LEP: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Ref |
m Ref |
||
Línia 3:
El '''LEP''' ('''Large Electron-Positron Collider''', «gran col·lisionador electró-positró») era un [[accelerador de partícules|accelerador-col·lisionador]] d'[[electrons]] i [[positrons]] circular de 27 km de circumferència, situat a cent metres sota terra a la frontera entre [[França]] i [[Suïssa]]. Actualment està reemplaçat pel [[Gran Col·lisionador d'Hadrons|gran col·lisionador d'hadrons]] (LHC). Era l'últim pas del complex d'acceleradors del [[CERN]]. Els electrons i positrons hi eren injectats i accelerats fins a l'[[energia]] final de col·lisió mitjançant l'ús de cavitats de radiofreqüència. Un sistema d'imants dipolars corbava els feixos d'electrons i positrons el que les obligava a seguir una trajectòria circular.<ref>{{Ref-llibre|títol=LEP : the lord of the collider rings at CERN 1980-2000 : the making, operation and legacy of the world's largest scientific instrument|url=https://www.worldcat.org/oclc/432702988|editorial=Springer|data=2009|lloc=Berlin|isbn=9783540893011|cognom=Schopper, Herwig F.}}</ref>
En el LEP, els electrons i els positrons circulaven en sentits oposats a velocitats relativistes, agrupats en paquets (''bunches'') d'aproximadament 1,6 cm de longitud i una secció de 0,3 × 0,01 mm². Existien vuit punts de col·lisió, en quatre dels quals s'hi havien instal·lat experiments: [[ALEPH]], [[DELPHI]], [[L3]] i [[OPAL]].<ref>{{Ref-web|títol=Large Electron-Positron Collider|url=https://www.chemie.de/lexikon/Large_Electron-Positron_Collider.html|consulta=2019-07-15|llengua=alemany|editor=Lumitos|data=|obra=Lexikon}}</ref>
El LEP va començar a operar l'agost de [[1989]] i encara que originalment va ser dissenyat per a la producció de [[bosó|bosons]] Z<sup>0</sup> (la massa del qual és de 91,2 [[GeV]]/[[velocitat de la llum|c]]<sup>2</sup>), amb energies per feix previstes per a la seva primera fase entorn dels 45 [[GeV]] i lluminositats de 10<sup>31</sup> [[Centímetre|cm]]<sup>-2</sup>·s<sup>-1</sup>, les diferents millores que en els últims anys s'hi van introduir (incloent la instal·lació de cavitats [[superconductivitat|superconductores]]) van permetre assolir energies per feix de fins a 104,5 [[GeV]].
| |||