La bella i la bèstia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 12:
La relació entre una dona jove i bella i un monstre o una bèstia és un lloc comú dels contes de fades, com es veu amb les noies que menjava el drac de [[sant Jordi]], [[King Kong]] i altres contes populars. Una variant n'és que l'home sigui un humà deforme en comptes d'un animal, com en ''[[El Fantasma de l'Òpera]]'' o la paròdica ''[[Shrek]]''. Els antecedents clàssics podrien estar en la història de [[Psique (mitologia)|Psique]] o en l'ase d'Apuleu.
Un altre tòpic és la figura de la filla petita com a bona i pura, davant l'enveja de les seves dues germanes grans (en la versió masculina, Benjamí és l'heroi que acaba triomfant). El fet de voler com a regal una rosa, un altre símbol de la bellesa i de la senzillesa, reforça el seu caràcter simbòlicament. L'aparició d'elements com el mirall màgic també és pròpia d'aquest tipus de narracions.
La crítica del segle XVIII va veure-hi una faula sobre els matrimonis de conveniència, en què joves eren casades amb vells, físicament lletjos però amb possibilitats d'esdevenir encantadors si es dóna l'amor (en contra d'aquesta visió del món que justificava aquests casaments van sorgir nombroses obres, com ''El sí de las niñas'', de [[Leandro Fernández de Moratín]]).
| |||