Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions

Acabada la temporada irlandesa l'agost, Händel va ser reclamat pel monarca, la qual cosa prova que no era totalment lliure de fer el que volgués. Ja a Londres, es va dedicar plenament al nou gènere, del que esdevindria el mestre indiscutible. Escriu successivament ''[[Samson (Händel)|Samson]]'', ''[[Semele (Händel)|Semele]]'', [[Joseph and his BerthrenelBrethren]] ''Dettinger,[[Dettingen Te Deum]]'' (per celebrar les victòries del duc de Cumberland sobre els francesos), ''[[Belshazzar]]'' i la tragèdia ''[[Hercules (Händel)|Hercules]]''. Basats en texts inspirats en la [[Bíblia]] o, de vegades, en la [[mitologia]] clàssica, es van estrenar amb diferent resultat d'audiència.

Però el 1745 novament va estar a la vora de la ruïna: va caure en una postració semblant a la de 1737, que li va durar vuit mesos. Un esdeveniment inesperat li va aixecar l'ànim: el pretendent al tron, Carles Eduard, va desembarcar a [[Irlanda]]: tot el país es va revoltar i l'exèrcit de [[Highlanders]] va marxar sobre [[Londres]]. La capital es va consternar, però Händel es va unir als seus habitants. El 14 de novembre, al Drury Lane, fa cantar un ''Himne per als enrolats voluntàriament''. Va escriure l' ''Oratori ocasional'', en el qual convidava als anglesos a lluitar contra l'invasor; i ''[[Judas Maccabeus]]'', escrit entre el 9 de juliol i l'11 d'agost de [[1746]]. És com l'«himne a la victòria» compost per festejar el triomf del Duc de Cumberland. A aquesta obra s'associa una feliç circumstància: Händel s'havia convertit en el músic nacional d'[[Anglaterra]], i així és proclamat. A partir d'aquest moment no coneixerà més preocupacions materials: reprèn la seva creació amb ''[[Alexander Balus]]'', ''[[Joshua (Händel)|Joshua]]'', ''[[Solomon]]'', ''[[Susanna (Händel)|Susanna]]'', ''[[Music for the Royal Fireworks|Música per als reials focs d'artifici]]'', etc.

Els oratoris que estrenava ara ho feia en una nova modalitat d'espectacle, el concert obert a tots els públics, ja que el tradicional sistema d'abonament només beneficiava les classes pudentssocials altres.{{què}} L'experiència va ser en extremmolt positiva i va permetre a Händel convertir-se en un músic molt popular. Prova evident d'això va ser la resposta popular que va obtenir l'estrena del ''[[FireworksMusic musicfor the Royal Fireworks]]'' (1749), obra escrita per celebrar el final de la [[guerra de Successió austríaca]], que s'havia de compaginar amb focs artificials. Abans de la cerimònia oficial es va efectuar un assaig general de l'orquestra als jardins de Vauxhall que va convocar uns 12.000 espectadors.

El 1750 fa un viatge a la seva terra natal, [[Halle (Saxònia-Anhalt)|Halle]]. Allí va rebre la notícia de la mort del seu gran contemporani: [[Johann Sebastian Bach]]. El [[1751]] és un any dolent per a Händel: havia iniciat la composició de ''[[Jephtha (Händel)|Jephtha]]'' i havia escrit el primer acte en tretze dies. Onze dies més tard va arribar a la penúltima escena del segon acte, però allí va haver de suspendre'l: en començar el fragment del cor final que diu «Quant ombrívols, oh Senyor, són els teus designis», es va veure obligat a aturar-se. Va escriure: «He arribat aquí el dimecres 13 de febrer, impedit per continuar a causa de la meva visió de l'ull esquerre». El 30 d'agost havia perdut la vista. Va escriure: «Eclipsi total. El món s'ha esborrat». Operat tres vegades de cataractes, l'última vegada el novembre de [[1752]], Händel estava absolutament cec.