Obre el menú principal

Canvis

ckp
ckp
 
ckp
== Història i variants ==
El nom del déu Jagannāth (Yáganat) va aparèixer per primera vegada en el ''[[Mahabharata|Majabhárata]]'' (2, 779 i 3, 15529), text èpic-religiós del segle III a. [[Segle III aC|C.]]
 
Es desconeix quan va començar el festival anual de portar en carros que transporten les estàtues de Yáganath ([[Krixna|Krisna]]), la seva germana [[Subhadra]] i el seu germà major [[Balarama|Balaram]].
 
Segons els relats dels britànics en el període en què van dominar l'Índia, els adoradors del déu Yaganath es llançaven sota les rodes de l'enorme carro de setze rodes sobre el qual l'ídol de Krisna és transportat durant la processó anual en el festival Ragha Iatra en [[Puri]], una ciutat en l'est de l'Índia a la vora del [[golf de Bengala]], en la creença que així aconseguirien la felicitat eterna.
 
La primera descripció europea d'aquest festival es troba en el llibre ''The travels of sir John Mandeville'' (del segle XIV), que descriu que els hinduistas, com a sacrifici religiós, es llançaven sota les rodes dels immensos carros i eren aixafats, morint instantàniament.
 
Dos segles després, cap a 1520, el sant bengalí Chaitania (1486-1533) reprendió a un dels seus deixebles, Sanatana Gosuami (1488-1558), que volia practicar el suïcidi sota les rodes del carro de Yáganath:{{Citació|Tu decisión de suicidarte es el resultado de la ignorancia. Uno no puede conseguir el amor de Dios simplemente mediante el suicidio. Ya has dedicado tu vida y tu cuerpo a mi servicio, por lo que tu cuerpo no te pertenece, ni tienes ningún derecho a practicar el suicidio. Tengo que realizar muchos servicios devocionales a través de tu cuerpo. Quiero que prediques el culto del servicio devocional y que vayas a Vrndavan para excavar los lugares sagrados perdidos.|Chaitania<ref>[http://web.archive.org/web/http://philosophy.ru/library/asiatica/indica/authors/krishnadas/cc/ant.html Traducción del bengalí al inglés] del texto 272, capítulo 3, libro 3 (Antya-lila).</ref>}}Al segle XX altres autors ―possiblement en un intent de defensar als hinduistas― han suggerit que les morts haurien estat accidentals i causades per la pressió de la multitud i la commoció general.
 
El nom del déu Yágannat va passar ―modificada morfològicament i resignificada― primer a l'idioma [[anglès]] (cap a 1850) i després a altres idiomes.
 
En la novel·la de [[Robert Louis Stevenson]] ''[[L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde|L'estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde]]'' s'esmenta des de la versió de Mr.&nbsp;Utterson, el fet que una figura en un carrer desert abordés a una nena, confrontant-se i deixant-la tirada en el sòl, cridant: «No era com un home, era com algun horrible Juggernaut!» (It wasn't like a man, it was like some damned Juggernaut!).
 
En l'àmbit de les ciències socials s'utilitza sovint com a metàfora de la modernitat. El sociòleg [[Anthony Giddens]]<ref>[[Anthony Giddens]]: ''Consecuencias de la modernidad''. </ref> relata el ritu del Juggernaut com una processó en la qual la figura adorada era transportada gràcies a troncs que feien la seva trajectòria difícilment predictible, la qual cosa propiciava accidents mortals i la possibilitat que se sortís completament del camí. Aquest relat serveix a Giddens i a altres sociòlegs per explicar un sistema econòmic i social insuficientment controlat i sempre en risc de tornar-se contra els qui ho veneren.
 
== Cultura Popular ==