Harold i Maude: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja d'infotaules de pel·lícules i altres canvis menors
m He corregit un error ortogràfic i un altre de catanyol.
Línia 30:
Ensenyarà la vida a Harold, el que és l'alegria, la felicitat i l'amor, tot el que no s'ha assabentat amb una mare freda i estricta.
 
Des dels primers instants de la pel·lícula, l'ambient seés les portatens. Harold Chasen (Bud Cort) baixa lentament les escales de la seva casa en la penombra i col·loca un vinil de [[Cat Stevens]] sobre una platina (''Don't be Shy'') abans d'escriure una paraula que enganxa a la seva camisa. Finalment, encén les espelmes d'un candeler abans d'avançar greument al saló. No es distingeix més que la part baixa de les seves cames que, després d'un moviment seguit d'un soroll sord, penja de sobte en el buit. Harold s'ha penjat.
Alguns segons més tard, ens trobem al saló de Harold amb ell, penjat, en el primer pla, i la seva mare, acabada d’arribar, en segon pla.
Veu clarament el seu fill penjat, interromp un segon el seu moviment després avança fins al telèfon, marca un número i diu simplement: "I suppose you think this is very funny Harold" (suposo que ho trobes molt graciós, Harold") abans de respondre a una amiga al telèfon.
Línia 48:
 
Però durant aquest temps, Harold s'acosta sempre més a aquesta excèntrica i crepitant vella dama que és Maude. Junts, assisteixen a enterraments i visiten desballestadors de cotxes. Fan voltes en cotxes "manllevats" per Maude i confonen els policies mentre que es dirigeixen cap al bosc per replantar un arbre que s’ofegava a la ciutat. Maude porta Harold a l'antiga locomotora que li serveix de casa. Li fa descobrir el seu món omplert d'olors, de sabors, de melodies, de formes i de colors. Li ensenya la vida com mai no l'havia vist.
És així com Harold s'enamora de la vella senyora i s'ofereix plenament i naturalment a ella. I és així com, naturalment, anuncia a la seva mare que es casarà finalment ... amb una quasioctogenàriadona gairebé octogenària !
 
Però Maude ha decidit una altra cosa. Si Harold té una vida a viure, Maude té una altra forma de l'existència a descobrir. Com diu al començament de la història, 80 anys, és una bonica edat per apagar-se...
Línia 57:
''Harold i Maude'' és una pel·lícula de començament dels [[dècada del 1970|anys 1970]]. La pel·lícula va ser produïda per Paramount Pictures i va ser dirigida per [[Hal Ashby]]. Finalment, va ser musicat per [[Cat Stevens]].
S'hi troba [[Ruth Gordon]] al paper de Maude, i [[Bud Cort]] al paper de Harold.
Única en el seu gènere, ''Harold and Maude'' no deixa de setrser una veritable [[pel·lícula de culte]]. Certament, ha envellit, deixant els seus petits defectes més visibles encara, una mica perduda a la història del cinema, però guarda encara avui un públic fidel i constantment renovat.
 
En l'època de la seva sortida, va ser als titulars al món sencer, havent de patir diferents restriccions o prohibicions (prohibició als menors de 12 anys a 18 anys segons els països). Típic dels [[dècada del 1970|anys 1970]], celebra la llibertat, la natura i l'espontaneïtat, tot oposant-se amb humor al militarisme i a les convenció socials. El passatemps preferit del personatge principal, Harold, que és d'anar als enterraments i de passejar-se pels cementiris, el terme ''Harolding'', creat sobre el [[neologisme]] ''to harold'' ha estat inventat pels aficionats de la pel·lícula que han decidit adoptar aquesta distracció. El terme de ''Maudianisme'' també ha estat forjat per designar la «[[filosofia]] de vida» de l'altre personatge del títol, Maude.