Damasc: diferència entre les revisions

{{AP|Califat de Damasc}}

Yazid ibn Abi Sufian va morir de pesta el [[639]] i el va succeir el seu germà [[Muawiya I|Muawiya ibn Abi Sufian]]. Damasc era llavors un djund (districte) i la seu del govern era a Al-Djabiya, no lluny de Damasc. Muawiya fou elegit califa a la mort d'[[Alí ibn Abi-Tàlib|Ali]] ([[656]]), i va deixar Al-Djabiya i es va traslladar a Damasc, que va esdevenir la capital del califat omeia. Quan van començar els conflictes que van posar fi a la dinastia, el califa [[Marwan II]] va traslladar la capital a [[Harran]] ([[744]]). Els abbàssides des del [[750]] es van establir a [[Bagdad]].

Durant el califat es van construir el palau califal obra de Muawiya (arranjant el palau del governador bizantí) conegut com al-Khadra (la Verda), i la mesquita entre altres. El palau va esdevenir presó després del [[750]]. Es van construir també canalitzacions al Djabal Kasiyun, sota Nahr Tawra, i a Nahr Yazid (antiga canalització dels nabateus), en temps de [[Yazid I]]. Al-Hadjdjadj, fill del califa Abd al-Malik ibn Marwan, va construir el palau que encara existeix amb el nom de Kars al-Hadjdjadj. La gran mesquita fou construïda per [[Walid I]] i inicialment estava al costat de l'església de Sant Joan Baptista (Yahya ibn Zakariya) però després aquesta fou expropiada per eixamplar la mesquita ([[705]]). Es van construir dos cementiris: el de Bab Tuma (el primer musulmà) i el de Bab Saghir, que es van afegir al ja existent de Bab al-Faradis.

 

=== Llarg domini dels fatimites ===

El [[968]] els [[càrmates]] de [[Bahrayn]] van ocupar Damasc al [[ikxídides]]. El [[969]] la dinastia ikhxídida fou substituïda a Egipte i Síria pels fatimites. El [[970]] amb el suport del [[buwàyhida]] [[Izz al-Dawla Bakhtiyar]] i de l'[[hamdànida]] Abu Taghlib, el càrmata [[al-Hasan II al-Asam ibn Ahmad]] va derrotar completament al general fatimita Djafar ibn Falah a les portes de Damasc; el general enemic va morir i Hasan va fer maleir al califa fatimita. Després d'això es va apoderar de [[Ramla]], va entrar a [[Egipte]] i va assetjar el [[Caire]] però es va haver de retirar per una sortida del general [[Djawhar al-Sikilli]] per la part nord ([[22 de desembre]] del [[970]]) i la defecció dels seus aliats els [[Uqayl|Banu Uqayl]] i els [[Banu Tayyi]]. Va retornar llavors a [[al-Hasa]] ([[971]]) però va conservar Damasc. El [[974]] el cap càrmata va organitzar un nou atac a Egipte i va assetjar altre cop el Caire però fou traït pel seu aliat al-Hasan ibn al-Djarrah (vegeu [[Banu l-Jarrah]]) i fou derrotat per les tropes fatimites dirigides pel fill del califa (el futur [[al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah]]) i va tornar a al-Hasa. Damasc va passar als fatimites però per poc temps.

El turc Alptekin, un oficial buwàyhida que havia fugit de l'Iraq, es va apoderar de Damasc, i els càrmates de [[Síria]] es van posar al seu costat. Un exèrcit dirigit per [[Djawhar al-Silliki]] va arribar davant Damasc (juliol del [[976]]) i Alptekin i els seus aliats càrmates van cridar en ajut a Hasan que va venir d'al-Hasa; a causa de la seva arribada Djawhar es va retirar (desembre del [[976]]) i fou perseguit cap a Ramla que va haver d'evacuar, i finalment [[Ascaló]], d'on es va haver de retirar en condicions humiliants. El califa [[al-Aziz Nizar Abu Mansur Billah]] (que havia pujat al poder l'any anterior) va decidir iniciar personalment la campanya, i va atacar a Hasan i a Alptekin a [[Ramla]], i els va causar greus pèrdues. Alptegin fou capturat i Hasan va poder arribar a [[Tiberíades]] on va rebre un emissari del califa amb el qual va signar la pau, per la qual el califa pagaria un tribut anual de 30.000 dinars als càrmates (per endavant) i Hasan va retornar a al-Hasa. El seu germà o cosí Djafar ibn Ahmad el va succeir Al capdavant de l'exèrcit càrmata a Síria i Palestina, però ja sense dominar Damasc que havia quedat en mans dels fatimites. La ciutat va patir certes destruccions. Els soldats berbers del califa del Caire tenien l'hostilitat de la població (en bona part pel comportament inadequat d'aquests soldats), i els aldarulls o incendis provocaren algunes vegades seriosos danys. L'incendi més greu fou el de [[1069]] que va damnar la ciutat i fins i tot la gran mesquita.

 

== Darrers anys ==

Del [[1945]] al [[1954]] una sèrie de cops d'estat militars es van produir i van tenir com a teatre principal Damasc. El [[1955]] Sukhri al-Kuwwatli va tornar a la presidència i va iniciar converses amb Egipte que van portar el 1958 a la formació de la [[República Àrab Unida]] (RAU), de la que Damasc fou la capital de la província del nord. La unió es va dissoldre després del cop d'estat del [[28 de setembre]] de [[1961]] i va tornar a ser la capitla de la República Àrab de Síria.

La ciutat fou regida durant aquests anys per un consell municipal. Tenia més de 400.000 habitants el [[1955]]. La universitat de Síria amb seu a Damasc s'havia fundat el [[15 de juny]] de [[1923]], el [[1960]] tenia uns deu mil estudiants. El museu nacional, fundat el [[1921]] i traslladat d'emplaçament el [[1938]], es va anar dotant de nous elements de [[Palmira]], [[Dura Europos]], [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] i altres. L'aeroport de [[Mizza]], prop de Damasc fou declarat internacional de classe B. Va viure de prop les guerres amb Israel de [[1967]] i [[1973]], i resta la seu del govern sirià dominat per la família Asad, del grup religiós dels |[[alauites]].