Anarquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m bot: - d'acord als desitjos + d'acord amb els desitjos |
||
Línia 137:
Els següents fonts citen l'anarquisme com una filosofia política:
{{ref-llibre|cognom= Mclaughlin |nom= Paul |títol= Anarchism and Authority |editorial= Ashgate |lloc= Aldershot |any= 2007 | isbn = 0-7546-6196-2 |pàgina=59}}
{{ref-llibre|cognom= Johnston |nom= R. |títol= The Dictionary of Human Geography |editorial= Blackwell Publishers |lloc= Cambridge |any= 2000 | isbn = 0-631-20561-6 |pàgina=24}}</ref><ref name="slevin">Slevin, Carl. "Anarchism." ''The Concise Oxford Dictionary of Politics''. Ed. Iain McLean and Alistair McMillan. Oxford University Press, 2003.</ref> Mentre l'anti-estatisme és central, alguns argumenten<ref>"Els anarquistes rebutgen l'Estat, com veurem més endavant. Però afirmar que aquest aspecte central de l'anarquisme és definitiu és vendre curt l'anarquisme."[http://books.google.com.ec/books?id=kkj5i3CeGbQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false ''Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism'' by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 28]</ref> que l'anarquisme implica oposar-se a l'[[autoritat]] o l'[[organització jeràrquica]] desmesurades en la conducció de les relacions humanes.<ref name="iaf-ifa.org">{{ref-web|url=http://www.iaf-ifa.org/principles/english.html |títol=IAF principles |editor=[[International of Anarchist Federations]] |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20120105095946/http://www.iaf-ifa.org/principles/english.html |dataarxiu=5 gener 2012 |deadurl=yes |citació=La IAF - IFA lluita per: l'abolició de totes les formes d'autoritat ja sigui econòmica, política, social, religiósa, cultural o sexual.}}</ref><ref>"L'autoritat es defineix en termes del dret a exercir el control social (com s'analitza en la "sociologia del poder") i el correlatiu deure d'obeir (com s'analitza en la "filosofia de la raó pràctica"). L'anarquisme es distingeix, filosòficament, pel seu escepticisme cap a aquest tipus de relacions morals-pel seu qüestionament de les afirmacions fetes per aquesta poder normatiu- i, a la pràctica, pel seu desafiament als poders "autoritatius" que no poden justificar les seves afirmacions i que per tant es consideren il·legítimes o sense fonament moral."[http://books.google.com.ec/books?id=kkj5i3CeGbQC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false ''Anarchism and Authority: A Philosophical Introduction to Classical Anarchism'' by Paul McLaughlin. AshGate. 2007. pg. 1]</ref><ref>"L'anarquisme, llavors, realment es destaca per l'alliberament de la ment humana des del domini de la religió, l'alliberament del cos humà del domini de la propietat, l'alliberament dels grillons i les restriccions del govern. Grades L'anarquisme pren partir per un ordre social basat en la lliure agrupació dels individus amb el propòsit de produir veritable riquesa social, un ordre que garanteixi a cada ésser humà el lliure accés a la terra i el ple gaudir de les necessitats de la vida, d'acord
Com a filosofia subtil i anti-dogmàtica, l'anarquisme es basa en molts corrents de pensament i estratègia. L'anarquisme no ofereix un cos fix de doctrina des d'una sola visió del món, sinó que fon i flueix com una filosofia.<ref>{{ref-llibre|cognom=Marshall|nom=Peter|títol=Demands The Impossible: A History Of Anarchism|any=2010|editorial=PM Press|lloc=Oakland, CA|isbn=978-1-60486-064-1|pàgines=16}}</ref> Hi ha molts de tipus i tradicions de l'anarquisme, no tots els quals són mútuament excloents.<ref>{{ref-llibre|cognom=Sylvan |nom=Richard |capítol=Anarchism |títol=A Companion to Contemporary Political Philosophy |editors=Goodwin, Robert E. and Pettit |editorial=Philip. Blackwell Publishing |any=1995 |pàgina=231}}</ref> Les [[escoles anarquistes de pensament]] poden diferir fonamentalment, recolzant aproximacions tant diverses com l'individualisme extrem i el col·lectivisme.