John Churchill (1r duc de Marlborough): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - d'acord a la + d'acord amb la
m bot: - D'acord a l'historiador + D'acord amb l'historiador
Línia 63:
Per fer front als rebels Monmouth Churchill va rebre el comandament de les tropes a peu de l'exèrcit del Rei, però l'honor d'encapçalar la campanya va ser per al limitat, tot i que molt lleial, [[Louis de Duras|Compte de Feversham]]. Monmouth havia desembarcat a [[Lyme Regis]] l'11 de juny, però la seva [[Revolta Monmouth|revolta]] camperola mal equipada i mal dirigida s'enfonsà al camp de [[batalla de Sedgemoor|Sedgemoor]], [[Somerset]], el 16 de juliol de 1685. Tot i que el paper de Churchill estava subordinat a Feversham, la seva organització administrativa, habilitat tàctica i coratge a la batalla van ser fonamentals a la victòria. L'historiador John Tincey va escriure "''Sedgemoor potser no és la victòria més espectacular de John Churchill, però ha de ser considerada com la primera''".{{sfn|Tincey|2005|p=158}}
 
Churchill va ser promogut a [[Major General]] el 3 de juliol, però va ser Feversham qui rebé la part del lleó de la recompensa. Malgrat tot, Churchill no va ser totalment oblidat, i a l'agost va ser recompensat amb la lucrativa coronelia de la Tercera Tropa dels [[Life Guards]].{{sfn|Holmes|2008|p=126}} D'acord aamb l'historiador [[David G. Chandler|David Chandler]], és possible que la campanya de Sedgemoor i les persecucions subseqüents portades a terme pel zel sagnant del [[George Jeffreys, 1r Baró Jeffreys|Jutge Jeffreys]], va entrar en un procés de desil·lusió que culminà en l'abandonament del rei i, durant molt temps, patró i amic, tres anys després.{{sfn|Chandler|2003|p=22}} El seu amo, però, li havia donat causa d'angoixa. ''Si el Rei intentés canviar la nostra religió'' se sap que afirmà a Lord Galway poc després de la successió de Jaume II, ''A l'instant abandonaré el seu servei''.{{sfn|Chandler|2003|p=12–13}}
 
=== Revolució ===