Viquipèdia

Nasr II ibn Àhmad: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said''' (L'emir Feliç) fou un emir [[samànida]] de [[Transoxiana]] i [[Gran Khorasan |Khurasan]] que va governar del [[914]] al [[943]].
 
El seu pare [[Àhmad ibn Ismaïl]] va morir assassinat el gener del 914 per un grup de turcs de la seva guàrdia de palau suposadament molestos pels contactes excessius de l'emir amb els ulemes, en un complot que segons l'historiador [[Gardizí]] estava dirigit pel secretari de la cort Abu-l-Hàssan. El seu successor fou el seu fill Nasr ibn Àhmad que era menor d'edat (tenia només 8 anys) i van esclatar disturbis; el seu oncle Ishaq ibn Àhmad va sortir de la presó on havia estat tancat per l'anterior emir i es va revoltar a [[Samarcanda]] reclamant el tron, i encunyant moneda; els [[saffàrides]] van recuperar el poder a [[Sistan]] i els alides es van consolidar al [[Tabaristan]] sota [[Hàssan al-Utruix]]. TambéEl hicomandant vanen cap de l'exèrcit samànida, Ḥamuya ben Ali va haver revoltesde dirigir una o dues expedicions a [[Nishapur]]Samarcanda fins aconseguir capturar al rebel que gaudia de un considerable suport popular (dirigida915); pelfet fillpresoner d'Ishaq,fou enviat a Bukharà. El seu fill [[Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq]]) is'havia arevoltat [[Fergana]],al deKhurasan membresapoderant-se de diverses places incloent la famíliacapital iNixapur; alles [[Granforces Khorasanlleials |Khurasan]],samànides delel governadorvan local.intentar Vadesallotjar exerciri lano regènciaho elvan visiraconseguir; [[AbuMansur Abdva Allahmorir Muhammadperò ibnel Ahmadseu al-Djayhani]]lloctinent queHusayn esben creuAli queMarwazi va poderagafar capturarla versdirecció elde 915la a Ishaq,revolta i va resistir fins el 918. Un altre fill d'aquestIsḥaq, Ilyas, va morirfugir de Samarcanda i es va ferrefugiar innecessàriaa laFergana lluita,on es va revoltar uns anys després (922) però nofou derrotat facilment per un exèrcit enviat des de Bukharà dirigit per Abu Amr Moḥammad ben Asad. Ilyas es va aconseguirdirigir aleshores a Xaix (Šāš) on va estabilitzarobtenir la situació.cooperació Desprésdel fougovernador btreumentdamànida visirlocal, Abu-'l-FadlFathl ibnben YaqubAbi an-NaysaburíYusof finsi queva elpoder 922fugir vaa pujarKaixgar alsota poderla elprotecció visirdel [[Abudikhan l-Fadllocal Muhammadque ibntenia Ubaydel Allahnom al(turc) de Toḡan-Balami]]tegin que podria ser un uigur; finalment va ocupartornar ela càrrecBukhara finssota algarantia d'immunitat concedida per l'emir Nasr 937/938II.
 
El primer visir fou l''il·lustrrat i competent Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, que va exercir la regència en nom de l'emir. Després fou breument visir Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí fins que el 922 va pujar al poder el visir [[Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami]] que va ocupar el càrrec fins al 937/938. L'historiador Naršaḵi diu que sota aquest visir la khutba es va llegir en nom de Naṣr, no només a Transoxiana i Khurasan sinó tambñe a Fars, Kirman, Ṭabaristan, Gurgān i l'Iraq Ajamí (o sigui Rayy i dependències del nord de Pèrsia).
L'exèrcit samànida va lluitar a la part occidental contra els [[zayàrides]] del [[Tabaristan]] i guerrers [[daylamites]] com [[Asfar ibn Shiroya]] o [[Makan ibn Kaki]], a vegades amb èxit, però la seva autoritat a [[Rayy]] fou precària. El 930 va esclatar una revolta popular a [[Bukharà]] en favor dels germans de l'emir, que aquest tenia empresonats, i un d'aquestos, [[Yahya ibn Nasr]], fou posat al tron, però no es va poder sostenir per l'habilitat del visir enfrontant als germans entre ells. El [[933]] els ziyàrides van restituir el [[Gurgan]] i van pagar tribut per Rayy. [[Wushmgir ibn Ziyar]] va succeir al seu germà [[Mardawidj ibn Ziyar]] (928-935) el 935 i va reconèixer la sobirania samànida. El 937/938 el fill d'Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom [[Abu Ali ibn Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani]] va pujar al poder com a visir, fins al 941. En aquest temps es va instal·lar a [[Transoxiana]] una ''dawa'' ismaïlita fatimita, dirigida pel ''dai'' Muhammad ibn Ahmad Nakhshabi (o Nasafi) que va intentar convertir a l'emir.▼
 
