Carta europea de les llengües regionals o minoritàries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ortografia |
m neteja d'infotaules d'entitats |
||
Línia 10:
Considerant que de forma indirecta la constitució de [[Bèlgica]] les estableix en descriure tres regions lingüistiques, hi ha setze estats europeus en què a les seves [[constitució|constitucions]] no fan referència a la seva llengua, aquests són [[Alemanya]], [[Bòsnia i Hercegovina]], [[Dinamarca]], [[Grècia]], [[Hongria]], [[Itàlia]], [[Luxemburg]], [[Islàndia]], [[Noruega]], [[Vaticà]], [[San Marino]], [[República Txeca]], [[Països Baixos]] i [[Regne Unit]]. Encara que algun d'ells sí que s'inclouen disposicions de rellevància respecte de les llengües com a Luxemburg i [[País de Gal·les]] del Regne Unit. En la majoria [[de facto]] resulta oficial en tot el territori de diversos estats: Alemanya ([[alemany]]), Dinamarca ([[danès]]), Grècia ([[grec]]), Hongria ([[hongarès]]), Itàlia ([[italià]]), Islàndia ([[islandès]]), Vaticà ([[italià]]) (observador en el [[Consell d'Europa]]), San Marino ([[italià]]), República txeca ([[txec]]), Països Baixos ([[neerlandès]]), Regne Unit, ([[anglès]]) i Suècia ([[suec]]).<ref>[http://www.ciemen.org/mercator/pdf/simp-vieytez.pdf Eduardo J. Ruíz Vieytez. Lenguas oficiales y lenguas minoritarias: cuestiones sobre su estatuto jurídicoa través del derecho comparado. 27-28 de febrero de 2004. Págs 10-11]</ref>
== Característiques de la normativa ==
=== Preàmbul ===
Línia 64:
=== Aplicació d'aquesta Carta ===
En l'apartat IV es detalla que les Parts lliuressin informes al [[Secretaria General del Consell d'Europa|secretari general del Consell d'Europa]] de la política seguida sobre aquest tema que es farà de forma triennal i que es faran públics. Aquests seran examinats per un Comitè d'experts (format per un membre per cada Part, designat pel [[Comitè de Ministres del Consell d'Europa|Comitè de Ministres]] entre una llista de persones de la major integritat i de reconeguda competència, nomenats per 6 anys) que prepararà un informe per al Comitè de Ministres. Aquest informe anirà acompanyat de les observacions que s'hagi convidat a fer a les Parts i el Comitè de Ministres ho podrà fer públic.
El secretari general del Consell d'Europa farà un informe biennal detallat a l'[[Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa|Assemblea Parlamentària]], sobre l'aplicació de la Carta.
== Estats signants ==
Línia 171:
|-
| {{UKR}} ||align=center| 2-5-1996 ||align=center| 19-9-2005 ||align=center| 1-1-2006 ||align=center| [[bielorús]], [[búlgar]], [[gagaús]], [[grec]], [[ídix]], [[tàtar]] ([[Crimea]]), [[moldau]], [[alemany]], [[polonès]], [[rus]], [[romanès]], [[eslovac]] i [[hongarès]].|| [[Romaní]]
|}
|