Àhmad ibn Ismaïl: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m afegits links |
||
Línia 4:
Sota el seu pare [[Ismaïl ibn Àhmad]] (892-907) fou governador de la recent conquerida província de [[Gurgan]], i el va succeir el [[907]]. Els seus territoris abraçaven la [[Transoxiana]] i el [[Gran Khorasan |Khurasan]] conquerit el [[900]] després de derrotar decisivament al [[saffàrida]] [[Amr ibn al-Layth]] (que fou capturat) prop de [[Balkh]] en aquest any.
Va ser confirmat ([[907]]) en el govern pel califa [[Al-Muktafí (abbàssida)|Al-Muktafí]] (902-908) i l'any següent pel califa [[Al-Múqtadir (abbàssida)|Al-Múqtadir]] (908-932). Després d'assegurar la situació a [[Bukharà]] va anar a [[Rayy]] però va haver de marxar a [[Samarcanda]] on va fer presoner al seu oncle [[Ishaq ibn Mansur]] que aspirava al tron, per tornar després a
Vers el 910 o poc després el comandant Muḥammad ben Ali Ṣoluk fou nomenat governador de [[Rayy]] com a vassall samànida; encara poc després fou nomenat governador de Ṭabaristān on els alides s'havien intentat revoltar (vers 908-910) i s'havien alçat amb més fortuna el 913. Muḥammad beb Ali va intentar desallotjar a l'alida [[Hàssan al-Utruix|Hasan al-Utrush]] del [[Ṭabaristan|Ṭabarestān]] (914-915). No ho va aconseguir però no hi ha dubte que el governador va tenir el control de [[Rayy]] tot i que només hi ha monedes a partir del 925 o 926 fins a la seva mort el 928, quan va passar a aventurers daylamites com [[Asfar ben Shiroya|Asfar ben Shiruya]] i [[Makan ben Kaki]] i finalment [[Mardawidj ibn Ziyar|Mardawij ben Ziyar]] i el seu germà i successor [[Wushmgir ibn Ziyar|Wushmgir]], que la van disputar amb els
El [[910]] el [[califa]] li va concedir oficialment el govern del [[Sistan]] que estava en mans dels safàrides, i aprofitant les lluites entre els prínceps saffàrides [[Muhàmmad ibn Alí ibn al-Layth]] i el seu germà [[Al-Muàddal ibn Alí ibn al-Layth]], va enviar al general [[Al-Hussayn al-Marwarrudhí]] al [[Sistan]]; l'emir el va seguir poc després amb un exèrcit que va sortir d'[[Herat]] i va passar per [[Bust (Sistan)|Bust]]. Van trobar poca resistència i el príncep Muhàmmad ibn Alí fou fet presoner a Bust, entrant llavors al Sistan i ocupant la capital [[Zarang]]. L'emir Al-Muàddal fou fet presoner i deportat a Bukharà on va rebre una pensió; el [[911]] el cosí de l'emir samànida, [[Mansur ibn Ishaq]], fou nomenat governador de Sistan.
Els abusos en la recaptació per part del governador i el comportament de l'exèrcit d'ocupació van crear molt de descontentament a Sistan i la revolta va esclatar el [[912]]. El governador Mansur fou fet presoner. Un segon exèrcit samànida va haver de tornar a Sistan per reocupar el país ([[913]]). En fou nomenat governador el comandant esclau [[Simjur ad-Dawatí]] ([[913]]).
Línia 14:
A [[Gurgan]] (ocupat pels samànides a l'[[imam]] [[Alides|alida]] de [[Tabaristan]] l'any [[900]] després de matar en lluita al governant Muhàmmad ibn Zayd) es va produir el [[913]] la revolta de la població dirigida per l'alida [[Hàssan al-Utruix]] i l'emir va enviar al governador de Rayy, [[Muhàmmad ibn Alí Suluk]] amb un exèrcit que fou rebutjat.
Àhmad ibn Ismaïl va morir abans de poder prendre altres decisions, assassinat el gener del [[914]] per un grup de ghulams turcs de la seva guàrdia de palau suposadament molestos pels contactes excessius de l'emir amb els [[ulemes]], en un complot que segons l'historiador [[Gardizí]] estava dirigit pel secretari de la cort Abu-l-Hàssan. El seu successor fou el seu fill [[Nasr II ibn Àhmad]] (914-943) que era menor d'edat i immediatament van esclatar disturbis; el seu oncle [[Ishaq ibn Àhmad]] es va revoltar a [[Samarcanda]] reclamant el tron i els [[saffàrides]] van recuperar el poder a [[Sistan]].
== Bibliografia ==
| |||