Diferència entre revisions de la pàgina «Edil romà»

m
bot: - D'acord a Frontí + D'acord amb Frontí
m (Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article)
m (bot: - D'acord a Frontí + D'acord amb Frontí)
El nom d'aquests funcionaris deriva del fet que es feien càrrec del temple (''aedes'') de [[Ceres (mitologia)|Ceres]]. Els edils eren originàriament dos i s'anomenaven '''edils plebeus''' (''aediles plebeii'') i s'escollien entre la [[plebs]], i la institució de l'ofici data del mateix temps que els [[tribuns de la plebs]] ([[494 aC]]). Sembla que els seus deures al principi eren merament ministerials; eren els assistents dels tribuns en aquelles matèries que aquests els hi confiaven entre les que s'enumeren l'audiència de causes de petita importància. En un període primerenc després de la seva institució (446 aC), eren encarregats de la custòdia dels [[senatconsult]]s que els cònsols havien suprimit o alterat arbitràriament fins llavors.<ref>Livi, III. 55</ref>
Eren també els custodis dels [[plebiscit]]s. Altres funcions foren gradualment assignades i no és fàcil distingir sempre els seus deures d'aquells que eren assignades als censors; ni distingir-les d'aquelles que eren assignades als edils plebeus o curuls.
Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la [[Cúria romana|cúria]]... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (''aedes vitiosae, ruinosae'') fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'[[administració pública]]. D'acord aamb [[Frontí]] (''Frontinus''), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''De Aqueduct. Rom.'' lib. II</ref>
La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del [[clavegueram]].
Tenien l'atribució de distribuir gra entre la plebs, els quals era distribuït de vegades de forma gratuïta, o altres cops a una taxa barata; tanmateix aquesta distribució del gra a Roma no s'hauria de confondre amb el deure d'obtenir-lo o procurar-ne el proveïment exterior, que era deure de [[cònsol romà|cònsols]], [[qüestor]]s i [[pretor]]s i alguns cops per un magistrat extraordinari, com el [[prefecte de l'annona]]. Els edils havien d'observar que els terrenys públics no eren usats de forma impròpia, i que els terrenys de pastura de l'estat no eren usats impròpiament; i tenien el poder de castigar amb multes qualsevol acte il·legal en aquest aspecte. Les multes s'usaven per a pavimentar les carreteres i en altres propòsits públics. Tenien la superintendència general sobre la compravenda, i, conseqüentment la supervisió dels mercats de coses exposades a la venda, com els esclaus, i dels pesos i mesures: per aquesta banda del seu deure deriva el nom amb què són esmentats pels escriptors grecs (a*o*ra*ómoi) Era de la seva competència vigilar que no s'introduïen ritus de nous deus a la ciutat, tenir cura de l'observança de les cerimònies religioses, i la celebració de les antigues [[festes romanes|festes i festivals]]. La superintendència general de la policia comprenia el deure de preservar l'ordre públic, la decència, i la inspecció dels [[banys romans|banys]], dels [[bordell]]s i de les prostitutes. Els edils disposaven de diversos subalterns com els ''praecones, scribae ''i'' viatores''.
1.129.184

modificacions