Mamífers marins: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 144:
El registre fòssil indica que el llinatge de la llúdria marina quedà aïllat al Pacífic nord fa uns 2 milions d'anys. En sorgiren dues espècies: ''[[Enhydra macrodonta]]'', actualment extinta, i la llúdria marina d'avui en dia, ''Enhydra lutris''. Després de sorgir al nord de [[Hokkaido]] ([[Japó]]) i Rússia, la llúdria marina s'estengué cap a l'est fins a les [[Illes Aleutianes]], la terra ferma d'[[Alaska]] i la costa nord-americana. En comparació amb els cetacis, els sirenis i els pinnípedes, que es llançaren a l'aigua fa aproximadament 50, 40 i 20 milions d'anys, respectivament, la llúdria marina és un mamífer marí des de fa relativament poc. Tanmateix, en alguns aspectes, la llúdria marina està més adaptada a la vida aquàtica que els pinnípedes, que encara han de tornar a terra o pujar al gel per parir.<ref name=fulcrum>{{cite book |title= Sea Otters|last= Love|first=J. A. |year= 1992|publisher=Fulcrum Publishing|location=Golden (Colorado)|pages=4–16|isbn=978-1-55591-123-2|oclc=25747993| language = anglès}}</ref>
Es creu que els óssos polars divergiren d'una població d'[[ós bru|óssos bruns]] (''Ursus arctos'') que quedà aïllada<ref name="DeMaster1981">{{cite journal |last1=DeMaster |first1=D. P. |last2=Stirling |first2=Ian |author2-link=Ian Stirling (biologist) |date=8 maig 1981 |title=''Ursus Maritimus''|jstor=3503828 |journal=Mammalian Species |volume=145 |pages=1–7 |doi=10.2307/3503828|issue=145| language = anglès}}</ref> a la part oriental de [[Sibèria]] ([[Kamtxatka]] i península de Kolimà) durant un període de glaciació al [[Plistocè]].<ref name="Refere improving foraging efficiencynceC">{{cite journal|last1=Kurtén|first1=B.|title=The evolution of the polar bear, ''Ursus maritimus'' Phipps|journal=Acta Zoologica Fennica|date=1964|volume=108|pages=1–30|url=https://helda.helsinki.fi/handle/10138/37762| language = anglès}}</ref> El fòssil d'ós polar més antic conegut és un [[maxil·lar inferior]] que data de fa 110.000–130.000 anys i fou trobat a [[Prins Karls Forland]] ([[Noruega]] el 2004.<ref name="Lindqvist">{{cite journal |doi=10.1073/pnas.0914266107|pmid=20194737|pmc=2841953 |title=Complete mitochondrial genome of a Pleistocene jawbone unveils the origin of polar bear |journal=Proceedings of the National Academy of Sciences |volume=107 |issue=11 |pages=5053–57 |year=2010 |last1=Lindqvist |first1=C. |last2=Schuster |first2=S. C. |last3=Sun |first3=Y. |last4=Talbot |first4=S. L. |last5=Qi |first5=J. |last6=Ratan |first6=A. |last7=Tomsho |first7=L. P. |last8=Kasson |first8=L. |last9=Zeyl |first9=E. |last10=Aars |first10=J. |last11=Miller |first11=W. |last12=Ingolfsson |first12=O. |last13=Bachmann |first13=L. |last14=Wiig |first14=O. |bibcode=2010PNAS..107.5053L| language = anglès}}</ref> L'[[ADN mitocondrial]] (ADNmt) de l'ós polar divergí del de l'ós bru fa aproximadament 150.000 anys.<ref name="Lindqvist" /> A més a més, basant-se en el seu ADNmt, alguns clades d'ós bru tenen una relació més propera amb els óssos polars que amb altres poblacions d'óssos bruns,<ref name="Waits">{{cite journal |doi=10.1111/j.1523-1739.1998.96351.x|jstor=2387511 |title=Mitochondrial DNA Phylogeography of the North American Brown Bear and Implications for Conservation |journal=Conservation Biology |volume=12 |issue=2 |pages=408–417 |year=2008 |last1=Waits |first1=L. P. |last2=Talbot |first2=S. L. |last3=Ward |first3=R. H. |last4=Shields |first4=G. F.| language = anglès}}</ref> fet que implicaria que l'ós polar no seria una espècie a part segons algunes [[concepte biològic d'espècie|definicions del concepte d'espècie]].<ref>{{cite journal |last=Marris |first=E. |year=2007 |journal=Nature |title=Linnaeus at 300: The species and the specious |volume=446 |issue=
En general, els [[amniotes]] s'han llançat al mar més vegades durant el [[Cenozoic]] que durant el [[Mesozoic]]. Entre els factors que han afavorit aquesta tendència hi ha l'augment de la productivitat dels medis marins propers a la costa i l'[[endotèrmia]] com a facilitadora de la transició.<ref name="Vermeij2018">{{cite journal|last1= Vermeij|first1=G. J.|last2= Motani|first2= R.|title= Land to sea transitions in vertebrates: the dynamics of colonization|journal= Paleobiology|volume=44|issue=2|year= 2018|pages= 237–250|doi= 10.1017/pab.2017.37| language = anglès}}</ref>
|