Diferència entre revisions de la pàgina «Gai Terenci Varró»

m
referència
m (Robot treu caràcters de control Unicode)
m (referència)
{{infotaula persona}}
'''Gai Terenci Varró''' (en {{lang-la|Caius Terentius Varro}}) fouva ser un [[magistrat romà]] del [[segle III aC]]. DFormava part de la [[gens Terència]], una família romana d'origen [[plebeu]]. Era d'origen humil, i Segons [[Valeri Màxim]] era fill d'un carnisser i hauria treballat en oficis senzills en la seva joventut. Va agafar renom com a defensor de les classes populars, i va arribar a ser un dels principals dirigents del [[Partit Popular (antiga Roma)|partit popular]].
 
FouVa ser [[qüestor]] i [[edil curul]] en anys desconeguts. ElL'any {{aC|218}} fouva ser [[pretor]]. ElLa primera menció coneguda de Varró va ser feta l'any {{aC|217}}, quan va donar suport a la ''[[Lex Metilia|llei]]'', proposada pel [[tribú de la plebs]] [[Marc Metili]], que donava el mateix poder al ''[[magister equitum]]'' [[Marc Minuci Ruf (cònsol)|Marc Minuci Ruf]] i al [[dictador romà|dictador]] [[Quint Fabi Màxim Berrugós]], perquè el dictador portava la guerra contra els cartaginesos de manera poc apropiada.
 
FouVa ser elegit [[cònsol romà|cònsol]] ell'any {{aC|216}} junt amb [[Luci Emili Paul·le (cònsol 219 i 216 aC)|Luci Emili Paule]] (del partit aristocràtic) tot i l'oposició del [[Senat romà|senat]], mercès al fetja que tenia el suport popular, que demanava una persona enèrgica per acabar la guerra. La [[batalla de Cannes]] del {{aC|216}} la va lliurar contra el consell del seu col·lega, el qual va morir amb la major part dels oficials romansi de l'exèrcit romà. Varró fouva ser un dels pocs que es va salvar i va poder arribar amb seguretat a [[Venúsia]] ambacompanyat de 70 cavallers;. esSembla que la seva actuació a la batalla va merèixer elogis. Es va dirigir llavors a [[Canusium]] on s'havien refugiat i reunit les restes de l'[[exèrcit romà]], i va adoptar les mesures adients a la situació excepcional del moment. Tot i la derrota, quan va tornar a Roma va sortir la gent a rebre'l i el senat li va donar les gràcies després de la batalla i el va utilitzar la resta de la guerra en importants comandaments militars. Segurament no era una persona tan menyspreable com la defineix [[Titus Livi]], ja que el senat no l'hauria promocionat després.
 
VaVarró va tenir diversos comandaments en els anys següents fins a quasi el final de la guerra. ElL'any {{aC|203}} fouva ser un dels [[Ambaixada romana (Macedònia, 203&nbsp;aC)|tres ambaixadors]] enviats a [[Filip V de Macedònia]], i el {{aC|200}} va anar a Àfrica per negociar amb [[Vermina]], fill de [[Sifax]] de [[Regne de Numídia|Numídia]], els termes de la pau. En aquest mateix any fouva ser nomenat ''[[triumvirTriumviri coloniae deducendae]]'' per la creació d'una [[Colònia romana|colònia]] a [[Venúsia]]. FouAquest va ser el seu darrer càrrec oficial. La data de la mort no és coneguda.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III |pàgines=1222 |lloc=London |editorial=John Murray |any=1876}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Cònsols romans|538}}
{{ORDENA:Terenci Varro, Gai}}
 
[[Categoria:Gens Terència|Varro, Gai Terenci]]
[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 210&nbsp;aC]]
[[Categoria:Qüestors]]
36.952

modificacions