Estereotip: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Història: + ref. |
+ ref. |
||
Línia 5:
== Història ==
{{FR|data=novembre de 2015}}
El primer autor que utilitza el terme ''estereotip'' és [[Walter Lippmann]] en ''Public Opinion'', editat l'any [[1922]],<ref>{{Ref-web|títol=Tema 8. Estereotips, prejudicis i discriminació - Psicologia Social|url=https://www.studocu.com/en/document/universitat-de-barcelona/psicologia-social/lecture-notes/tema-8-estereotips-prejudicis-i-discriminacio/2430514/view|consulta=2019-07-13|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=estereotip {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0181769.xml|consulta=2019-07-13}}</ref> definint-lo com a imatges mentals ja en l'epígraf que dóna títol al primer capítol "The world outside and the pictures in our heads", caracteritzant-los alhora com un mecanisme de defensa i com una eina de comprensió per a economitzar esforços. Quan Lippmann tria la paraula ''estereotip'' per a definir el concepte, no agafa aquest mot a l'atzar, sinó que ho fa pensant en les planxes [[Tipografia|tipogràfiques]] (també anomenades ''estereotips'' i que coneixia prou bé pel seu ofici de periodista), per la seva rigidesa.
Lippmann creu que, en la majoria de situacions en què ens trobem cada dia, el procés de definició de la realitat no segueix el procediment lògic d'observació i judici, sinó a la inversa, primer jutgem, definim, i després mirem. Observem i reconeixem en l'entorn signes comprensibles que representen idees, que omplim amb el nostre assortit repertori d'imatges. No veiem això o allò, sinó el que hi ha en les nostres ments sobre cadascuna de les realitats. En aquesta manera de fer, el que es busca és economitzar, ja que intentar de veure tot amb mirada fresca, defugint models, resultaria esgotador i pràcticament impossible. Ara bé, si l'[[educació]] no ens en consciencia, aquests conceptes governen la resta de la percepció accentuant-ne la diferència, de manera que allò familiar resulta molt familiar, i allò desconegut esdevé rar o fins i tot exòtic.
| |||