Deute exterior: diferència entre les revisions

El '''deute exterior''' és la suma de les obligacions que té un país respecte a uns altres, que es componencompon de [[deute públic]] (lael contretacontret per l'estat del país) i [[deute privat]] o del sector privat, que(el éscontret aquellapels que contreuen els particulars en l'exterior).

El deute extern pel que fa a altres països es dóna amb freqüència a través d'organismes com el [[Fons Monetari Internacional]] o el [[Banc Mundial]]. Si el deutor té problemes per a pagar-lalo, pot suposar un seriós problema per al desenvolupament econòmic d'un país, i fins i tot per a la seva autonomia.

En principi l'endeutament no és dolent, perquè permet conservar els recursos propis i rebre recursos aliens per a explotar, processar o produir nous béns i serveis. No obstant això es torna un problema quan aquest deute no s'utilitza realment per al que va ser sol·licitadalicitat o bé les condicions de devolució s'endureixen. Aleshores pot arribar a ser una de les causes del [[subdesenvolupament]] més que un camí per a resoldre-ho'l.

En [[1973]] el [[Crisi del petroli de 1973|preu del petroli]] es multiplicamultiplicà per tres. Els països productors guanyen ingents quantitats de diners. Bancs privats acudeixen a aquests països amb [[tipus d'interès]] extremadament baixos. El 60% dels crèdits van a països empobrits.

# Pugen els tipus d'interès (es multipliquen per quatre des de finals de l'any [[1970]] fins a principis de l'any 80), la qual cosa precipita la crisi del deute de l'any [[1982]], es popularitza (per inevitable) l'adquisició de nous préstecs per a fer enfrontfront delal pagament de deutes impagables, provocant a partir d'aquí la catàstrofe econòmica d'aquesta dècada i la multiplicació del deute.

S'arriba llavors a una situació, que metafòricament explicava l'analista [[Ignacio Ramonet]], en la qual els països del [[Tercer Món]] inverteixininverteixen més diners a retornar els interessos d'aquest deute que en el seu propi desenvolupament:<ref name="cita">[[Ignacio Ramonet|Ramonet, Ignacio]], Revista Consumer, [[Juliol]]-[[Agost]] de [[2001]]</ref> {{cita|Vostè per comprar un pis, demana un crèdit de 10 milions amb un interès al 5%, però als tres mesos el banc li puja l'interès al 8% i un no pot queixar-se. Als 6 mesos, es puja al 20%, amb el que el préstec que va demanar podria haver-ho pagat però amb aquest ja no pot (...) Això és el que ha passat amb el deute extern. (...) Ara [els països pobres] estan obligats a exportar per a aconseguir divises amb les quals pagar els interessos del seu deute exterior. D'aquesta forma, el país està bolcat al comerç exterior i això li impedeix ocupar-se del seu mercat interior.}}

La socialització de pèrdues, una pràctica habitual en els setanta per la qual l'Estat figurava com a aval de les concessions exteriors de préstec a agents privats, també explica part de l'origen del problema. Les inversions fallides o la insolvència d'aquests agents va fer que determinadesdeterminats deutes particulars passessin automàticament a convertir-se en deute públic. Autors com [[Rodolfo Terragno]] també fan en una visió alguna cosa miop de les societats que es van endeutar, al no adonar-se que aquell model abans o després hauria d'acabar.<ref name="terragno">[[Rodolfo H. Terragno]], El nou model, [[Fundació Argentina Segle XXI]], [[Buenos Aires]], [[1994]]</ref>

=== Motius per a un l'endeutament ===

* DolentaMala administració dels fons, els quals produeixen un dèficit sostingut que suposa cada vegada més recursos externs per a compensar-ho.

