Diferència entre revisions de la pàgina «Decrets de Nova Planta»

m
bot: - Reial Decret de 3-IV-1711 respecte a allò establert el + Reial decret de 3-IV-1711 respecte al que s'estableix el
m (bot: - d'acord al Decret + d'acord amb el Decret)
m (bot: - Reial Decret de 3-IV-1711 respecte a allò establert el + Reial decret de 3-IV-1711 respecte al que s'estableix el)
=== La Nova Planta absolutista d'Aragó ===
[[Fitxer:Voet-duque de medinacelli-prado.jpg|thumb|[[Luis Francisco de la Cerda i Aragó|Luis Francisco de la Cerda i Aragó,<br/> duc de Medinaceli]] (1660-1711).<br/> Era un dels aristòcrates més importants de l'època, [[Gran d'Espanya]] i [[Genealogia dels ducs de Medinaceli, comtes d'Empúries|duc de Medinaceli]], i també duc d'Alcalá, duc de Cardona, duc de Sogorb, marquès de Cogolludo, de Tarifa, d'Alcalá de la Alameda, de Dénia, de Comares, de Pallars, comte d'Empúries, de Prades, de Los Morales, de Santa Gadea, del Puerto de Santa María, de Buendía, de Ampudia, vescomte de Vilamur, senyor d'Entença, de Luzón i d'Enciso. <br/>Es va oposar a la creixent influència francesa en la cort de [[Felip V de Castella|Felip V]], i el [[1710]] revelà als anglesos els plans secrets per concertar una treva entre les Províncies Unides i França, qüestió que va provocar la seva caiguda i el seu processament. Va ser empresonat a l'Alcázar de Segòvia i després al castell de Pamplona, on va morir el [[1711]].]]
Amb la reconquesta borbònica del [[regne d'Aragó]] ([[1711]]), aquest entrà de ple en la via de la uniformitat castellana, però s'introduí un canvi significatiu en el Reial Decretdecret de 3-IV-1711 respecte aal allòque establerts'estableix el [[1707]] en el Reial Decret de 9-VI-1707 i la Reial Cèdula de 7-X-1707, doncs ara la planta ja no seria com la de les Cancelleries de Valladolid o Granada, sinó que esdevindria una simple [[Reial Audiència]]. Aquesta es compondria d'un Regent i dues sales: una civil amb quatre magistrats, i una altra de criminal amb cinc magistrats, així com dos fiscals, un per cada sala. Un altre del canvis significatius fou que el [[dret civil aragonès]] quedava restablert –tot i que per la pèrdua de les Corts ja fou impossible renovar-lo i adaptar-lo en el transcurs del temps– com a subsidiari, establint que serien consultades les normes municipals aragoneses «''sólo en lo tocante a los contratos, dependencias y casos en que no interviniere con cualquiera de mis vasallos''», establint doncs que de manera general «''ha de juzgar la expresada sala de lo Civil según las leyes de Castilla''». En la sala del criminal la situació continuà com el 1707 sense cap mena de salvedat, reafermant-se que «''se fallarían las sentencias según las leyes de Castilla''». També s'instaurava la figura del [[Capità General d'Aragó|Comandant General d'Aragó]] –denominat a partir de 1722 Capità General–, al càrrec del qual estaria el «''gobierno militar, político, económico y gubernativo''». Poc després el Reial Decret de 14-IX-1711 augmentà una sala més del civil i l'endemà la Reial Resolució de 15-IX-1711 resolia sobre els conflictes de jurisdiccions que havien sorgit sobre les seves competències.
 
Amb l'abolició dels furs el [[1707]] i la implantació el [[1711]] del [[Capità General d'Aragó|Comandant General d'Aragó]] i la [[Reial Audiència d'Aragó]], la monarquia espanyola havia aconseguit la implantació d'un govern absolut en un regne que ja des del segle XVI s'havia mostrat desafiant a la intromissió reial en la seva [[sobirania]], a redós de les figures del [[Justícia d'Aragó]] i la [[Generalitat d'Aragó|Generalitat aragonesa]]. L'abolició de les dues institucions anava parella a l'assumpció de tota la [[sobirania]] per part del monarca; les facultats judicials, legislatives i administratives s'havien perdut pel [[regne d'Aragó]]. La castellanització no fou tant traumàtica com en els altres territoris de la [[Corona d'Aragó]] a l'haver esdevingut ja el castellà llengua de l'administració durant el segle anterior; pel que fa a les places, i com en casos de València, i els futurs de Catalunya i Mallorca, es reservaren places pels «''naturales''», però, com també succeí en els altres territoris, les places de Regent i Fiscal de l'Audiència foren ocupades per castellans.
1.124.907

modificacions