Estereotip: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
+ ref. |
→Història: + ref. |
||
Línia 9:
Lippmann creu que, en la majoria de situacions en què ens trobem cada dia, el procés de definició de la realitat no segueix el procediment lògic d'observació i judici, sinó a la inversa, primer jutgem, definim, i després mirem. Observem i reconeixem en l'entorn signes comprensibles que representen idees, que omplim amb el nostre assortit repertori d'imatges. No veiem això o allò, sinó el que hi ha en les nostres ments sobre cadascuna de les realitats. En aquesta manera de fer, el que es busca és economitzar, ja que intentar de veure tot amb mirada fresca, defugint models, resultaria esgotador i pràcticament impossible. Ara bé, si l'[[educació]] no ens en consciencia, aquests conceptes governen la resta de la percepció accentuant-ne la diferència, de manera que allò familiar resulta molt familiar, i allò desconegut esdevé rar o fins i tot exòtic.
L'economia d'esforços és només una de les raons per les quals, segons Lippmann, ens aferrem als estereotips.<ref>{{Ref-web|títol=Walter Lippman y la generación de los Estereotipos|url=https://mariofernandez66.wordpress.com/2014/10/07/walter-lippman-y-la-generacion-de-los-estereotipos/|data=2014-10-07|consulta=2019-07-13|llengua=es-ES|cognom=Mariofernandez66}}</ref> Aquests també són una eina per a defensar certa posició dins de la societat. Donen al món una imatge endreçada, si bé incompleta, en la qual cada cosa té el seu lloc. Així, qualsevol pertorbació dels estereotips sembla un atac als pilars de l'univers, del nostre univers. Un patró d'estereotips, doncs, mai no és neutre, encara que intenti semblar-ho.
== Estereotip de gènere ==
| |||