El Siglo Futuro: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 30:
La seva ideologia ha estat titllada de «ultraconservadora»{{sfn|Martín Sánchez|1999|p=75}} i «[[Integrisme|integrista]]»,{{sfn|Hibbs-Lissorgues|1993|pp=87, 93}} de fet ha estat descrit com a «exponent del més radical integrisme vuitcentista».{{sfn|Cárcel Ortí|1999|p=314}} Segons Hibbs-Lissorgues, ''El Siglo Futuro'' va prendre com a model la premsa [[Ultramuntanisme|ultramuntana]] francesa, en especial el periòdic ''[[L'Univers]]'' de [[Louis Veuillot]].{{sfn|Hibbs-Lissorgues|2009|p=95-107}} En els seus inicis es va mostrar contrari a la [[restauració borbònica]], postura que més tard mantindria igualment respecte a la [[Segona República Espanyola|Segona República]].{{sfn|Martín Sánchez|1999|p=75-76}} El periòdic ha estat inclòs dins del grup de publicacions «[[Germanofília|germanòfiles]]» durant la [[Primera Guerra Mundial]]{{sfn|Pizarroso Montero|2010|p=50}} i més tard es considera que va estar a favor dels governs de [[Adolf Hitler|Hitler]] i [[Benito Mussolini|Mussolini]].{{sfn|Martín Sánchez|1999|p=86}} Se l'ha considerat com un dels principals promotors de les manifestacions antiliberals de l'època.{{sfn|Hibbs-Lissorgues|1993|pp=93-94}} La publicació va desenvolupar una campanya antijudeomasónica durant la Segona República Espanyola,{{sfn|Martín Sánchez|1999|p=75-77}} destacant una secció setmanal publicada entre 1935 i 1936 sota el títol «Pàgina crítica sobre sectes», en la qual es recollien [[Teories de la conspiració maçònica|atacs contra la maçoneria]], a més de [[Judeo-maçoneria|relacionar a aquesta amb el judaisme]],{{sfn|Martín Sánchez|1999|p=76-77}} presentant a tots dos com a «enemics d'Espanya».{{sfn|Martín Sánchez|1999|p=78}} Durant aquest període republicà no va superar un tiratge de 5000 exemplars.{{sfn|Checa Godoy|1989|p=192, 310}}
 
En ''El Siglo Futuro'' col·laboraren al llarg dels seus 61 anys d'història autors com [[Manuel Sánchez Asensio]],{{sfn|Sánchez Pérez|2006|p=209}} [[Francisco Navarro Villoslada]], [[Gabino Tejado y Rodríguez|Gabino Tejado]], [[Manuel Tamayo y Baus]],<ref name=hemerotecadigital /> [[Ceferino Suárez Bravo]]{{sfn|Hibbs-Lissorgues|1994|p=149}}, [[Manuel Sánchez Cuesta (periodista)|Manuel Sánchez Cuesta «Mirabal»]] i polemistes com el sacerdot i músic [[Josep Sorribes i Ruiz del Castillo]].<ref name="Enciclopèdia Espasa n. 57"> [[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 57, pàg. 582-83'' ({{ISBN|84-239-4557-X}})</ref> {{sfn|González Calleja|2012|p=7}} Va desaparèixer el 18 de juliol de 1936 en ser confiscat,{{sfn|González Calleja|2012|p=27}} i els seus tallers van quedar en poder de la [[Confederació Nacional del Treball|CNT]].<ref name=hemerotecadigital />
 
== Referències ==