Itàlia es divideix en diverses [[regions d'Itàlia|regions]] que d'acord aamb la constitució de [[1948]] gaudeixen d'autonomia local, en què el paper de la constitució és reconèixer, protegir i promoure l'autonomia local, assegurar que els serveis de l'Estat siguin descentralitzats, i adaptar els principis i les lleis establint l'autonomia i descentralització. No obstant cinc d'aquestes regions ([[Vall d'Aosta]], [[Friül - Venècia Júlia|Friül — Venècia Júlia]], [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Trentino - Alto Adige|Trentino-Alto Adige/Tirol del Sud]]) tenen un estatus autonòmic especial per raó de la seva natura geogràfica, cultural o social i la presència de minories ètniques. Les altres ([[Llombardia]], [[Ligúria]], [[Vèneto]], [[Piemont]], [[Calàbria]], [[Toscana]], [[Abruços]], [[Basilicata]], [[Campània]], [[Emília-Romanya]], [[Laci]], [[Marques]], [[Molise]], [[Pulla]] i [[Úmbria]]) tenen un estatut comú d'administració. Van ser establertes finalment com a regions durant la dècada de [[1970]].
Cada regió elegeix un consell i una ''Giunta Regionale'' (Junta Regional) encapçalada per un president electe per sufragi directe. La Junta és responsable davant el consell i ha de retenir el vot de confiança del consell. La reforma constitucional del 2001 van ampliar les competències de les regions, en especial quant als poders legislatius; la majoria dels controls de l'Estat van ser abolits.
