Nasr II ibn Àhmad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: "fins el" |
||
Línia 2:
'''Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said''' (L'emir Feliç) fou un emir [[samànida]] de [[Transoxiana]] i [[Gran Khorasan |Khurasan]] que va governar del [[914]] al [[943]].
El seu pare [[Àhmad ibn Ismaïl]] va morir assassinat el gener del 914 per un grup de turcs de la seva guàrdia de palau suposadament molestos pels contactes excessius de l'emir amb els ulemes, en un complot que segons l'historiador [[Gardizí]] estava dirigit pel secretari de la cort Abu-l-Hàssan. El seu successor fou el seu fill Nasr ibn Àhmad que era menor d'edat (tenia només 8 anys) i van esclatar disturbis; el seu oncle Ishaq ibn Àhmad va sortir de la presó on havia estat tancat per l'anterior emir i es va revoltar a [[Samarcanda]] reclamant el tron i encunyant moneda; els [[saffàrides]] van recuperar el poder a [[Sistan]] i els alides es van consolidar al [[Tabaristan]] sota [[Hàssan al-Utruix]]. El comandant en cap de l'exèrcit samànida, Ḥamuya ben Ali va haver de dirigir una o dues expedicions a Samarcanda fins aconseguir capturar al rebel que gaudia de un considerable suport popular (915); fet presoner fou enviat a Bukharà. El seu fill [[Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq]] s'havia revoltat al Khurasan apoderant-se de diverses places incloent la capital Nixapur; les forces lleials samànides el van intentar desallotjar i no ho van aconseguir; Mansur va morir però el seu lloctinent Husayn ben Ali Marwazi va agafar la direcció de la revolta i va resistir fins
El primer visir fou l'il·lustrrat i competent Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, que va exercir la regència en nom de l'emir. Després fou breument visir Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí fins que el 922 va pujar al poder el visir [[Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami]] que va ocupar el càrrec fins al 937/938. L'historiador Naršaḵi diu que sota aquest visir la khutba es va llegir en nom de Naṣr, no només a Transoxiana i Khurasan sinó també a Fars, Kirman, Ṭabaristan, Gurgān i l'Iraq Ajamí (o sigui Rayy i dependències del nord de Pèrsia). Al-Djayhani va tornar al càrrec del 938 al 941. El primer fou un gran administrador (i culturalment un destacat geograf) però va perdre el càrrec el 922 per les seves pressumptes tendències alides o [[maniqueisme|maniquees]]; Abu'l-Fadl al-Balami fou si cap, millor administrador encara que l'anterior.
| |||