Dictadura dels Coronels (1967-1974): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja infotaules i altres canvis menors
Errada d'ortografia
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 15:
L'oposició a la dictadura fou protagonitzada pels partits d'esquerra com el [[Partit Comunista de Grècia]] (ja il·legalitzat abans de la Junta), la Unió Socialista Democràtica de [[Kàrolos Papúlias]], present sobretot a l'exterior entre els exiliats, o el Front Antidictatorial Panhel·lènic (ΠΑΜ) i el Moviment Panhel·lènic d'Alliberament, d'[[Andreas Papandreu|Andreas Papandreou]].
 
La [[revolta de la Politècnica d'Atenes]] el 1973, en la repressió delde la qual la policia matà 30 estudiants, fou un dels esdeveniments que precipitaren la fi de la dictadura; també l'afectaren els escàndols de corrupció lligats a la indústria hotelera i turística que el règim impulsà amb gran entusiasme; la crisi econòmica a partir del 1971; i finalment la invasió turca de [[Xipre]] l'estiu de 1974. La Junta caigué el 24 de juliol de 1974.
 
El 1975, alguns dels impulsors del cop foren jutjats en els judicis de la junta militar, a la presó de Korydallos. Georgios Papadopoulos, Stylianos Pattakos i Nikolaos Makarezos foren condemnats a mort per alta traïció, però la pena fou commutada per cadena perpètua. Pattakos i Makarezenos foren alliberats per suposats motius de salut el 1990 pel govern de [[Nova Democràcia (Grècia)|Nova Democràcia]], tots ells seguiren reivindicant la dictadura i no mostraren mai cap penediment, igual que Papadopoulos, que morí de càncer en un hospital el 1999.