Mirall de Claude: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 1:
[[File:Claude_Lorrain_(suiveur_de)_-_Le_Berger.jpg|dreta|miniatura|280x280px|''Pastor'' (1655-1660), de [[Claude Lorrain]] ([[National Gallery of Art]], Washington, D. de C.) Exemple que representa la gradació de tons i de llum que els artistes van voler emular amb els '''miralls de Claude'''.]]
 
Un '''mirall de Claude''' (o '''mirall negre)''' és un petit [[mirall]] lleugerament [[Conjunt convex|convex]] <ref>{{Ref-web|editor=[[Victoria and Albert Museum]]|url=http://m.vam.ac.uk/item/O78676/claude-glass-unknown/|títol=Claude Glass|obra=Paintings & Drawings|consulta=2007-06-07}}</ref> que té la seva superfície tintada. Aquests miralls, guardats en petites caixes o en petits estoigs plegats, eren usats per artistes, pintors de paisatges, viatgers i aficionats al [[Paisatge|paisatgisme]]. La seva curvatura produïa l'efecte d'abstreure la porció del paisatge que interessava veure de tot el que l'envoltava, reduint l'escala de la vista, i el tint (que generalment era sèpia o marró) simplificava el color i el rang tonal de l'escena per donar-li una qualitat més pictòrica. <ref>{{Ref-web|url=http://www.xtec.cat/~fchorda/18web/bib/desbuis.htm|títol=Jacques-Louis David's "Sabine women"|consulta= 28 de d'abril de 2012|cognom=DESBUISSONS|nom=|data=septiembre de 1997|format=|obra=|editor=Art History, Vol 20, No 3|doi=|arxiuurl=|arxiudata=}}</ref>Cal tenir en compte que: ''"la persona que usava el mirall havia de donar sempre l'esquena a l'objecte que volia dibuixar".<ref name="West17842">{{cite bookref-llibre|authorautor=Thomas West|titletítol=A Guide to the Lakes in Cumberland, Westmorland and Lancashire|url=https://books.google.es/books?id=6BEPAAAAYAAJ&printsec=frontcover&dq=Thomas+West+a+A+guide+to+the+Lakes&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjBg83jyaLjAhXxA2MBHX1uBAcQ6AEIMDAB#v=onepage&q=Thomas%20West%20a%20A%20guide%20to%20the%20Lakes&f=false|yearany=1784|publishereditorial=B. Law; Richardson and Urquhart}}</ref>''
 
== Descripció ==
[[File:Thomas_Gainsborough_-_Man_Holding_a_Claude_Glass_-_Google_Art_Project.jpg|miniatura|395x395px| [[Thomas Gainsborough]], ''Home sostenint un mirall de Claude'' dibuix, Yale Center for British Art.]]
Aquests instruments van ser molt usats pels pintors paisatgistes anglesos de finals del s. XVIII i principis del XIX com a mètode a partir del qual realitzar esbossos i apunts de color dels paisatges que després anaven a pintar. <ref>{{Ref-web|editor=[[Victoria and Albert Museum]]|url=http://www.vam.ac.uk/collections/paintings/features/cheating/claude/index.html|títol=Claude Glass|obra=Paintings & Drawings|consulta= 7 de juniojuny de 2007|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20080330211747/http://www.vam.ac.uk/collections/paintings/features/cheating/claude/index.html|arxiudata= 30 de marzomarç de 2008}}</ref> Aquell que l'utilitzava adoptava una postura molt característica doncs havia de girar l'esquena al paisatge real per poder veure la imatge es veia reflectida al mirall - com un si d'una lent pre-fotogràfica es tractés - que així adquiria una subtil gradació dels tons de llum i de color. El pare [[Thomas West, tercer baró De La Warr|Thomas West]] a ''A guide to the Lakes'' (1778) explica que "la persona que l'usa [el mirall] ha de donar sempre l'esquena a l'objecte que vol dibuixar. Ha de sostenir-per la part superior de la caixa... movent uns graus a la dreta o a l'esquerra (fins trobar la posició que permeti veure la part desitjada) i portant la pantalla amb la cara cap al sol ".<ref name="West17842" />
 
== Història ==
El mirall de Claude rep el seu nom per [[Claude Lorrain]], pintor francès del s. XVII, cèlebre sobretot pels seus paisatges i vistes escèniques clàssiques, molt apreciat ja en la seva època i en el s. XVIII, considerat sinònim de l'estètica del [[pintoresc]] (adjectiu aquest últim entès com a ideal estètic en pintura). No està documentat que els fes servir. Però se suposa que el '''mirall de Claude''' ajudaria a aconseguir obres similars a les de Lorrain. El reverend William Gilpin, clergue, pintor aficionat i professor del s. XVII que va ser un dels creadors del gènere estètic del pintoresc, advocava per l'ús d'aquests miralls dient que "dóna a l'objecte de la naturalesa un tint suau i melós similar als tons d'aquest Mestre".<ref name="Thomas2007">{{cite bookref-llibre|authorautor=Sophie Thomas|titletítol=Romanticism and Visuality: Fragments, History, Spectacle|url=https://books.google.es/books?id=EPOTAgAAQBAJ&pg=PT26&dq=Thomas+West+a+A+guide+to+the+Lakes+Claude+mirror&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiR8qaBzKLjAhWOMBQKHfjIAlQQ6AEIODAC#v=onepage&q=Thomas%20West%20a%20A%20guide%20to%20the%20Lakes%20Claude%20mirror&f=false|datedata=12 Decemberdesembre 2007|publishereditorial=Routledge|isbn=978-1-135-89930-1|pagespàgines=26–}}</ref>
 
Els turistes i artistes amateurs que utilitzaven aquests miralls aviat es van convertir en blancs de la sàtira de l'època. Hugh Sykes Davis, observant-dirigint la seva mirada cap al mirall, en direcció oposada a la vista real, comentava: "Això és molt típic de la seva actitud cap a la Naturalesa, de tal manera que aquesta posició i no una altra hauria de ser la desitjada". <ref>James Buzard (2002). "The Grand Tour and after 1660-1840", en ''The Cambridge Companion to Travel Writing''. ISBN 0-521-78140-X</ref>
 
== Referències ==
Línia 17:
== Bibliografia ==
 
* {{Ref-web|url=http://www.cultorweb.com/Ottiche/LC.html|títol=Lo "specchio Claude" - Black Mirror|consulta= 9 marzomarç 2014}}
 
== Vegeu també ==