Johann Joachim Winckelmann: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Crear un pàrraf d'introducció a les críiques
Línia 84:
 
== Crítiques inicials ==
El paradigma de Winckelmann fou molt ben acollit inicialment pel públic culte de l’època, amb alguna excepció.
 
=== Crítiques de Heyne i Herder ===
ElChristian paradigmaGottlob deHeyne Winckelmann fou molt ben acollit inicialment pel públic culte de l’època, amb dues excepcions publicadespublicà el 1777. Christian Gottlob Heyne adduí que les evidències existents en forma d'obres d'art no corroboraven el declivi en el que - segons Winckelmann- havia entrat l’art clàssic després del segle quart aC, i que de fet aquesta era una assumpció ideològica. Argumentava que l’absència d’una obra d’art clarament assignable als primers períodes d’art grec mantenia la incertesa de si les millors obres de la tradició grega provenien del període clàssic, i de si les obres de períodes posteriors, que constituïen quasi totes les antiguitats existents, podien ser de la mateixa qualitat.
 
I pel seu cantó [[Johann Gottfried Herder]] va plantejar que els anàlisis històric i estètic que Winckelmann feia no tenien que necessàriament reforçar-se mútuament. La principal preocupació de Herder era la necessitat que els historiadors atribuïssin el seu propi mèrit a altres formes d’art antic que diferissin de l’ideal de l’art grec. L’anàlisi històric requeria un cert relativisme que permetés, per exemple, que l’[[art de l'antic Egipte]] fos jutjat des del punt de vista i context en el que es va originar i no pels cànons de l’[[Art_de_l'antiga_Grècia|antiga cultura grega]]. El punt de vista de Winckelmann -la supremacia de l'art clàssic grec- era estèticament vàlid però no l'apropiat per un estudi històric.