Mustafa Kemal Atatürk: diferència entre les revisions

L'octubre de [[1918]] els otomans van capitular, i Kemal va ser un dels líders de la facció que afavoria la política de defensar els territoris de parla turca de l'imperi, acceptant al mateix temps la retirada de tots els territoris no turcs. L'[[armistici de Mudros]], signat el [[30 d'octubre]] de [[1918]], va segellar la derrota dels imperis centrals davant les potències de la Triple Aliança. Els seus termes van ser pràcticament els d'una capitulació incondicional, ja que, d'acord alamb el capítol set, el més important, es reconeixia als aliats la facultat d'ocupar qualsevol punt estratègic del territori otomà que "posés en perill la seva seguretat". Va ser així com els anglesos van ocupar [[Mossul]] el [[3 de novembre]] de [[1918]], els francesos s'instal·laren en ciutats de l'[[Anatòlia]] meridional com [[Urfa]], [[Gaziantep]], [[Maraş]], [[Adana]] i els seus voltants durant el curs de gener de 1919, i els italians arribaven a [[Antalya]] el 29 d'abril del mateix any. La presència estrangera estava pràcticament per tot el país. El sentiment nacionalista turc va ser exacerbat per l'ocupació grega d'[[Esmirna|Izmir]] el maig de 1919. Mustafà Kemal va decidir llavors marxar a Anatòlia. El 16 de maig de 1919, va abandonar Istanbul en un petit vaixell anomenat ''Bandirma'', i el dia 19 de maig va desembarcar a [[Samsun]], a la [[Mar Negra]] oriental, planejant organitzar un moviment de resistència. Serà aquesta una data important, ja que marca el començament de la guerra d'Independència Turca. L'ocupació d'[[Esmirna|Izmir]] va ser ratificada després pel que estableix el [[tractat de Sevres]], i la invasió de les tropes gregues, franceses i britàniques que el juny del 1920 van ocupar [[Bursa]], [[Uşak]] i [[Nazilli]].