Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 32:
Amb una gran popularitat, tornà a Roma el 1708, i el marquès Ruspoli el relacionà amb l'aristocràcia i la intel·lectualitat de la ciutat. Allí, a l'anomenada «Acadèmia de l'Arcàdia», va conèixer els futurs pontífexs [[Climent XI]], [[Innocenci XIII]], [[Climent XII]] i [[papa Benet XIII|Benet XIII]], molts cardenals, els prínceps de [[Baviera]] i [[Portugal]] i la reina de [[Polònia]]. Entre els músics conegué [[Alessandro Scarlatti]], amb el fill del qual, [[Domenico Scarlatti|Domenico]], va conrear una gran amistat, [[Arcangelo Corelli]], Bernardo Paquini, etc. En aquesta època va compondre les ''Cantates italianes'', que es van popularitzar ràpidament (una d'elles, ''Armida Abbandonata'', va ser copiada per [[Johann Sebastian Bach]]), i els oratoris ''[[La Resurrezione]]'' i ''[[The Triumph of Time and Truth]]''.
 
Aquell mateix any va marxar cap a [[Nàpols]] amb Scarlatti, on va rebre el nomenament de primer organista de la Capella Reial, i més tard el de director ([[1709]]). També va ser designat mestre al conservatori dels ''Poveri di Gesù Cristo''. Aquesta ciutat era, en germen, la seu de la nova escola operística cridada a renovar el gènere al llarg del {{segle|XVIII}}. Acollit amb grans honors, va rebre l'encàrrec de compondre una cantata per al casament del duc d'Alvito, ''[[Aci, Galatea ie PolifemPolifemo]]''.
 
=== Hannover ===