El cristallmirall de Claude rep el seu nom per [[Claude Lorrain]], pintor francès del s. XVII, cèlebre sobretot pels seus paisatges i vistes escèniques clàssiques, molt apreciat ja en la seva època i en el s. XVIII, considerat sinònim de l'estètica del [[pintoresc]] (adjectiu aquest últim entès com a ideal estètic en pintura). No està documentat que els fes servir. Però se suposa que el '''mirall de Claude''' ajudaria a aconseguir obres similars a les de Lorrain. El reverend William Gilpin, clergue, pintor aficionat i professor del s. XVII que va ser un dels creadors del gènere estètic del pintoresc, advocava per l'ús d'aquests miralls dient que "dóna a l'objecte de la naturalesa un tint suau i melós similar als tons d'aquest Mestre".<ref name="Thomas2007">{{cite book|author=Sophie Thomas|title=Romanticism and Visuality: Fragments, History, Spectacle|url=https://books.google.es/books?id=EPOTAgAAQBAJ&pg=PT26&dq=Thomas+West+a+A+guide+to+the+Lakes+Claude+mirror&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiR8qaBzKLjAhWOMBQKHfjIAlQQ6AEIODAC#v=onepage&q=Thomas%20West%20a%20A%20guide%20to%20the%20Lakes%20Claude%20mirror&f=false|date=12 December 2007|publisher=Routledge|isbn=978-1-135-89930-1|pages=26–}}</ref>
Els turistes i artistes amateurs que utilitzaven aquests miralls aviat es van convertir en blancs de la sàtira de l'època. Hugh Sykes Davis, observant-dirigint la seva mirada cap al mirall, en direcció oposada a la vista real, comentava: "Això és molt típic de la seva actitud cap a la Naturalesa, de tal manera que aquesta posició i no una altra hauria de ser la desitjada". <ref>James Buzard (2002). "The Grand Tour and after 1660-1840", en ''The Cambridge Companion to Travel Writing''. ISBN 0-521-78140-X</ref>
