Klein Vrystaat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula geografia política}}
m bot: - d'acord als termes + d'acord amb els termes
Línia 4:
Els bòers es van establir a terres cedides pel rei [[swazi]] Mbandzeni ([[1875]]-[[1889]]) vers el [[1876]] o [[1877]] a dos casadors, Joachim Johannes Ferreira i Frans Ignatius Maritz. Les terres mesuraven 14.580 hectàrees al nord-est de l'actual ciutat de Piet Retief. El territori els hi fou concedit per a pastures però els dos homes van obrir-lo a la colonització bòer i es van formar diverses petites granges. Uns anys després el rei els va concedir permís per formar un ''labdla'' (consell) i el [[1886]] van proclamar la independència i la república, i van constituir un govern regular dirigit per un president, amb lleis i constitució. Les queixes del rei Mbandzeni per sobrepassar els límits de la concessió, no van tenir efectes.
 
Els colons tenien forts llaços amb [[República del Transvaal|Transvaal]], la bandera del qual (''Vierkleur'') van adoptar encara que la franja verda era de la mateixa amplada que les altres franges, mentre que a la bandera de Transvaal era d'una amplada superior (1,25). El [[1888]] Ferreira i Maritz van demanar la incorporació al Transvaal. Mbandzeni va proclamar la recuperació del territori i va exigir el pagament d'una renda anyal de 21 lliures, però ja no va poder fer res i el [[1890]], d'acord alsamb els termes de la Primera Convenció de [[Swaziland]], el Petit Estat Lliure va quedar reconegut com a part del Transvaal, dins el districte de Piet Retief, i amb el consentiment britànic.
 
{{Republiquesboers}}