Ferrocarril: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#viquiestirada
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 22:
La primera notícia d'un sistema de transport sobre carrils va ser una línia de tres quilòmetres que seguia el camí [[Diolkos]], que s'utilitzava per transportar bots sobre plataformes al llarg de l'[[istme de Corint]] durant el segle VI a. C. Les plataformes eren empeses per esclaus i es guiaven per esquerdes excavades sobre la pedra. La línia es va mantenir funcionant durant 600 anys.<ref name=" Verdelis, mikolaos (1950stas), 526">Verdelis, Nikolaos: "Le diolkos de L'Isthme", ''Bulletin de Correspondance Hellénique'', Vol. 81 (1957), pp. 526–529 (526)</ref><ref name="Cook, R. M. (1979), 152">Cook, R. M.: "Archaic Greek Trade: Three Conjectures 1. The Diolkos", ''The Journal of Hellenic Studies'', Vol. 99 (1979), pp. 152–155 (152)</ref><ref name="Drijvers, J.W. (1992), 75">Drijvers, J.W.: "Strabo VIII 2,1 (C335): Porthmeia and the Diolkos", ''Mnemosyne'', Vol. 45 (1992), pp. 75–76 (75)</ref><ref name="Raepsaet, G. & Tolley, M. (1993), 256">[[Georges Raepsaet|Raepsaet, G.]] & Tolley, M.: "Le Diolkos de l’Isthme à Corinthe: son tracé, son fonctionnement", ''Bulletin de Correspondance Hellénique'', Vol. 117 (1993), pp. 233–261 (256)</ref><ref name="Lewis, M. J. T. (2001), 11">{{ref-llibre|cognom=Lewis |nom=M. J. T.|capítol=Railways in the Greek and Roman world |url=http://www.sciencenews.gr/docs/diolkos.pdf|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110721083013/http://www.sciencenews.gr/docs/diolkos.pdf |arxiudata=21 de juliol de 2011|deadurl=yes|editor1=A. Guy |editor2=J. Rees|títol=Early Railways. A Selection of Papers from the First International Early Railways Conference|any=2001 |pp=8–19}}</ref> Es creu que els romans ja utilitzaven una mena de sistema de vies fèrries. Algunes rutes tenien dues roderes amb una separació fixa, molt semblant a la de les nostres vies actuals.
 
Els transports sobre carrils van començar a reaparèixer a [[Europa]] després de l'[[Alta Edat Mitjana]]. La primera notícia sobre un [[transport]] d'aquest tipus en el continent europeu en aquest període apareix en un vitrall a la [[catedral de Friburg de Brisgòvia]] al voltant de 1350.<ref name = GrandExperiment> {{ref-llibre| cognom=Hylton|nom = Stuart|títol = The Grand Experiment: The Birth of the Railway Age 1820-1845|editorial = Ian Allan Publishing|any=2007}}</ref> El 1515, el cardenal Matthäus Lang va descriure un funicular al castell de Hohensalzburg ([[Àustria]]) anomenat «Reisszug». La línia utilitzava carrils de fusta i s'accionava mitjançant una corda de cànem moguda per força humana o animal. La línia continua funcionant actualment, encara que completament substituïda per material modern, sent una de les línies més antigues que encara estan en servei.<ref name = FM1>{{ref-web|url=http://www.funimag.com/funimag10/RESZUG01.HTM |títol = Der Reiszug - Part 1 - Presentation|editorial editor= Funimag|consulta=2 de juny de 2019|llengua=anglès}}</ref>
 
A partir de 1550, les línies de [[via estreta]] amb carrils de fusta van començar a generalitzar-se en les mines europees.<ref>{{ref-llibre|autor = Georgius Agricola |títol = De re metallica |any = 1913 |isbn = 0486600068}}</ref> Durant el segle XVII les vagonetes de fusta traslladaven el mineral des de l'interior de les mines fins canals on es trasbordaba la càrrega al transport fluvial o carros. L'evolució d'aquests sistemes va portar a l'aparició del primer tramvia permanent el 1810, el «Leiper Railroad» a [[Pennsilvània]].<ref>{{ref-web|url=http://www.seas.upenn.edu/~morlok/morlokpage/transp_data.html|títol = First permanent railroad in the U.S. and its connection to the University of Pennsylvania|cognom = Morlok|nom=Edward K.|data= 11 de maig 2005|urlarxiu= https://web.archive.org/web/20050402153156/http://www.seas.upenn.edu/~morlok/morlokpage/transp_data.html|datarxiu=2 de juliol de 2019|llengua=anglès}}</ref>
 
