Obre el menú principal

Canvis

m
neteja d'infotaules d'entitats
[[Fitxer:Katalanischer_Meister_001.jpg|200px|right|thumb|''[[Frontal de la Seu d'Urgell o dels Apòstols]]'', Anònim (cap a 1150)]]
La Col·lecció d'[[Art Romànic]] és una de les més importants i emblemàtiques del Museu per l'excepcional sèrie de conjunts de [[pintura mural]] que conté. De fet, la seva singularitat no té parangó en cap altre museu del món. Gran part d'aquestes pintures, procedents de petites esglésies rurals dels [[Pirineus]] i d'altres indrets de la [[Catalunya Vella]], foren conegudes i valorades des dels primers anys del [[segle XX]], sobretot a partir de l'expedició pirinenca (1907) d'una missió de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], que seguidament va publicar ''Les pintures murals catalanes''. Anys després es descobrí que un grup de financers i antiquaris estrangers havia comprat en bloc la major part de les pintures per endur-se-les als [[Estats Units]]. Malgrat que aleshores no hi havia a Espanya lleis que prohibissin l'expatriació d'obres d'art, la [[Junta de Museus]] va portar a terme una eficaç intervenció de rescat, arrencament i trasllat al [[Museu de Barcelona]] (1919-1923), aleshores al [[Parc de la Ciutadella]], per protegir aquest patrimoni romànic, art d'una singularitat total que ha estat vist com un símbol del naixement i la formació de [[Catalunya]].
 
El recorregut de les sales d'art romànic és bàsicament cronològic i estilístic, i mostra les diferents tendències artístiques de l'[[art romànic]] de Catalunya, amb obres que, bàsicament, pertanyen als segles XI, XII i XIII.
 
 
També hi figuren pintors espanyols com [[Julio Romero de Torres]], [[Joaquim Sorolla]], [[Ignacio Zuloaga]], [[Darío de Regoyos]] i [[José Gutiérrez Solana]], el fotògraf [[Ortiz Echagüe]] i els artistes francesos [[Louis-Eugène Boudin|Boudin]], [[Sisley]] i [[Rodin]]. Pel que fa a l'escultura modernista convé destacar les creacions de [[Miquel Blay]] i [[Josep Llimona]], amb una clara influència de Rodin. La col·lecció d'arts decoratives modernistes mostra alguns conjunts excepcionals d'interiorisme de [[Josep Puig i Cadafalch]], [[Gaspar Homar]] i [[Antoni Gaudí]], procedents, respectivament, de les [[Casa Amatller|cases Amatller]], [[Casa Lleó Morera|Lleó Morera]] i [[Casa Batlló|Batlló]], del [[passeig de Gràcia]] de Barcelona; així com notables exemplars d'arts de l'objecte en forja, ceràmica, vidrieria i joieria, sense oblidar els conjunts de mobiliari de [[Joan Busquets i Jané|Joan Busquets]] i de l'arquitecte [[Josep Maria Jujol]].
 
<gallery mode="packed">
File:Casas tandem.jpg|[[Ramon Casas]] - ''[[Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem]]''<ref>{{ref-publicació | cognom = Hurtado | nom = Joana | enllaçautor = | article = Un 10 en Art | publicació = Time Out Cultura | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 006| data = 2 de gener de 2011 | pàgines = pàg. 70-77 | id =ISSN 2014-010X}}</ref>
[[Fitxer:Numismatics collection of the MNAC- displays (33).jpg|thumb|dreta|Sala d'exposicions del Gabinet Numismàtic]]
El '''[[Gabinet Numismàtic de Catalunya]]''', creat el [[1932]], té una col·lecció que supera els 134.000 exemplars. El fons és el resultat d'un llarg procés d'adquisicions, per compra, donació, llegat o dipòsit, que va començar durant la primera meitat del segle XIX i que encara continua.
 
La col·lecció de monedes consta de quasi 100.000 peces, entre les quals estan representades les principals sèries numismàtiques, amb exemplars fabricats des del segle VI aC fins a l'actualitat. Les monedes més importants i emblemàtiques són, sens dubte, les emeses a Catalunya, amb gran nombre d'exemplars d'extraordinària raresa i peces úniques. Les col·leccions s'inicien amb les emissions d'època antiga, entre les quals destaquen les encunyades a la [[península Ibèrica]], amb peces tan significatives com les de les colònies gregues d'[[Empúries]] i [[Rhode]] o el tresor de 897 fraccions de plata trobat a la neàpoli d'Emporion. Del pas del món antic al medieval és la col·lecció de moneda visigoda, amb emissions de tallers del territori català, com ara [[Barcino]], [[Tarraco]] o [[Gerunda]]. De les sèries cristianes de l'occident medieval, hi són presents bona part dels regnes europeus, encara que el fons de moneda catalana i de la [[Corona d'Aragó]] és el més destacat, amb exemplars que mostren, pas a pas, l'evolució històrica i econòmica d'aquests territoris. Per exemple, el creixement econòmic del segle XIII està documentat per l'inici de l'encunyació a Barcelona de [[Croat (moneda)|croats]] de plata a nom de [[Pere el Gran|Pere II]]. De les emissions d'època moderna i contemporània cal assenyalar les encunyacions de tres períodes tan significatius com són els de la [[Guerra dels Segadors]], la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]] i la [[Guerra del Francès]].
 
676.099

modificacions