*L'oblit, ja sigui interessat o no, dels efectes que els deutes excessius poden tenir o, en el seu cas, la falta de requisits exigits abans de concedir-lalo. Així autors com [[Marc Raffinot]] apunten que un fenomen semblant ja va succeir en la dècada de [[1930]] després del [[Crack del 29]] i, malgrat comptar amb aquesta experiència, es va permetre tornar a endeutar-seles anacions lesrepetir nacionsl'endeutament.<ref name="desarrollo"> [[Marc Raffinot|Raffinot, Marc]], De la crisis de la deuda a la financiación del desarrollo, nº 31 de Tiempo de Paz, [[Madrid]], hivern de [[1994]], ISSN 0212-8926</ref>

*En el [[Fòrum Universal de les Cultures del 2004]] de [[Barcelona]] es va proposar l'anomenat [[Deute Indigne]], com aquell que es va contreure i es va permetre contreure malgrat saber que ocasionaria seriosos problemes a l'economia i al desenvolupament del país que el sol·licitava. L'anomenat Deute Indigne té a més com a requisit que l'organisme o país prestador lija resultéssabés impossibleabans node saber els efectesdonar-lo que ditel crèditreceptor ocasionariano alpodria receptor.<ref>{{reftornar-web|url=http://wwwlo.diaridegirona.cat/opinio/2011/06/28/no-passa-res/497614.html |títol=No passa res. O sí? |consulta=11/7/2011 |obra= |editor=Diari de Girona |data=28 de juny de 2011 |llengua= }}</ref>

* DolentsMals manejos en les polítiques internes del país que comportadesemboquen aen crisis econòmiques.

La progressiva aparició de més i més països arrossegats pel seu enorme deute va causar a la fi del segle XX una progressiva consciència en molts sectors socials de la necessitat de la condonació del deute extern als països del tercer món incapaços de pagar-lalo. Aquesta idea ha trobat una forta resistència entre els sectors polítics més conservadors dels països desenvolupats, que no es resignen a perdre els diners prestats.

Segons la [[Xarxa Ciutadana per l'Abolició del Deute Extern]], en [[1970]] el deute era de 68.000 milions de dòlars. En una dècada, el deute va créixer fins a 577.000 milions de dòlars, encara que encara era assumible si s'haguessin mantingut els termes en els quals va ser contractadacontractat.

En elsAls anys vuitanta, recordats com la '''[[dècada perduda]]''' per al desenvolupament, el deute es va convertir en impagable i va aconseguir tals proporcions que es va convertirpassar ena ser un dels principals obstacles per al progrés. En aquesta dècada, els països en desenvolupament van pagar una factura de l'ordre d'de 1 bilió .300.000 milions de dòlars (1un milió de milions tres-cents mil milions de dòlars) en concepte de pagament del servei del deute.

D'altra banda, després del macroatemptat de l'[[11 de setembre]] a les [[World Trade Center|Torres Bessones]] de [[Nova York]], la conjuntura internacional en la qual [[Estats Units]] aspira a reforçar la seva hegemonia ha difuminat la visibilitat del problema del deute extern. També existeixenexisteix l'opinió que la condonació del deute a mig o fins i tot a curt plaça seria inútil; perquè les nacions tornarien a endeutar-se. Com s'ha comentat més dalt l'opinió decomenta Marc Reffinot, alguna cosa semblant ja va succeir ena la dècada dels 30 i, malgrat això, es va oblidar uns quaranta anys després.

No obstant això, nous enfocaments com l'anàlisi del [[deute ecològic]] del Nord amb el Sud s'han anat incorporant com a part d'un argumentari més ampli que connecta amb la sostenibilitat mediambiental i l'exigència de canvis en la [[globalització]], amb moviments socials cada vegada menys estancs i més interconnectats.

En [[1927]], [[Alexander Sack]], un especialista internacional en deute públic, definia en aquests termes el deute execrable:{{cita|Si un poder despòtic incorre en un deute no per les necessitats o els interessos de l'Estat sinó per a atorgar major força al seu règim despòtic, per a reprimir a la població que se li enfronta, etc., aquest deute és odiosaodiós per a la població de tot aquest país.||}} L'economista [[Jeff King]], després d'aclarir que no és "la seva" definició sinó un resum de tot el que va llegir sobre el deute execrable o odiosa, lael defineix amb precisió:{{cita|Deutes odiosesodiosos són aquellesaquells contretes contra els interessos de la població d'un país i amb el complet coneixement del creditor.||}} Per a enfortir aquesta posició és necessari afegir que molts investigadors consideren que la majoria dels deutes odiosesodiosos o execrables dels països del Tercer Món ha estat últimament contretacontret per governs "democràtics".<ref name="elcorreo">[http://www.elcorreo.eu.org/esp/article.php3?id_article=2609 Diario El Correo]</ref>