el Regne Unit és fabricat per altres productors el 1936 i als Estats Units el 1938.