Ferrocarril: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→L'era del vapor: Afegida galeria d'imatges |
#viquiestirada |
||
Línia 41:
|Fitxer:Catch me who can.jpg |alt2= |''Catch-me who can'' (agafi'm qui pugui) de Trevithick
|Fitxer: Blenkinsop's rack locomotive, 1812 (British Railway Locomotives 1803-1853).jpg|alt3= |La locomotora ''Salamanca'', primera en donar servei comercial
|Fitxer: Puffing Billy 1862.jpg |alt4= | La ''
|Fitxer: Stephenson's Killingworth locomotive, 1815 (British Railway Locomotives 1803-1853).jpg |alt5= | Locomotora Stephenson Killingworth, 1815
}}
Línia 51:
[[Fitxer:Locomotion No. 1..jpg|thumb|esquerra|La locomotora ''Locomotion'' al centre i museu Darlington Railway]]
El 1814, [[George Stephenson]], inspirat per les primeres locomotores de Trevithick, Murray i Hedley, va convèncer al gerent de la mina de carbó [[Killingworth]], on treballava per permetre-li construir una màquina de vapor. Stephenson va tenir un paper fonamental en el desenvolupament i adopció generalitzada de la locomotora de vapor. Els seus dissenys van millorar considerablement el treball dels pioners anteriors. Va construir la locomotora ''Blücher'', també una locomotora d’adhesió entre rodes i [[brida|brides]] reeixida. El 1825 va construir la locomotora ''Locomotion'' per a ''Stockton and Darlington Railway'' al nord-est d'Anglaterra, que es va convertir en el primer ferrocarril públic de vapor del món el 1825, encara que va utilitzar tant potència de cavalls com potència de vapor en diferents curses. El 1829 va construir la locomotora ''Rocket'', que va entrar i va guanyar els assajos de Rainhill. Aquest èxit va portar a Stephenson a establir la seva empresa com a constructora destacada de locomotores de vapor per a ferrocarrils a Gran Bretanya i Irlanda, Estats Units i gran part d’Europa.<ref name="Ellis"
La generalització del sistema ferroviari ha estat gràcies a la màquina de vapor, però de bon començament ja es varen emprar sistemes alternatius per fer front a la manca de potència de la locomotora de vapor o per adaptar-se a situacions particulars.
La potència de vapor va continuar sent el sistema de poder dominant en ferrocarrils de tot el món durant més d'un segle.
=== La introducció de l'energia elèctrica ===
La primera locomotora elèctrica coneguda va ser construïda el 1837 pel químic Robert Davidson, d'[[Aberdeen]] a Escòcia, i va ser alimentada per [[Cel·la galvànica|cèl·les galvàniques]] (bateries). Així, també va ser la primera locomotora elèctrica de bateries. Davidson més tard va construir una locomotora més gran anomenada Galvani, exposada a l'exhibició de la Royal Scottish Society of Arts el 1841. El vehicle, de set tones, tenia dos motors de transmissió directa, amb electroimants fixos actuant sobre barres de ferro connectades a un cilindre de fusta de cada eix i commutadors senzills. Transportava una càrrega de sis tones a quatre milles per hora (6 quilòmetres per hora) per una distància de 2,4 quilòmetres i mig. El mes de setembre de l'any següent es va provar a la línia de ferrocarril d’Edimburgo i Glasgow, però l’energia limitada de les bateries va impedir el seu ús generalitzat. Va ser destruït pels treballadors del ferrocarril, que ho consideraven un risc per a la seva seguretat laboral.<ref>{{ref-llibre|cognom=Day|nom=Lance|cognom2=McNeil|nom2=Ian|títol=Biographical dictionary of the history of technology|any=1966|editor=Routledge|lloc=Londres|isbn=978-0-415-06042-4|capítol=Davidson, Robert|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Gordon|nom=William|títol=Our Home Railways|editor=Frederick Warne and Co|lloc=Londres|any=1910|volum=2|pàgines=156|capítol=The Underground Electric|llengua=anglès}}</ref><ref>Renzo Pocaterra, ''Treni'', De Agostini, 2003</ref>
[[Fitxer:First electric tram- Siemens 1881 in Lichterfelde.jpg|thumb|primer tram elèctric a Lichterfelde, 1882]]
[[Werner von Siemens]] va presentar un ferrocarril elèctric el 1879 a [[Berlín]]. La primera línia de tramvia elèctrica del món, el tramvia Gross-Lichterfelde, es va inaugurar el 1881 a Lichterfelde, a prop de [[Berlín]], Alemanya, construïda per [[Siemens AG|Siemens]]. El tramvia funcionava amb una [[diferència de potencial]] de 180 volts, que es subministrava mitjançant carrils de corrent. El 1891 la pista estava equipada amb una línia aèria (catenària) i la línia es va estendre a l'estació de Berlín-Lichterfelde West.
El ferrocarril elèctric de Volk va ser inaugurat el 1883 a [[Brighton]], Anglaterra. El ferrocarril segueix funcionant, cosa que el converteix en el ferrocarril elèctric operatiu més antic del món. També el 1883, Mödling i Hinterbrühl Tram van obrir prop de [[Viena]] a Àustria. Va ser la primera línia de tramvia del món amb servei regular alimentat per una línia aèria. Cinc anys més tard, els [[tramvia|tramvies]] elèctriques dels Estats Units, van ser pioners el 1888 utilitzant equips dissenyats per Frank J. Sprague.
[[Fitxer:B-and-O electric.jpg|thumb|esquerra|Motor elèctric de Baltimore & Ohio]]
El primer ús de l'electrificació en una línia principal es va produir en una secció de quatre milles de la línea Baltimore Belt del ferrocarril de Baltimore i Ohio (B&O) el 1895 que connectava la part principal del B&O a la nova línia a la ciutat de [[Nova York]] a través d’una sèrie de túnels al voltant dels límits del centre de Baltimore. L’electricitat es va convertir ràpidament en l’alimentació elèctrica que es va triar per als transport metropolitans subterranis ([[metro]]), i va ser impulsada per la invenció de Sprague del control de trens d'unitats múltiples el 1897. A principis de 1900, la majoria dels ferrocarrils de carrer van ser electrificats.
Vora el [[1900]], l'aparició de motors elèctrics potents permeté l'ús de la tracció elèctrica, la més emprada actualment. Aquest sistema necessita que la línia estigui dotada d'una [[catenària]] o d'un tercer rail, portadors del [[corrent elèctric]].
=== La introducció del motor diesel ===
En el període d'[[entreguerres]] apareixen les locomotores [[Gasoli|dièsel]]. Els anys cinquanta són la frontissa entre la desaparició de la tracció a vapor i el desenvolupament dels [[motor de combustió interna|motors de combustió interna]]. És també en aquesta època quan comencen a aparèixer les locomotores elèctriques.
| |||