El primer ferrocarril pròpiament dit (és a dir, amb carrils de [[ferro]]) tenia [[rail|rails]] formats per un cos de fusta recobert per una xapa, i va ser fabricat el 1768.<ref>[[Coalbrookdale]] {{ref-llibre|títol=Railways (pt 1)|url=http://www.1902encyclopedia.com/R/RAI/railway-01.html|obra=Encyclopedia Britannica|any=1902 |isbn=187252463X|consulta=2 de juny de 2019|llengua=anglès}}</ref> Això va permetre l'elaboració d'[[Aparell de via|aparells de via]] més complexos. Al principi només existien llaços de final de línia per invertir les composicions, però aviat van aparèixer els [[Desviació magnètica|canvis d'agulles]].<ref>{{ref-llibre |autor = Vaughan, A. |any = 1997|títol = Railwaymen, Politics and Money |lloc=Londres |editorial = John Murray | isbn = 0719557461|llengua=anglès}}</ref> a partir de 1790 es van utilitzar els primers carrils completament d'acer al [[Regne Unit]].<ref name="Guiness Book of Rail Facts & feats">{{ref-llibre|cognom= Marshall|nom=John|títol=The Guiness Book of Rail Facts & feats|any=1979|isbn = 0-900424-56-7|llengua=anglès}}</ref> El 1803, William Jessop va inaugurar la línia «Surrey Iron Railway» al sud de [[Londres]], sent el primer ferrocarril públic de [[tracció animal]] (tirat per cavalls).<ref> {{ref-web|url= http://www.stephensonloco.fsbusiness.co.uk/surreyiron.htm|títol=Surrey Iron Railway 200TH - 26th July 2003|editorialeditor=Stephenson Locomotive Society |obra=Early Railways|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20090312025032/http://www.stephensonloco.org.uk/early_railways.htm|datarxiu=12 de març de 2009 |llengua=anglès}}</ref> La invenció del [[ferro forjat]] el 1820 va permetre superar els problemes dels primers carrils de ferro, que eren fràgils i curts, augmentant la seva longitud a 15 metres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Skempton|nom = AW|títol= A biographical dictionary of civil engineers in Great Britain and Ireland, John Birkinshaw|pàgines=59-60|url=http://books.google.com/books?id=jeOMfpYMOtYC&pg=PA59|isbn=9780727729392|any=2002}}</ref> El 1857 van començar a fabricar-carrils de [[acer]] definitivament.<ref name = "Guiness Book of Rail Facts & feats" />
 
=== L'era del vapor ===
El desenvolupament del [[màquina de vapor|motor de vapor]] va impulsar la idea de crear [[locomotora de vapor|locomotores de vapor]] que poguessin arrossegar trens per línies. La primera va ser patentada per [[James Watt]] el 1769 i revisada el 1782, però els motors eren massa pesats i generaven poca pressió com per ser emprats en locomotores. El [[1804]], utilitzant un motor d'alta precisió, [[Richard Trevithick]] va presentar la primera locomotora capaç d'arrossegar un tren a prop de [[Merthyr Tydfil]], al País de [[Gal·les]].<ref>{{ref-web|url=http://www.museumwales.ac.uk/en/rhagor/article/trevithic_loco/|títol=Richard Trevithick's steam locomotive|data=15 de desembre de 2008|editorialeditor=Museumwales.ac.uk|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20110415125004/http://www.museumwales.ac.uk/en/rhagor/article/trevithic_loco|dataarxiu= 15 de d'abril de 2011|consulta=3 de juliol de 2019|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol= Steam train anniversary begins|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3509961.stm|publicació=[[British Broadcasting Corporation|BBC]]|consulta=3 de juliol mayo de 2011|llengua=anglès|cita=A south Wales town has begun months of celebrations to mark the 200th anniversary of the invention of the steam locomotive. Merthyr Tydfil was the location where, on 21 February 1804, Richard Trevithick took the world into the railway age when he set one of his high-pressure steam engines on a local iron master's tram rails|data= 21 de febrerofebrer de 2004}}</ref> Realitzada juntament amb Andrew Vivian, la prova va tenir un èxit relatiu,<ref name="ODNBTrevithick" >{{ref-llibre|cognom=Payton|nom=Philip|any=2004|títol=Oxford Dictionary of National Biography
|editorial=[[Oxford University Press]]|llengua=anglès}}</ref> ja que la locomotora va trencar els fràgils rails de xapa de [[ferro]].<ref name=Cannon>{{ref-llibre|autor=Chartres, J.|capítol=Richard Trevithick|editor=Cannon, John|títol=Oxford Companion to British History|páginapàgina=932|llengua=anglès}}</ref>
 
{{galeria