École nationale supérieure des beaux-arts: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules d'entitats
Línia 7:
== Història ==
L'ensenyament que rebien els estudiants es basava únicament en el dibuix, a partir del model al natural i en l'escultura antiga. Els professors eren tots membres de l'Acadèmia. Els candidats a l'accés a l'Escola de les Belles Arts (les dones no hi foren admeses fins al 1897) havien de fer un examen d'admissió que consistia en l'execució d'una figura nua dibuixada segons el model natural.<ref name="lanna">{{ref-web|cognom=Campàs Montaner|nom=Joan|url= http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00141117/index.html| consulta=31 juliol 2013|títol=Història de l'art II. [[UOC]]}}</ref>
 
Cada any els alumnes eren invitats a participar en nombrosos concursos que constituïen un seguit d'etapes abans de la recompensa suprema que representa el Premi de Roma. Paradoxalment, mentre que a l'Escola només s'ensenyava dibuix, alguns d'aquests concursos ho eren de pintura. Els temes proposats eren essencialment trets de la mitologia i de la història grega i romana, d'una part, i de la Bíblia, de l'altra. Els ensenyaments estaven adreçats a adquirir els coneixements necessaris per al tractament d'aquests temes. A tall d'exemple, l'any 1857, el tema del concurs de paisatge històric era "Jesús i la Samaritana", i el de composició històrica "[[La resurrecció de Llàtzer]]".<ref name="lanna"/>
 
Línia 13:
 
Criticada des de mitjan segle, acusada de fomentar més la perseverança que el talent, l'Escola fou objecte d'una reforma el 1863. L'ensenyament del dibuix seguiria tenint la supremacia, però s'hi obriren tallers on s'ensenyaven pintura i escultura.<ref name="lanna"/>
 
Paral·lelament a aquest ensenyament oficial, existien tallers privats. Fins a la reforma de 1863, foren només els llocs on els alumnes es podien assabentar de les tècniques de la pintura. Després de la introducció dels tallers de pintura al si de l'Escola, aquests tallers independents subsistiren i permetien als joves artistes escapar al jou de l'ensenyament acadèmic. Els més cèlebres d'aquests tallers foren l'[[Acadèmia suïssa]], oberta el 1815, el taller que dirigia [[Charles Gleyre]] a partir de 1844, i l'[[Acadèmia Julian]], que funcionava des de 1868.<ref name="lanna"/>