Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 30:
A Florència estrena la [[cantata]] ''[[Lucrezia]]''. L'any següent va arribar a Roma on va admirar en tota la seva grandesa els cants de l'[[església catòlica]]. D'aquesta època daten les anomenades ''Cantates Romanes'', conjunt de cantates influïdes per l'estil italià. De retorn a Florència va representar la seva òpera ''[[Rodrigo (Händel)|Rodrigo]]'', que li va reportar, a més d'un gran triomf, el favor de [[Cosme III de Mèdici]], el [[Gran Duc de Toscana]], i de la cantant Vittoria Tarquini. Després va anar a Venècia, considerada en aquella època la metròpoli musical d'[[Itàlia]], que posseïa quinze teatres d'òpera: allí va conèixer al príncep de [[Hannover]], Ernst August, i el duc de [[Manchester]], ambaixador d'[[Anglaterra]], que l'animà a fer un viatge a aquest país i establir-se a [[Londres]].
 
Amb una gran popularitat, tornà a Roma el 1708, i el marquès Ruspoli el relacionà amb l'aristocràcia i la intel·lectualitat de la ciutat. Allí, a l'anomenada «Acadèmia de l'Arcàdia», va conèixer els futurs pontífexs [[Climent XI]], [[Innocenci XIII]], [[Climent XII]] i [[papa Benet XIII|Benet XIII]], molts cardenals, els prínceps de [[Baviera]] i [[Portugal]] i la reina de [[Polònia]]. Entre els músics conegué [[Alessandro Scarlatti]], amb el fill del qual, [[Domenico Scarlatti|Domenico]], va conrear una gran amistat, [[Arcangelo Corelli]], Bernardo Paquini, etc. En aquesta època va compondre les ''Cantates italianes'', que es van popularitzar ràpidament (una d'elles, ''Armida Abbandonata'', va ser copiada per [[Johann Sebastian Bach]]), i els oratoris ''[[La Resurrezione]]'' i ''[[ElThe triomfTriumph d'Apol·loof Time and Truth]]''.
 
Aquell mateix any va marxar cap a [[Nàpols]] amb Scarlatti, on va rebre el nomenament de primer organista de la Capella Reial, i més tard el de director ([[1709]]). També va ser designat mestre al conservatori dels ''Poveri di Gesù Cristo''. Aquesta ciutat era, en germen, la seu de la nova escola operística cridada a renovar el gènere al llarg del {{segle|XVIII}}. Acollit amb grans honors, va rebre l'encàrrec de compondre una cantata per al casament del duc d'Alvito, ''[[Aci, Galatea i Polifem]]''.