Doctrina Social de l'Església: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - D'acord a [[Joan + D'acord amb [[Joan |
|||
Línia 2:
La '''Doctrina Social de l'Església''' és un cos [[Doctrina de l'Església Catòlica|doctrinal]] desenvolupat pel [[Magisteri de l'Església|magisteri]] de l'[[Església Catòlica]] sobre temes com la [[riquesa]] i la [[pobresa]], l'[[economia]], les [[institució|organitzacions socials]] i l'[[Estat (política)|Estat]]. Es considera que els seus fonaments van ser l'[[encíclica]] ''[[Rerum Novarum]]'', que el [[Papa]] [[Lleó XIII]] publicà el 1891, on advocava pel [[Distributisme]] econòmic i condemnava el [[socialisme]], tot i que les seves arrels poden arribar fins als escrits de pensadors catòlics com Sant [[Agustí d'Hipona]] o Sant [[Tomàs d'Aquino]], derivant de conceptes ja presents a la [[Bíblia]].
D'acord al Papa [[Benet XVI]], el seu propòsit és "''simplement ajudar a purificar la raó i a contribuir, ací i ara, al reconeixement i a l'assoliment del que és just... [L'Església] ha d'interpretar el seu paper mitjançant arguments racional i ha de despertar les energies espirituals, sense les quals la justícia... no pot afirmar-se ni prosperar''".<ref>Papa [[Benet XVI]], [http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20051225_deus-caritas-est_sp.html Deus Caritas Est], 28.</ref> D'acord
La doctrina social de l'Església es distingeix en les seves crítiques consistents vers les idees socials i polítiques [[modernitat|modernes]], tant de l'[[esquerra (política)|esquerra]] com de la [[dreta (política)|dreta]]: el [[liberalisme]], el [[comunisme]], el [[feminisme]],<ref name="Feminism">{{ref-llibre|url = http://books.google.com/books?id=uuoTaLkWsxwC&pg=PA155&dq=feminist+catholic+church&hl=ca&ei=mVPCTY-8I4SEtgfirvCMCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEcQ6AEwBg#v=onepage&q=feminist%20catholic%20church&f=false|títol =Feminist Activism in Academia: Essays on Personal, Political and Professional Change| editorial = [[McFarland]] |autor=Ellen C. Mayock, Domnica Radulescu|citació=Catholic institutions are often dependent upon the generosity of benefactors who are politically and religiously conservative, wary of or outright disapproving of feminism. Catholic traditions and current official church stands arae at odds with many feminist positions. | consulta=2011–04-08}}</ref><ref name="Feminist">{{ref-llibre|url = http://books.google.com/books?id=IclrAAAAMAAJ&q=catholic+church+feminism&dq=catholic+church+feminism&hl=ca&ei=gVfCTfe-DtCltwe1haTDBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFAQ6AEwBzigAQ|títol =A Handbook of Feminist Therapy: Women's Issues in Psychotherapy| editorial = Wiley-Blackwell|autor=Lynne Bravo Rosewater, Lenore E. Walker |citació=Other feminist concerns, such as changes in sexist language, have been an issue for almost a decade in the Roman Catholic Church and most other churches as well.| consulta=2011–04-08}}</ref> l'[[ateisme]],<ref name="Atheism">{{ref-llibre|url = http://books.google.com/books?id=cymM4xEM76wC&pg=PA462&dq=atheism+catholic+church&hl=ca&ei=ylTCTbejJoqatwe3xojTBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=6&ved=0CE0Q6AEwBQ#v=onepage&q&f=false|títol =Catechism of the Catholic Church| editorial = [[Burns & Oates]] |citació=2123 'Many... of our contemporaries either do not at all perceive, or explicitly reject, this intimate and vital bond of man to God. Atheism must therefore be regarded as one of the most serious problems of our time.'| consulta=2011–04-08}}</ref> el [[socialisme]], el [[Llibertarisme|liberalisme]], el [[capitalisme]],<ref>[[Quadragesimo Anno]] § 99 ff</ref> el [[feixisme]] i el [[nazisme]] han estat condemnades, almenys en les seves formes pures, per diversos papes des del {{segle|XIX}}.
| |||