Llop I d'Aquitània: diferència entre les revisions

Els ducs d'[[Aquitània]] i [[Gascunya]] a la meitat del segle VII són desconeguts. [[Aichinà]]/[[Aighí]]/[[Amand de Gascunya]] va exercir segurament del [[627]] fins potser vers el [[645]] quan es produí una nova rebel·lió nacional dels vascons<ref> el seu govern ja hauria estat interromput de vers el [[635]] al [[636]] per una rebel·lió dels vascons </ref> i després no hi ha més notícies. Una part d'Aquitània incloent Gascunya hauria format en aquest temps un ducat feudatari governat per Boggis i el seu germà Bertran, personatges que probablement mai van existir i l'existència dels quals resulta només de l'apòcrifa carta d'Alaon. I la resta d'Aquitània (Aquitània d'[[Austràsia]]) hauria tingut el seu duc o ducs. Un dels ducs d'Aquitània fou [[Fèlix de Tolosa]], del que Llop era un dels "fideles" i al que hauria succeït vers el 670. Si Llop ja era duc d'Aquitània-Gascunya (asutrasiana) abans i va reunir els dos ducats, és només una especulació. Devic i Vaisette el consideren el duc de l'Aquitània austrasiana (Albigès, carci, Velai i Gavaldà) doncs suposen l'Aquitània de Nèustria (principalment el Tolosà, Gascunya i l'Aquitània a l'oest del Tolosà) en mans dels inexistents Boggis i Bertran (així aquest Llop no seria duc de Gascunya però els dos dominics el consideren el personatge que va presidir un concili a Bordeus a Gascunya, el que fa aquesta teoria poc probable).<ref> Devic i Vaisette van haver de fer a Llop duc de l'Aquitània austrasiana perquè l'Aquitània de Nèustria havia d'estar sota Boggis i Bertran d'acord aamb la carta d'Alaon; una vegada descobert que es tracta d'una falsificació res impedeix assignar a Fèlix i Llop I la consideració de governadors-ducs de l'Aquitània i Gascunya dependents del regne de Nèustria</ref> Un Llop amb títol de duc apareix per primer cop el [[673]], però ni tan sols hi ha la seguretat que es tracti del mateix personatge: