Montgolfier: diferència entre les revisions

Els primers globus aerostàtics no tripulats es van utilitzar a la [[Xina]]. [[Zhuge Liang]] del regne [[Shu Han]], durant l'era dels [[Tres Regnes]] ([[220]]-[[280]] d. C.), va utilitzar llanternes aerotransportades per a la senyalització militar. Aquestes llanternes es coneixen com a "fanals xinesos" ([[xinès simplificat]]: 孔明灯; [[xinès tradicional]]: 孔明燈).<ref>{{cite bookref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=ssO_19TRQ9AC&pg=PA112&dq=Kongming+balloon|titletítol=Ancient Chinese Inventions |lastcognom= Deng|firstnom=Yinke |locationlloc=Beijing |publishereditorial=China Intercontinental Press |yearany=2005}}, cited in Joel Serrão, ''Dicionário de História de Portugal'', Vol III. Porto: Livraria Figueirinhas, 1981, 184–85</ref>

Al [[segle XVIII]], el sacerdot jesuïta portuguès Bartolomeu de Gusmão va idear un aparell aeri anomenat ''Passarola'', el predecessor del globus aerostàtic. El propòsit de la Passarola era servir de embarcació aèria per facilitar la comunicació i com a dispositiu estratègic.<ref>Arquivo Nacional da Torre do Tombo. "Cartas Consultas e Mais Obras de Alexandre de Gusmão" (páginas do manuscrito 201-209)</ref> El [[1709]], [[Joan V de Portugal]] va decidir finançar el projecte de Bartolomeu de Gusmão després d'una petició del sacerdot jesuïta<ref>{{Cite ref-web|url=http://purl.pt/706|titletítol=Reproduction fac-similé d'un dessin à la plume de sa description et de la pétition adressée au Jean V. (de Portugal) en langue latine et en écriture contemporaine (1709) retrouvés récemment dans les archives du Vatican du célèbre aéronef de Bartholomeu Lourenco de Gusmão "l'homme volant" portugais, né au Brésil (1685-1724) précurseur des navigateurs aériens et premier inventeur des aérostats. 1917|lastcognom=De Gusmão|firstnom=Bartolomeu|datedata=|website=|archive-url=|archive-date=|dead-url=|access-date=}}</ref> i es va fer una demostració no tripulada a l'anomenada Casa da India davant de Joan V i la reina [[Maria Anna d'Àustria (reina de Portugal)|Maria Anna d'Àustria]], tenint també com a testimonis: el cardenal italià [[Innocenci XIII|Michelangelo Conti]], dos membres de la Real Acadèmia Portuguesa de la Història, un diplomàtic portuguès i un cronista. Aquest esdeveniment aportaria una certa atenció europea a aquest esdeveniment i projecte. Un article posterior, datat el [[20 d'octubre]] de [[1786]] pel Registre Universal Diari de Londres (en [[anglès]]: ''London Daily Universal Register''), assenyala que l'inventor va poder elevar-se mitjançant l'ús del seu prototip. També el 1709, el jesuïta portuguès va escriure (en [[portuguès]]): ''Manifesto summário para os que ignoram poderse navegar pelo elemento do ar'' (traduït al [[català]]: ''Manifest breu per a aquells que no saben que és possible navegar a través de l'element aire''). Perseguit per la [[Inquisició]], se li va impedir continuar les seves investigacions; no obstant això, va deixar dissenys per a un vaixell aeri tripulat.