L'exèrcit samànida va lluitar a la part occidental contra els [[alides]] i [[ziyàrides]] del [[Tabaristan]] i guerrers [[daylamites]] com [[Asfar ibn Shiroya]] o [[Makan ibn Kaki]], a vegades amb èxit, però la seva autoritat a [[Rayy]] fou precària. El 930 va esclatar una revolta a [[Bukharà]] en favor dels germans de l'emir, Yahya, Ibrahim i Mansur que aquest tenia empresonats, i un d'aquestos, [[Yahya ibn Nasr]], fou posat al tron. Foren alliberats per un pastiser complice i van comptar amb el suport del ayyars (dirigits per l'antic rebel Husayn ben Ali Marwazi), dels alides i dels daylamites,, però no es va poder sostenir per l'habilitat del visir enfrontant als germans entre ells. Poc després el govern de la província de Khurasan fou concedida a un magnat local del Saghaniyan o Čaḡāniyān, Moḥtājid Abu Bakr Moḥammad, al que més tard va succeir el seu fill Abu Ali; d'aquests nomenaments va derivar la influència dels anomenats saghanis o čaḡānis en les dècades següents.
Va morir, suposadament de mort natural, l'abril del 943; una versió dels fets diu que alguns oficials molestos per la influència del dai fatimita van preparar un complot per assassinar-lo, però el fill de l'emir, [[Nuh I ibn Nasr|Nuh ibn Nasr]], van tenir notícies del que es preparava i va anar a un banquet organitzat pels conspiradors on havien de decidir el lloc en el qual l'emir havia de ser assassinat, i va matar a tots els caps dels conspiradors que estaven allí reunits, i per calmar a la resta d'oficials va prometre que aturaria l'activitat dels missioners; llavors va convèncer al seu pare d'abdicar al seu favor i l'emir hauria mort no gaire després.▼
 
▲L'exèrcit samànida va lluitar a la part occidental contra els [[zayàrides]] del [[Tabaristan]] i guerrers [[daylamites]] com [[Asfar ibn Shiroya]] o [[Makan ibn Kaki]], a vegades amb èxit, però la seva autoritat a [[Rayy]] fou precària. El 930 va esclatar una revolta popular a [[Bukharà]] en favor dels germans de l'emir, que aquest tenia empresonats, i un d'aquestos, [[Yahya ibn Nasr]], fou posat al tron, però no es va poder sostenir per l'habilitat del visir enfrontant als germans entre ells. El [[933]] els ziyàrides van restituir el [[Gurgan]] i van pagar tribut per Rayy. [[Wushmgir ibn Ziyar]] va succeir al seu germà [[Mardawidj ibn Ziyar]] (928-935) el 935 i va reconèixer la sobirania samànida. El 937/938 el fill d'Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom [[Abu Ali ibn Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani]] va pujar al poder com a visir, fins al 941. En aquest temps es va instal·lar a [[Transoxiana]] una ''dawa'' ismaïlita fatimita, dirigida pel ''dai'' Muhammad ibn Ahmad Nakhshabi (o Nasafi) que va intentar convertir a l'emir. Entre els conversos hi havia el destacat comandant Husayn ben Ali Marwazi i el cortesà Muhammad ben Ahmad Nakhšabi (o Nasafi). Nakhšabi va convertir a diversos membres d'alt nivell del cercle cortesà i s'estava acostant a l'emir.
 
▲Va morir, suposadament de mort natural (tuberculosis), lel 6 d'abril del 943; una versió dels fets diu que alguns oficials molestos per la influència del dai fatimita van preparar un complot per assassinar-lo, però el fill de l'emir, [[Nuh I ibn Nasr|Nuh ibn Nasr]], van tenir notícies del que es preparava i va anar a un banquet organitzat pels conspiradors on havien de decidir el lloc en el qual l'emir havia de ser assassinat, i va matar a tots els caps dels conspiradors (incloent Nakhšsabi i Marwazi) que estaven allí reunits, i per calmar a la resta d'oficials va prometre que aturaria l'activitat dels missioners; llavors va convèncer al seu pare d'abdicar al seu favor i l'emir hauria mort no gaire després.
 
Fou clement, just, liberal i patró de les lletres i les ciències i sota el seu regnat es va produir un renaixement de la literatura i la cultura neopersa.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Nasr_II_ibn_Àhmad»