Bazuca: diferència entre les revisions

| imatge = Soldier with Bazooka M1.jpg

|peu = Soldat estatunidenc apuntant un bazuca<ref name="LOFC">{{ref-web|url=http://ca.oslin.org/?action=lemma&lemma=83699 |títol= bazuca - nom masculí |consulta=26/07/2013 | editor= Lèxic Obert Flexionat de Català | llengua=català}}</ref> (M1 Bazooka) l'any 1943.

|nació ={{bandera|Estats Units}}[[Estats Units]]

|època =

|prod_fecha =

|serv_fecha = [[1942]] - [[1957]]

|guerra = [[Segona Guerra Mundial]]<br />

[[Guerra civil xinesa]]<br />

|calibre = 60 mm

|munició = 1

|sistema = Disparador elèctric d'un sol tret<ref name="Military"/>

|pes = 6,01 kg<ref name="Military"/>

 

El cap explosiu es remunta al treball del físic americà Charles Edward Munroe, que va fer el primer assaig pràctic sobre el tema el 1880. Aquest treball va ser realitzat en els anys 30 per Henry Mohaupt, un immigrant suís que va treballar en la idea per al Departament de Guerra.

Mohaupt va desenvolupar una granada de mà amb cap explosiu antitancs, que era eficaç per travessar fins a 100 mm de blindatge. De llarg la millor arma del moment a tot el món per realitzar aquesta tasca. No obstant això, la granada M10 pesava uns 1,6 kg i era difícil de llançar, a més a més era massa pesant per funcionar amb un rifle [[llançagranades]]. Així que l'única manera pràctica d'utilitzar-la era la col·locació directa al tanc. Una versió més petita de la M10, la M9, es podia disparar des d'un rifle. Això va donar lloc a la creació del M1 (Springfield M-1903), M2 (Enfield M-1917) i del M7 i el M8 per al rifle M1, i la granada M9A1 que va seguir sent l'Standard A.