Mamífers marins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 163:
Els mamífers marins poden romandre molt de temps sota l'aigua. Tant els pinnípedes com els cetacis tenen xarxes extenses i complexes de [[vas sanguini|vasos sanguinis]] que serveixen per emmagatzemar-hi l'[[oxigen]] necessari per baixar a grans profunditats. Altres reservoris importants inclouen els [[músculs]], la [[sang]] i la [[melsa]], que poden retenir una gran quantitat d'oxigen. A més a més, els mamífers marins tenen la capacitat de [[bradicàrdia|reduir el seu ritme cardíac]] i [[vasoconstricció|prioritzar el subministrament d'oxigen als òrgans vitals]] (com ara el cervell i el cor) per mantenir-se molta estona sota l'aigua i combatre la falta d'oxigen.<ref name=berta/> Si es queden sense oxigen, els mamífers marins poden accedir a importants reservoris de [[glicogen]] que alimenten la [[glicòlisi anaeròbica]] de les cèl·lules implicades en les condicions d'[[hipòxia en peixos|hipòxia]] sistèmica associada a la immersió durant períodes llargs.<ref>{{cite journal |title=Renal cellular and tissue specializations in the bottlenose dolphin (''Tursiops truncatus'') and beluga whale (''Delphinapterus leucas'') |journal=Aquatic Mammals |year=1997 |last=Pfeiffer |first=C. J. |volume=23 |issue=2 |pages=75–84 |url=http://aquaticmammalsjournal.org/share/AquaticMammalsIssueArchives/1997/AquaticMammals_23-02/23-02_Pfeiffer.pdf |accessdate=25 abril 2014 | language = anglès}}</ref><ref>{{cite journal |title=Body composition of the sperm whale, ''Physeter cation'', with special reference to the possible functions of fat depots |journal=Journal of the Marine Research Institute |year=1991 |last=Lockyer |first=C. |volume=12 |issue=2 |issn=0484-9019 |url=http://www.hafro.is/Bokasafn/Greinar/Rit-fisk/rit_fisk_12-2.pdf | language = anglès}}</ref><ref name="HochachkaStorey1975">{{cite journal|last1=Hochachka|first1=P.|last2=Storey|first2=K.|title=Metabolic consequences of diving in animals and man|journal=Science|volume=187|issue=4.177|year=1975|pages=613–621|issn=0036-8075|doi=10.1126/science.163485|pmid=163485|bibcode=1975Sci...187..613H | language = anglès}}</ref>
Com que el so es propaga de manera diferent per l'aigua, els mamífers marins han hagut de desenvolupar adaptacions per comunicar-se, atrapar les preses i evitar els depredadors.<ref name=white/> L'adaptació més destacable en aquest sentit és l'[[ecolocalització en els animals|ecolocalització]] de les balenes i els dofins.<ref name=berta/> Els odontocets emeten un feix concentrat de clics d'alta freqüència en la direcció a la qual apunta el cap. Generen els sons fent passar aire dels narius ossis pels llavis fònics.<ref name=cranford>{{cite book|last=Cranford|first=T. W.|year=2000|chapter=In Search of Impulse Sound Sources in Odontocetes|title=Hearing by Whales and Dolphins|series=Springer Handbook of Auditory Research|editor-first=W. W. L.|editor-last=Au|editor2-first=A. N.|editor2-last=Popper|editor3-first=R. R.|editor3-last=Fay|publisher=Springer-Verlag|location=Nova York|chapter-url={{Google books|plainurl=yes|id=SJ7eBwAAQBAJ|page=front}}|isbn=978-1-4612-7024-9|oclc=840278009 | language = anglès}}</ref><sup>112</sup> Aquests sons es reflecteixen al dens os còncau del crani i un sac d'aire situat a la seva base. El [[meló (anatomia dels cetacis)|meló]], un gran òrgan amb un alt contingut de greix, s'encarrega de modular el feix concentrat. Com que es compon de lípids de densitats diferents, funciona com una lent acústica.<ref name=cranford/><sup>121</sup><ref>{{cite journal |author=Nummela, S. |title=Sound transmission in archaic and modern whales: Anatomical adaptations for underwater hearing |journal=The Anatomical Record |volume=290 |issue=6 |pages=716–733 |year=2007 |doi=10.1002/ar.20528 |last2=Thewissen |first2=J. G. M |last3=Bajpai |first3=S. |last4=Hussain |first4=T. |last5=Kumar |first5=K. |pmid=17516434 | language = anglès}}</ref>
Els mamífers marins han desenvolupat una àmplia varietat de caràcters per ajudar-los a alimentar-se, especialment en la dentadura. Per exemple, les [[premolars]] i [[dent molar|molars]] dels pinnípedes i odontocets estan adaptades per atrapar peixos i [[calamar]]s. Els [[misticets]], en canvi, tenen [[barba (balena)|barbes]] per filtrar el [[plàncton]] i els peixos petits que es troben a l'aigua.<ref name=berta/>
| |||