Ferrocarril: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 22:
La primera notícia d'un sistema de transport sobre carrils va ser una línia de tres quilòmetres que seguia el camí [[Diolkos]], que s'utilitzava per transportar bots sobre plataformes al llarg de l'[[istme de Corint]] durant el segle VI a. C. Les plataformes eren empeses per esclaus i es guiaven per esquerdes excavades sobre la pedra. La línia es va mantenir funcionant durant 600 anys.<ref name=" Verdelis, mikolaos (1950stas), 526">Verdelis, Nikolaos: "Le diolkos de L'Isthme", ''Bulletin de Correspondance Hellénique'', Vol. 81 (1957), pp. 526–529 (526)</ref><ref name="Cook, R. M. (1979), 152">Cook, R. M.: "Archaic Greek Trade: Three Conjectures 1. The Diolkos", ''The Journal of Hellenic Studies'', Vol. 99 (1979), pp. 152–155 (152)</ref><ref name="Drijvers, J.W. (1992), 75">Drijvers, J.W.: "Strabo VIII 2,1 (C335): Porthmeia and the Diolkos", ''Mnemosyne'', Vol. 45 (1992), pp. 75–76 (75)</ref><ref name="Raepsaet, G. & Tolley, M. (1993), 256">[[Georges Raepsaet|Raepsaet, G.]] & Tolley, M.: "Le Diolkos de l’Isthme à Corinthe: son tracé, son fonctionnement", ''Bulletin de Correspondance Hellénique'', Vol. 117 (1993), pp. 233–261 (256)</ref><ref name="Lewis, M. J. T. (2001), 11">{{ref-llibre|cognom=Lewis |nom=M. J. T.|capítol=Railways in the Greek and Roman world |url=http://www.sciencenews.gr/docs/diolkos.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110721083013/http://www.sciencenews.gr/docs/diolkos.pdf |arxiudata=21 de juliol de 2011|deadurl=yes|editor1=A. Guy |editor2=J. Rees|títol=Early Railways. A Selection of Papers from the First International Early Railways Conference|any=2001 |pp=8–19}}</ref> Es creu que els romans ja utilitzaven una mena de sistema de vies fèrries. Algunes rutes tenien dues roderes amb una separació fixa, molt semblant a la de les nostres vies actuals.
Els transports sobre carrils van començar a reaparèixer a [[Europa]] després de l'[[Alta Edat Mitjana]]. La primera notícia sobre un [[transport]] d'aquest tipus en el continent europeu en aquest període apareix en un vitrall a la [[catedral de Friburg de Brisgòvia]] al voltant de 1350.<ref name = GrandExperiment> {{ref-llibre| cognom=Hylton|nom = Stuart|títol = The Grand Experiment: The Birth of the Railway Age 1820-1845|editorial = Ian Allan Publishing|any=2007}}</ref> El 1515, el cardenal Matthäus Lang va descriure un funicular al castell de Hohensalzburg ([[Àustria]]) anomenat «Reisszug». La línia utilitzava carrils de fusta i s'accionava mitjançant una corda de cànem moguda per força humana o animal. La línia continua funcionant actualment, encara que completament substituïda per material modern, sent una de les línies més antigues que encara estan en servei.<ref name = FM1>{{ref-web|url=http://www.funimag.com/funimag10/RESZUG01.HTM |títol = Der Reiszug - Part 1 - Presentation|
A partir de 1550, les línies de [[via estreta]] amb carrils de fusta van començar a generalitzar-se en les mines europees.<ref>{{ref-llibre|autor = Georgius Agricola |títol = De re metallica |any = 1913 |isbn = 0486600068}}</ref> Durant el segle XVII les vagonetes de fusta traslladaven el mineral des de l'interior de les mines fins canals on es trasbordaba la càrrega al transport fluvial o carros. L'evolució d'aquests sistemes va portar a l'aparició del primer tramvia permanent el 1810, el «Leiper Railroad» a [[Pennsilvània]].<ref>{{ref-web|url=http://www.seas.upenn.edu/~morlok/morlokpage/transp_data.html|títol = First permanent railroad in the U.S. and its connection to the University of Pennsylvania|cognom = Morlok|nom=Edward K.|data= 11 de maig 2005|urlarxiu= https://web.archive.org/web/20050402153156/http://www.seas.upenn.edu/~morlok/morlokpage/transp_data.html|datarxiu=2 de juliol de 2019|llengua=anglès}}</ref>
El primer ferrocarril pròpiament dit (és a dir, amb carrils de [[ferro]]) tenia [[rail|rails]] formats per un cos de fusta recobert per una xapa, i va ser fabricat el 1768.<ref>[[Coalbrookdale]] {{ref-llibre|títol=Railways (pt 1)|url=http://www.1902encyclopedia.com/R/RAI/railway-01.html|obra=Encyclopedia Britannica|any=1902 |isbn=187252463X|consulta=2 de juny de 2019|llengua=anglès}}</ref> Això va permetre l'elaboració d'[[Aparell de via|aparells de via]] més complexos. Al principi només existien llaços de final de línia per invertir les composicions, però aviat van aparèixer els [[Desviació magnètica|canvis d'agulles]].<ref>{{ref-llibre |autor = Vaughan, A. |any = 1997|títol = Railwaymen, Politics and Money |lloc=Londres |editorial = John Murray | isbn = 0719557461|llengua=anglès}}</ref> a partir de 1790 es van utilitzar els primers carrils completament d'acer al [[Regne Unit]].<ref name="Guiness Book of Rail Facts & feats">{{ref-llibre|cognom= Marshall|nom=John|títol=The Guiness Book of Rail Facts & feats|any=1979|isbn = 0-900424-56-7|llengua=anglès}}</ref> El 1803, William Jessop va inaugurar la línia «Surrey Iron Railway» al sud de [[Londres]], sent el primer ferrocarril públic de [[tracció animal]] (tirat per cavalls).<ref> {{ref-web|url= http://www.stephensonloco.fsbusiness.co.uk/surreyiron.htm|títol=Surrey Iron Railway 200TH - 26th July 2003|
=== L'era del vapor ===
El desenvolupament del [[màquina de vapor|motor de vapor]] va impulsar la idea de crear [[locomotora de vapor|locomotores de vapor]] que poguessin arrossegar trens per línies. La primera va ser patentada per [[James Watt]] el 1769 i revisada el 1782, però els motors eren massa pesats i generaven poca pressió com per ser emprats en locomotores. El [[1804]], utilitzant un motor d'alta precisió, [[Richard Trevithick]] va presentar la primera locomotora capaç d'arrossegar un tren a prop de [[Merthyr Tydfil]], al País de [[Gal·les]].<ref>{{ref-web|url=http://www.museumwales.ac.uk/en/rhagor/article/trevithic_loco/|títol=Richard Trevithick's steam locomotive|data=15 de desembre de 2008|
|editorial=[[Oxford University Press]]|llengua=anglès}}</ref> ja que la locomotora va trencar els fràgils rails de xapa de [[ferro]].<ref name=Cannon>{{ref-llibre|autor=Chartres, J.|capítol=Richard Trevithick|editor=Cannon, John|títol=Oxford Companion to British History|
{{galeria
|