Comtat d'Urgell: diferència entre les revisions

El seu escut va ser, i encara és, uns quadrats grocs i negres.

 

Els orígens del comtat d'Urgell es troben en la conquesta pels [[Franc (poble germànic)|francs]] als [[àrabs]] del territori corresponent, més o menys, a l'actual [[Alt Urgell]]. Aquesta conquesta s'esdevingué entre els anys [[785]] i [[790]]. El comtat d'Urgell es considerà inclòs dins de la [[Marca de Tolosa]].

 

[[Fitxer:Comtats de la Marca Hispànica a inicis S IX.PNG|thumb|esquerra|250px|Els comtats del sud del Pirineu al segle IX]]

Els francs nomenaren comte d'Urgell [[Borrell I d'Urgell]] ([[798]]), que també era comte de [[Cerdanya]]. El [[820]], Borrell fou destituït, i el comtat d'Urgell passà al [[comte d'Aragó]] [[Asnar I Galí]], a la mort del qual ([[832]]), el comtat passà al seu fill [[Galí I Asnar]], que en conservà el domini fins que en fou expulsat el [[838]]. Aleshores, el comtat d'Urgell passà a ser governat per [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]], qui n'havia estat investit comte el [[834]] per [[Lluís el Pietós]] a petició del comte [[Berenguer de Tolosa]]. Segons [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]], Sunifred era fill de [[Bel·ló de Carcassona]], comte de [[Carcassona]] en temps de [[Carlemany]].<ref>Ramon d'Abadal, ''Els primers comtes catalans'', La Magrana, Barcelona, 2011, pp. 47-48.</ref> Després de l'assassinat de Sunifred ([[848]]) per Guillem, fill de [[Bernat de Septimània]], el comtat d'Urgell va estar governat pel comte [[Salomó I d'Urgell]] ([[848]]-[[870]]), un personatge que ens resulta desconegut per la manca de documents que ens en parlin. L'any [[870]], [[Carles el Calb]] concedí el comtat d'Urgell, juntament amb el [[comtat de Cerdanya]] a [[Guifré el Pilós|Guifré I]] (dit Guifré el Pilós). Avui dia es creu que Guifré el Pilós deuria ser fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya i, doncs, nét de Bel·ló de Carcassona.

 

[[Fitxer:Borrell.png|thumb|esquerra|250px|Dominis de Borrell II]]

A partir de la mort del rei [[Lluís el Tartamut]] ([[879]]), el poder dels reis francs va arribar a una situació de crisi terminal, fins a acabar desapareixent. Per això, durant el darrer quart del [[segle IX]], a tot arreu de l'[[Imperi carolingi]], els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats pel rei i aconseguiren convertir els seus càrrecs en hereditaris.

En aquesta situació de descomposició del poder reial, a la mort de Guifré el Pilós ([[897]]), els seus fills passaren a governar els seus comtats: Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Conflent, Urgell i Cerdanya, fins que acabaren repartint-se l'herència. En aquest repartiment, el comtat d'Urgell va correspondre a [[Sunifred II d'Urgell]] ([[897]]-[[948]])

 

{{principal|Llista de comtes d'Urgell}}

Sunifred II d'Urgell va morir el [[948]] sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot [[Borrell II]], comte de [[Comtat de Barcelona|Barcelona]], [[Comtat de Girona|Girona]] i [[Comtat d'Osona|Osona]]. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el [[992]] va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a [[Ramon Borrell]] ([[992]]-[[1017]]), mentre que Urgell fou per a Ermengol I ([[992]]-[[1010]]) i aquest títol se separà de la línia principal del [[Casal de Barcelona]]. Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del [[segle X]] fins a principis del [[segle XIII]]. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del [[segle&nbsp;XI]], arran del declivi del poder d'[[al-Àndalus]] motivat per la disgregació del [[califat de Còrdova]] en [[regnes de taifes]], començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any [[1000]], fou conquerida la regió de [[Ponts (Lleida)|Ponts]], la vall d'[[Artesa de Segre]] va ser annexionada durant els anys [[1024]]-[[1026]], igual com també van ser-ho les valls de [[Meià]] ([[1018]]-[[1020]]), [[Àger]] ([[1034]]-[[1048]]), de [[Santa Linya]] ([[1036]]), [[Cubells]] i [[Camarasa]] ([[1050]]), [[Guissona]] ([[1020]]-[[1024]]) i [[Agramunt]] ([[1070]]). La conquesta de la [[serra d'Almenara]] ([[1078]]) permeté incorporar al comtat els actuals [[Urgell Mitjà]] i [[Baix Urgell]] fins a [[Barbens]] i [[Linyola]]. El [[1105]], fou conquerida [[Balaguer]], que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de [[Castelló de Farfanya]] i [[Algerri]]. El [[1149]] el comte va participar en la conquesta de [[Lleida]] junt amb el comte de [[Barcelona]] i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins al [[1231]] en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona.

* [[Aurembiaix]] (1209-[[1231]])

 

[[Fitxer:Cabrera-Urgell.png|right|Cabrera-Urgell]]

La mort sense descendència de la comtessa [[Aurembiaix]] ([[1231]]) va significar l'extinció de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, començà un període de guerres i disputes entre els reis, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la [[vescomtat de Cabrera|casa de Cabrera]], hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El [[1236]], pel [[conveni de Tàrrega]], [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera; posteriorment, la qüestió del domini d'Urgell provocà dues revoltes nobiliars durant el regnat de [[Pere el Gran]] ([[1285]]-[[1291]]), que el rei aconseguí dominar.

*[[Ermengol X]] ([[1267]]-[[1314]])

 

{{principal|Casa d'Aragó}}

[[Fitxer:Blason Pierre d'Aragon, Comte d'Urgel (selon Gelre).svg|thumb|152px|Armes de la tercera dinastia: partit, el primer d'or i dos pals de gules, el segon escacat d'or i sable]]