<ref name=slevin/> Les inclinacions de l'anarquisme sovint s'han dividit en les categories de [[anarquisme social|social]] i [[Anarquisme individualista|individualista]] o similars classificacions duals, però el ventall d'inclinacions és molt més ric i divers, i el nexe d'unió és sempre la lluita en contra de la dominació, per construir una societat més lliure, i que combina l'acció teòrico-pràctica.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ibáñez|nom=Tomás|títol=Anarquismos a contratiempo|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/libros/432/anarquismos+a+contratiempo/tomas+iba%F1ez|edició=|llengua=Castellà|data=2017|editorial=Virus|lloc=Barcelona|pàgines=400|isbn=978-84-92559-75-6}}</ref><ref name="black dict">[[Geoffrey Ostergaard|Ostergaard, Geoffrey]]. "Anarchism". ''The Blackwell Dictionary of Modern Social Thought''. Blackwell Publishing. p. 14.</ref><ref name=socind>{{ref-llibre|enllaçautor=Peter Kropotkin |cognom=Kropotkin |nom=Peter |títol=Anarchism: A Collection of Revolutionary Writings |editorial=Courier Dover Publications |any=2002 |pàgina=5|isbn=0-486-41955-X}}{{ref-publicació|autor=R.B. Fowler|títol=The Anarchist Tradition of Political Thought|any=1972|publicació=Western Political Quarterly|volum=25|exemplar=4|pàgines=738–752|doi=10.2307/446800|editorial=University of Utah|jstor=446800}}</ref> L'anarquisme es considera sovint una ideologia de l'ala esquerra radical,<ref name=brooks>{{ref-llibre|citació=En general, considerat com una ideologia d'extrema esquerra, l'anarquisme sempre ha inclòs una important pressió de l'individualisme radical, des del hiperracionalisme de Godwin, a l'egoisme de Stirner, als llibertaris i els anarco-capitalistes d'avui.|cognom=Brooks |nom=Frank H. |any=1994 |títol=The Individualist Anarchists: An Anthology of Liberty (1881–1908) |editorial=Transaction Publishers |pàgina=xi|isbn=1-56000-132-1}}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Joseph Kahn|títol= Anarchism, the Creed That Won't Stay Dead; The Spread of World Capitalism Resurrects a Long-Dormant Movement |any=2000|publicació=[[The New York Times]]|exemplar=5 Agost}}{{ref-publicació|autor=Colin Moynihan |títol=Book Fair Unites Anarchists. In Spirit, Anyway|any=2007|publicació=New York Times|exemplar=16 Abril}}</ref> però que en el fons resulta ser una ideologia que es fonamenta en la lluita per al dret a la vida, en totes les seves manifestacions i variants.<ref>{{Ref-llibre|cognom=AA.VV.|nom=|títol=Hacia nuevas instituciones democráticas|url=http://www.viruseditorial.net/libreria/fondo/4926/hacia+nuevas+instituciones+democraticas/fundacion+de+los+comunes+%28ed.%29|edició=|llengua=Castellà|data=2016|editorial=Fundación de los Comunes|lloc=Madrid|pàgines=188|isbn=978-84-944600-2-9}}</ref> Molta de l'[[economia anarquista]] i [[filosofia legal de l'anarquisme]] reflecteixen [[socialisme libertari|interpretacions anti-autoritàries]] del [[comunisme]], [[col·lectivisme]], [[sindicalisme]], [[Mutualisme (teoria econòmica)|mutualisme]], o d'[[economia participativa]].<ref>"Els anarquistes van ser unànimes a sotmetre el socialisme autoritari a una allau de crítiques severes. En el moment en què es van fer els atacs violents i satírica aquests no van ser del tot ben fonamentats, per a aquells als quals van abordar van ser ja sigui primitius o comunistes "vulgars", el pensament no havia estat fertilitzat per l'humanisme marxista, o bé, en el cas de Marx i Engels mateixos, no com s'estableix en el control de l'autoritat i de l'estat com els anarquistes asseguraven." Daniel Guerin, ''[http://theanarchistlibrary.org/library/daniel-guerin-anarchism-from-theory-to-practice#toc2 Anarchism: From Theory to Practice]'' (New York: Monthly Review Press, 1970)</ref>
|