Servei Meteorològic de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 44:
Així, a l’SMC es fa una regionalizació dinàmica del clima futur a Catalunya a partir del model mesoescalar MM5 niat a les condicions de contorn subministrades pel model de circulació general acoblat atmosfera-oceà ECHAM5/MPI-OM (EH5OM) sota diferents escenaris per al segle XXI. El model MM5 és un dels models que s’utilitzen en la predicció meteorològica que cada dia elabora l’SMC i la seva fiabilitat és força elevada. Per una altra banda, el model EH5OM ha mostrat ser un dels models globals que reprodueixen millor el clima actual de la Terra sota els forçaments radiatius i, en especial, a la zona Mediterrània. Per tant, es pot considerar un dels millors models per a realitzar projeccions futures del clima a la nostra zona. Es presenten tot seguit els resultats de les projeccions climàtiques obtinguts tenint en compte dos escenaris definits a l’informe especial sobre escenaris d’emissions (IEEE): un de sever (A2) i un altre de moderat (B1).<ref name="meteocatcanvi"/>
== Xarxa d'Equipaments Meteorològics ==
La ''Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya'' (XEMEC) és un conjunt d'equipaments. D'aquest organisme depenen les estacions meteorològiques en les quals es mesuren les variables meteorològiques següents: velocitat, direcció del vent, radiació solar, temperatura, humitat relativa, precipitació i pressió atmosfèrica.<ref>{{ref-web|url=http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/12_cartografia_i_toponimia/bases_cartografiques/medi_ambient_i_sostenibilitat/cartografia_en_format_miramon_sig/bases_disponibles/atmosfera/01|consulta=30 març 2015|títol=Xarxa d'equipaments meteorològics de la Generalitat de Catalunya (XEMEC)|obra=Gencat|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref>
== Xarxa de Radars ==
La ''Xarxa de Radars del Servei Meteorològic de Catalunya (XRAD)'' és el conjunt de radars d'observació del [[Servei Meteorològic de Catalunya]]. L'SMC disposa de quatre radars integrats en aquesta xarxa. La XRAD està dissenyada per a proporcionar estimacions quantitatives de pluja de gran interès meteorològic i hidrològic. Aquests radars són de tipus Doppler i operen en banda C. La XRAD està formada pel [[radar de Vallirana]], el [[radar de Puig d'Arques]], el [[radar de La Panadella]] i el [[radar de Tivissa-Llaberia]].<ref name=xradgencat>{{ref-web|url=http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/radar-meteorologic/xarxa-de-radars-xrad/|consulta=18 febrer 2015|títol=XRAD|obra=Meteocat|editor=Gencat}}</ref>
Aquests radars permeten detectar a distància la presència de precipitació i estimar la seva intensitat. Aquesta capacitat converteix els radars en eines imprescindibles per fer un seguiment i una previsió immediata en situacions de pluges intenses, a fi de minimitzar els efectes dels aiguats sobre les persones i els béns materials. En situacions de precipitació ordinària els radars també resulten de gran utilitat per tal d’estimar de forma rutinària la precipitació amb una elevada freqüència temporal i resolució espacial, adequada per moltes aplicacions hidrològiques.<ref name=xradgencat/>
El radar meteorològic funciona de (Anoia) forma similar a altres tipus de radars, com els utilitzats en aviació i navegació marítima per detectar avions o vaixells. Pel radar meteorològic, l’objectiu bàsic és l’observació de precipitació. Així doncs, els blancs a observar són les partícules de precipitació, bé siguin gotes de pluja, flocs de neu, grans de calamarsa, o, com passa a vegades, una barreja de tots ells.<ref name=fulle>{{ref-web|url=http://static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/13124215/triptic_Radar_LaPanadella.pdf|consulta=18 febrer 2015|títol=Fulletó XRAD|obra=Meteocat|editor=Gencat}}</ref> Tal com ho fan els fars l'antena del radar fa girs de 360° de manera continuada emetent un senyal en la banda de les microones, i rebent alhora els possibles retorns de l’energia emesa denominats ecos. Un sofisticat processament dels ecos rebuts permet extreure valuosa informació sobre la seva intensitat i desplaçament respecte al radar.<ref name=fulle/>
== Xarxa de detecció de llamps ==