Els germans francesos Joseph-Michel i Jacques-Étienne [[Germans Montgolfier|Montgolfier]] van desenvolupar un globus aerostàtic a [[Annonay]], [[Ardèche]], [[França]], i el van demostrar públicament el [[19 de setembre]] de [[1783]] fent un vol sense tripulació de 10 minuts. Després d’experimentar amb globus no tripulats i vols amb animals, el primer vol en globus amb humans a bord, un vol lligat, realitzat al voltant del [[15 d’octubre]] de 1783 per Jean-Francois Pilatre de Rozier, el qual va fer almenys un vol lligat des del pati del Taller de Reveillon al suburbi de Faubourg Saint-Antoine. Més tard aquest mateix dia, Pilatre de Rozier es va convertir en el segon humà que ascendia a l'aire, aconseguint una alçada de 26 m (85 peus), que era la longitud de la corretja.<ref>{{Cite bookref-llibre|titletítol=Guinness world records 2014|lastcognom=Glenday|firstnom=Craig|publishereditorial=|yearany=2013|isbn=978-1-908843-15-9|locationlloc=|pagespàgines=|quotecitació=|via=}}</ref><ref>Tom D. Crouch (2009). Lighter Than Air</ref> El primer vol lliure amb passatgers humans es va fer unes setmanes més tard, el [[21 de novembre]] de 1783.<ref>{{cite ref-web |url=http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/Early_Balloon_Flight_in_Europe/LTA1.htm |titletítol=U.S. Centennial of Flight Commission: Early Balloon Flight in Europe |accessdateconsulta=2008-06-04 |deadurl=yes |archiveurlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20080602012700/http://www.centennialofflight.gov/essay/Lighter_than_air/Early_Balloon_Flight_in_Europe/LTA1.htm |archivedatearxiudata=2008-06-02}}</ref> El rei [[Lluís XVI]] havia decretat inicialment que els criminals condemnats serien els primers [[Aviador|pilots]], però de Rozier, juntament amb el marquès François d'Arlandes, van sol·licitar amb èxit aquest honor.<ref>{{cite ref-web | url = http://www.start-flying.com/Montgolfier.htm |titletítol=Start-Flying: History of Balloon Flying |publishereditor=www.start-flying.com |accessdateconsulta=2007-12-28}}</ref><ref>{{cite ref-web |url=http://www.chm.bris.ac.uk/webprojects2003/hetherington/final/montgolfier_bros.html |title títol= Lighter than air: The Montgolfier Brothers | accessdateconsulta=2007-12-28}}</ref><ref>{{cite ref-web |url=http://www.nasm.si.edu/exhibitions/gal109/NEWHTF/ITM300.HTM |titletítol=National Air and Space Museum: Pioneers of Flight gallery |accessdateconsulta=2007-12-28}}</ref> El primer ús militar d'un globus aerostàtic va ocórrer en [[1794]] durant la batalla de Fleurus, quan els francesos van utilitzar el globus de l'Entreprenant per a l'observació.<ref>{{cite ref-web |url=http://www.crwflags.com/fotw/flags/be-whtfl.html |titletítol=Fleurus (Municipality, Province of Hainaut, Belgium) |publishereditor=CRW Flags Inc. |accessdateconsulta=2010-04-21}}</ref>

Ed Yost va desenvolupar globus aerostàtics moderns, amb una font de calor a bord, a partir dels anys 50; el seu treball va resultar en el seu primer vol amb èxit, el [[22 d'octubre]] de [[1960]].<ref>{{cite news ref-notícia|url= https://www.nytimes.com/2007/06/04/us/04yost.html?_r=1&oref=slogin | titletítol=Ed Yost, 87, Father of Modern Hot-Air Ballooning, Dies |accessdateconsulta=2008-06-04 |workobra=The New York Times |firstnom=Dennis |lastcognom=Hevesi |datedata=2007-06-04}}</ref> El primer globus aerostàtic modern que es va fabricar al [[Regne Unit]] ([[Bristol]]) va ser el ''Bristol Belle'', construït el [[1967]]. Actualment, els globus d'aire calent s'utilitzen principalment per a la recreació. Els globus aerostàtics són capaços de volar a altituds extremadament altes. El [[26 de novembre]] de [[2005]], Vijaypat Singhania va establir el rècord d'altitud mundial per al vol de globus aerostàtic més alt, arribant als 21.027 m. Va partir del centre de [[Mumbai]], [[Índia]], i va aterrar a 240 quilòmetres al sud a Panchale.<ref>{{cite ref-web |url=http://www.prdomain.com/upload/104/10443872.pdf |titletítol=Dr. Vijaypat Singhania enters the Guinness World Records |accessdateconsulta=2008-06-22}}</ref> El rècord anterior de 19.811 m (64,997 peus) havia estat fixat per Per Lindstrand el [[6 de juny]] de [[1988]], a [[Plano (Texas)|Plano]], [[Texas]].

