Nasr II ibn Àhmad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 6:
El primer visir fou l'il·lustrrat i competent Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, que va exercir la regència en nom de l'emir. Després fou breument visir Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí fins que el 922 va pujar al poder el visir [[Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami]] que va ocupar el càrrec fins al 937/938. L'historiador Naršaḵi diu que sota aquest visir la khutba es va llegir en nom de Naṣr, no només a Transoxiana i Khurasan sinó també a Fars, Kirman, Ṭabaristan, Gurgān i l'Iraq Ajamí (o sigui Rayy i dependències del nord de Pèrsia). Al-Djayhani va tornar al càrrec del 938 al 941. El primer fou un gran administrador (i culturalment un destacat geograf) però va perdre el càrrec el 922 per les seves pressumptes tendències alides o [[maniqueisme|maniquees]]; Abu'l-Fadl al-Balami fou si cap, millor administrador encara que l'anterior.
 
L'exèrcit samànida va lluitar a la part occidental contra els [[alides]] i [[ziyàrides]] del [[Tabaristan]] i guerrers [[daylamites]] com [[Asfar ibn Shiroya]] o [[Makan ibn Kaki]], a vegades amb èxit, però la seva autoritat a [[Rayy]] fou precària. El 930 va esclatar una revolta a [[Bukharà]] en favor dels germans de l'emir, Yahya, Ibrahim i Mansur que aquest tenia empresonats, i un d'aquestos, [[Yahya ibn Nasr]], fou posat al tron. Foren alliberats per un pastiser complice i van comptar amb el suport del ayyars (dirigits per l'antic rebel Husayn ben Ali Marwazi), dels alides i dels daylamites,, però no es va poder sostenir per l'habilitat del visir enfrontant als germans entre ells. Poc després (930) el govern de la província de Khurasan fou concedida a un magnat local del Saghaniyan o Čaḡāniyān, Moḥtājid Abu Bakr Moḥammad, al que poc després va succeir el seu fill Abu Ali (939); d'aquests nomenaments va derivar la influència dels anomenats saghanis o čaḡānis en les dècades següents (el 945 fou destituit, però es va revoltarnegar a entregar el relleu al general turc Ibrahim ben Simjur i es va ocuparunir Bukgaraa la revolta de l'oncle de l'emir, Ibrahim ben Ahmad; el 947, per poc temps, van aconseguir dominar [[Bukharà]] i l'emir Nuh va haver de fugir a [[Samarcanda]], però fouuna revolta popular a Bukharà va expulsar a derrotatIbrahim i finalmentNuh perdonatva poder tornar; Ibrahim i restauratdos germans foren cegats; Abu Ali es va retirar a la capital del seu principat, [[Caghaniyan]], que fou squejada, però les accions de resistència d'Abu Ali van aconsellar a Nuh de fer la pau el 948; Abu Ali va conservar el principat; Khurasan estava governat per Ibrahim al-Simjuri que va morir aquell mateix any i el va succeir interinament Mansur ben Kara Tegin que va morir el 952 i aleshores Abu Ali va recuperar el govern de Khurasan; va lluitar contra els buyides; es va compassar a governadoraquestos finsque li van concedir el govern del Khurasan i a la seva mort de Nasr II el 954 estava a punt d'esdevenir independent quan va morir el 955 i Khurasan va poder tornar als samànides).
 
El [[933]] els ziyàrides van restituir el [[Gurgan]] i van pagar tribut per Rayy. [[Wushmgir ibn Ziyar]] va succeir al seu germà [[Mardawidj ibn Ziyar]] (928-935) el 935 i va reconèixer la sobirania samànida. El 937/938 el fill d'Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom [[Abu Ali ibn Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani]] va pujar al poder com a visir, fins al 941. En aquest temps es va instal·lar a [[Transoxiana]] una ''dawa'' ismaïlita fatimita, dirigida pel ''dai'' Muhammad ibn Ahmad Nakhshabi (o Nasafi) que va intentar convertir a l'emir. Entre els conversos hi havia el destacat comandant Husayn ben Ali Marwazi i el cortesà Muhammad ben Ahmad Nakhšabi (o Nasafi). Nakhšabi va convertir a diversos membres d'alt nivell del cercle cortesà i s'estava acostant a l'emir.