Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 56:
El [[1726]] va succeir una cosa totalment imprevista a l'escena: a l'òpera ''[[Alessandro (Händel)|Alexandre]]'' les dues cantants abans anomenades representaven els papers de les amants del gran conqueridor, però la seva rivalitat va augmentar fins a tal punt que, no van poder contenir-se i es van estirar dels cabells i es van enganxar en una violenta baralla davant l'auditori, presidit per la princesa de Gal·les. Es diu que Händel no va perdre la serenitat, ans al contrari, animava les contendents amb sonors redoblaments de timbals al mateix temps que deia: «Deixeu-les. Quan estiguin cansades, el seu furor caurà per si sol».
Sempre actiu, segueix escrivint òperes: ''[[Riccardo II]]'', dedicada al rei Jordi I (a qui també va dedicar els seus ''[[Coronation Anthems]]''), ''[[Siroe]]'', ''[[
Llavors Händel emprèn un viatge a [[Itàlia]] a la recerca de nous elements: aquest viatge va durar gairebé un any i va tornar amb cantants, llibrets i partitures italianes. En tornar, refunda l'Acadèmia i posa en escena ''[[Lotario]]'', ''[[Partenope]]'', repeteix ''[[Acis i Galatea (Händel)|Aci e Galatea]]'' amb cors, ''[[Ezio (Händel)|Ezio]]'', ''[[Orlando (Händel)|Orlando]]'', ''[[Deborah (Händel)|Deborah]]'' i ''[[Athalia (Händel)|Athalia]]'', moltes d'elles amb llibret de [[Pietro Metastasio]], que s'estava imposant com a llibretista de moda a causa dels seus coneixements històrics i escènics.
| |||