El [[15 de gener]] de [[1991], el globus ''Virgin Pacific Flyer'' va completar el vol més llarg en un globus aerostàtic quan Per Lindstrand (nascut a [[Suècia]], però resident al Regne Unit) i [[Richard Branson]] del Regne Unit van volar a 7.671,91 km de [[Japó]] al nord de [[Canadà]]. Amb un volum de 74.000 metres cúbics, el sobre de globus va ser el més gran mai construït per a una embarcació d’aire calent. Dissenyat per volar en les [[corrent en jet|corrents en jet]] transoceànics, el Pacific Flyer va registrar la velocitat de terra més ràpida per a un globus tripulat a 394 km/h. El registre de durada més llarga va ser definit pel psiquiatre suís [[Bertrand Piccard]], nét d'[[Auguste Piccard]]; i el britànic [[Brian Jones]], que va volar en el ''Breitling Orbiter 3''. Va ser el primer viatge sense escales a tot el món en globus. El globus va sortir de [[Château-d'Oex]], [[Suïssa]], l'[[1 de març]] de [[1999]] i va aterrar a les 1:02 de la matinada el [[21 de març]] al desert egipci a uns 480 quilòmetres al sud del [[El Caire|Caire]]. Els dos homes van superar els registres de distància, resistència i temps, viatjant 19 dies, 21 hores i 55 minuts. Steve Fossett, que va volar en solitari, va superar el rècord de temps més breu viatjant per tot el món el [[3 de juliol]] de [[2002]] en el seu sisè intent,<ref>{{cite ref-web |url=https://www.theguardian.com/travel/2016/sep/16/experience-flew-solo-round-world-hot-air-balloon |titletítol=Experience: I flew solo around the world in a hot-air balloon |newspaperobra=The Guardian |datedata= 17 Septembersetembre 2016|authorautor=Fedor Konyukhov |accessdateconsulta= 17 Septembersetembre 2016}} Article by Konyukhov describing the experience.</ref> en 320 hores i 33 minuts.<ref name=record-ballooning>{{cite ref-web |url=http://www.fai.org/record-ballooning |titletítol=Balloon World Records |publishereditor=Fédération Aéronautique Internationale |accessdateconsulta= 17 Septembersetembre 2016 |deadurl=yes |archiveurlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20160908172221/http://www.fai.org/record-ballooning |archivedatearxiudata= 8 Septembersetembre 2016 |df= }} Steve Fossett and Fedor Konyukhov, both sub-class AM-15.</ref> Fedor Konyukhov va volar en solitari al voltant del món en el seu primer intent en un globus híbrid d'aire calent/heli de l'11 al 23 de juliol de [[2016]]<ref>{{cite ref-web |url=https://www.fai.org/records?f%5B0%5D=field_record_sport%3A2027 |titletítol=Fédération Aéronautique Internationale|website=Fédération Aéronautique Internationale|datedata= 20 Junejuny 2019 |authorautor= |accessdateconsulta= 20 Junejuny 2019}}</ref> amb un temps de volta al món de 268 hores i 20 minuts.<ref name=record-ballooning/>

Un globus aerostàtic per a vols tripulats utilitza una bossa de gas feta amb tela d'una sola capa (anomenada "sobre"), amb una obertura a la part inferior anomenada boca o gola. S'adjunta al sobre una cistella o góndola per portar els passatgers. Muntat per sobre de la cistella i centrat a la boca es troba el "cremador", que injecta una flama al sobre, escalfant l'aire de dins. L'escalfador o el cremador està alimentat per [[propà]], un gas liquat emmagatzemat en recipients a pressió, similar als [[Cilindre de gas|cilindres]] de [[Carretó elevador|carretons elevats]] d'alta pressió.<ref>{{cite ref-web |url=http://www.pilotoutlook.com/balloon_flying/balloon_propane_tanks |titletítol=Balloon Propane Tanks |publishereditor=Pilot Outlook |quotecitació=Propane tanks used in hot air balloons are mainly constructed of either aluminum (Evan was here) he was the first to do this or stainless steel. Most aluminum tanks are vertical 10-gallon cylinders (DOT 4E240), built primarily for forklift trucks. |accessdateconsulta=2010-06-05 |deadurl=yes |archiveurlarxiuurl=https://web.archive.org/web/20110610072003/http://www.pilotoutlook.com/balloon_flying/balloon_propane_tanks |archivedatearxiudata=2011-06-10 |df= }}</ref><ref>{{cite ref-web |url=http://www.propane101.com/propanecylinders.htm |titletítol=Propane Cylinders |publishereditor=Propane 101 |quotecitació=Cylinders in liquid service are commonly found on forklifts.

| accessdate consulta= 2010-06-05}}</ref>

Els globus moderns d'aire calent solen estar fets de materials com [[niló]] anti-estrips o [[PET|dacron]] (un [[polièster]]).<ref name="eballoon">{{cite ref-web |url=http://www.eballoon.org/balloon/envelope.html |titletítol=Eballoon.org |accessdateconsulta=2006-12-21}}</ref>

Durant el procés de fabricació, el material es talla en panells i es cusen junts, juntament amb cintes de càrrega estructurals que porten el pes de la góndola o la cistella. Les seccions individuals, que s’estenen des de la gola fins a la corona (a la part superior) de l’envoltura, es coneixen com a ''seccions de gores'' o simplement, ''gores''. Els sobres poden tenir tan sols 4 gores o fins a 24 o més.<ref name="Head">{{cite ref-web |url=http://home.att.net/~headballoons/second.htm |titletítol=Head Balloons |accessdateconsulta=2007-01-12}}</ref>