La ''Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques'' (XDDE) és un servei creat pel [[Servei Meteorològic de Catalunya]] l'abril de 2003. El sistema permet la detecció en temps real de les [[tempestes]], així com el pronòstic a molt curt termini de la seva trajectòria. Aquesta eina dóna suport a la vigilància de situacions meteorològiques de risc, amb la qual cosa s'aconsegueix un millor assessorament a protecció civil, així com al cos de bombers per la lluita contra els incendis forestals. De la informació derivada de la XDDE se'n poden beneficiar altres usuaris com són les companyies elèctriques, els gestors de xarxes de telecomunicacions, grans infraestructures, complexos d'oci a l'aire lliure, etc. D'altra banda, aquestes dades donaran un nou impuls a la recerca en l'àmbit de l'electricitat atmosfèrica que es du a terme al país.<ref name="meteocat4">{{ref-web|url=http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/llamps-descarregues-electriques/xarxa-de-deteccio-de-llamps/ |títol=Xarxa de detecció de llamps |obra=Web|autor=Servei Meteorològic de Catalunya|enllaçautor=Servei Meteorològic de Catalunya|lloc=Catalunya}} [[Viquipèdia:Autoritzacions/Meteocat|CC-BY-SA-3.0]]</ref>
La XDDE està formada per quatre estacions remotes i un sistema de processament central que es troba a la seu de l’SMC. Les estacions estan situades a Begues (el Baix Llobregat), Castellnou de Seana (el Pla d’Urgell), Muntanyola (Osona) i Amposta (el Montsià) (vegeu la figura). La disposició dels detectors està pensada per proporcionar una bona cobertura a tot Catalunya, amb un error en la localització dels llamps inferior a un quilòmetre per bona part del territori català. El sistema central de la XDDE processa les dades rebudes de les quatre estacions i les envia als terminals de vigilància. Aquests terminals permeten la representació geogràfica de les descàrregues i la consulta de les seves característiques elèctriques, així com el seguiment de cel·les de tempesta en temps real.<ref name="meteocat4"/>
== Xarxa d'Observadors Meteorològics ==
La ''Xarxa d’Observadors Meteorològics'' (XOM) és una iniciativa per tal d’ampliar la disponibilitat i el tipus d’informació per poder desenvolupar les tasques que li pertoquen en matèria de predicció i vigilància meteorològica o per al coneixement i caracterització del clima de Catalunya, tal com disposa la a Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia. És un complement de la [[Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya]] (XEMEC), configurada en la seva totalitat per equips automàtics.<ref name="meteocat5"/>
Aquesta xarxa està formada per un col·lectiu de persones distribuïdes arreu del territori que col·laboren amb el Servei Meteorològic de Catalunya aportant informació meteorològica relacionada amb l'observació meteorològica per la caracterització diària del temps i la vigilància meteorològica. La informació subministrada pels observadors adherits a la XOM es considera vàlida oficialment pel desenvolupament de les funcions pròpies del Servei Meteorològic de Catalunya i aquest en pot fer lliure ús i difusió.<ref name="meteocat5">{{ref-web|url=http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/observadors-meteorologics/motivacio-i-objectiu/ |títol=Observadors meteorològics, motivació i objectiu |obra=Web|autor=Servei Meteorològic de Catalunya|enllaçautor=Servei Meteorològic de Catalunya|lloc=Catalunya}} [[Viquipèdia:Autoritzacions/Meteocat|CC-BY-SA-3.0]]</ref>
== Xarxa d'Instruments Oceanogràfics i Meteorològics ==
La ''Xarxa d'Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de Catalunya'' és un organisme que coordina els instruments [[oceanografia|oceanogràfics]] i meteorològics de Catalunya. El seu manteniment i gestió s'inicià mitjançant un conveni de col·laboració entre el [[Departament de Territori i Sostenibilitat]], [[Ports de la Generalitat]], la [[Universitat Politècnica de Catalunya]] i el Servei Meteorològic de Catalunya.<ref name="meteocat8">{{ref-web|url=http://www.meteo.cat/wpweb/divulgacio/oceanografia/xarxa-dinstruments-oceanografics-i-meteorologics-de-catalunya-xiom/ |títol=Xarxa d’Instruments Oceanogràfics i Meteorològics de Catalunya (XIOM) |obra=Web|autor=Servei Meteorològic de Catalunya|enllaçautor=Servei Meteorològic de Catalunya|lloc=Catalunya}} [[Viquipèdia:Autoritzacions/Meteocat|CC-BY-SA-3.0]]</ref>
Formen part de la xarxa un total de nou elements. En concret, hi ha tres [[boia direccional|boies direccionals]] que mesuren l'onatge direccional en temps real situades al [[Cap Tortosa]], [[Port Ginesta]] i [[Blanes]]. Una [[boia escalar]] al [[Golf de Roses]] mesura l'onatge escalar en temps real. Dos [[mareògraf]]s a [[l'Ampolla]] i [[Sant Carles de la Ràpita]] mesuren el nivell del mar en temps passat. Finalment, tres [[estació meteorològica|estacions meteorològiques]] a l'Ampolla, Sant Carles de la Ràpita i [[La Cava]] mesuren la temperatura, pressió atmosfèrica i vent en temps passat.<ref name="meteocat8"/>
== Referències ==
| |||