Diferència entre revisions de la pàgina «Comtat de Carcí»

Enllaç corregit
m (Robot afegeix la plantilla {{infotaula geografia política}})
(Enllaç corregit)
El comtat de Carcí fou inclòs al [[Regne d'Aquitània]] el [[781]]. Els primers comtes de Carcí foren nomenats per [[Carlemany]] o per [[Lluís el Pietós]]. El [[844]] apareix un comte anomenat Raül. [[Carles el Calb]] va concedir el comtat el [[849]] a Ramon, [[comte de Tolosa]]. Ramon el va deixar el [[864]] al seu fill Ermengol que el va deixar al seu fill Ramon II, i aquest al seu fill Ramon III. Al segle X el vescomtes de Carcí, Rodolf (vers 900), i els successors fins a Robert (el seu besnét) van dominar una part del comtat i van prendre el títol de comtes de Carcí, però finalment els territoris van tornar als descendents de Ramon III de la casa de Tolosa i els vescomtes van perdre el Carcí després del [[964]]. En aquest temps no se sap si la possessió fou indivisa entre les cases de Tolosa i Roergue o va romandre en mans de la segona, però Guillem III Tallaferro al segle XI es titulava comte de Carcí. En tot cas els drets de les dues branques foren reunits el 1064 per [[Guillem V de Tolosa]] que el [[1088]] a va cedir al [[Bisbat de Càors|bisbe de Càors]] la senyoria de la ciutat.
 
Ocupat el comtat per [[Enric II d'Anglaterra]] [[Plantagenet]] el [[1159]], fou retornar a Tolosa el [[1173]] sota vassallatge anglès. Entre [[1188]] i [[1190]] Ricard cor de lleó el va ocupar però el [[1190]], per un acord, el va cedir en feu al comte de Tolosa, [[Ramon VI de Tolosa|Ramon VI]]. En un seguit de combats entre [[1211]] i [[1214]], va quedar ocupat per [[Simó IV de Montfort|Simó de Montfort]], però va reconèixer els drets senyorials del bisbe. El [[1220]] [[Montalban]] es va revoltar i van seguir [[Moissac]] i altres fins al [[1224]], i [[Amaurí IV de Montfort|Amalric de Montfort]], expulsat del país, va cedir els seus drets a la corona de França ([[1226]]). Fou retornat el [[1229]], mitjançant el [[Tractat de Meaux|tractat de Meaux-Paris]], a la casa de Tolosa. El [[1258]] es va signar un [[Tractat de París (1259)|tractat a París]] que establia que el comtat seria retornat a Anglaterra si [[Joana de Tolosa i Aragó]] moria sense descendents, com així va ser el [[1271]]. Però llavors el rei [[Felip III de França]] el va unir a la corona. El [[1360]] va ser cedit a Anglaterra pel [[Tractat de Brétigny]] i els anglesos van entrar formalment a Càors el [[8 de gener]] de [[1362]]. El [[febrer]] i [[març]] de [[1369]] la ciutat i els senyors es van revoltar i es van sotmetre a [[Carles V de França]], expulsant als anglesos que no van poder tornar-la a ocupar, i la regió fou durant temps escenari de combats entre anglesos i francesos fins que [[Carles VII de França]] el va consolidar com a domini reial després del final de la [[Guerra dels Cent Anys]] el [[1453]].
 
==Comtes carolingis==
8.077

modificacions